El Liceu recupera la 'Attila' de Verdi més patriòtic i elegant

|

28. Ildar Abdrazakov copyright Sergey Misenko setembre

Ildar Abdrazakov interpretarà a Attila.


El Gran Teatre del Liceu de Barcelona recuperarà el "patriòtic" i elegant 'Attila', d'un jove Giuseppe Verdi, en versió concert 33 anys després i sota la batuta de la mestra italiana Speranza Scappucci, ha explicat la mateixa directora musical aquest dimecres a roda de premsa.


En el paper del personatge d'Attila es posarà el baix Ildar Abdrazakov, considerat un dels millors del moment, i en el de Odabella, la soprano dramàtica Anna Pirozzi, que s'ha mostrat encantada de la seva doble debut: tant en el personatge com a el coliseu líric català.


L'òpera, que es portarà a escena en la seva versió integral i sense talls, també estarà representada pel tenor català Josep Bros, que encarnarà Foresto, mentre que el baríton Vasily Ladyuk, que va guanyar el primer premi Concurs Tenor Viñas 2005 i el Premi Operalia, serà el general romà Ezio.


La soprano ha explicat que sent Macbeth i l'actual personatge de Odabella -una italiana que estima la seva pàtria i al seu pare i és una dona combativa- com els seus principals "cavalls de batalla" actualment, i ha ressaltat que per a tots dos papers es requereix certa resistència física.


Aquest drama líric "no es representa molt, encara que musicalment és molt potent", ha destacat la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, que l'ha atribuït a la seva dificultat i al fet que per escenificar l'òpera calen estrelles líriques potents.


UNA ÒPERA QUE VA CANVIAR A ABDRAZAKOV


La "bonica òpera", que es representarà divendres i diumenge al teatre, va canviar la mentalitat lírica de Abdrazakov, que ha ressaltat que a l'inici de la seva carrera ell aspirava a cantar música clàssica i pop, i que escoltar aquesta peça de Verdi , dirigida per Riccardo Muti i intepretada per Sam Ramey, li va fer aspirar a interpretar 'Attila'.


La mestra Scappucci ha destacat que aquesta òpera juvenil de Verdi, que va compondre just després de 'Nabucco', beu del 'bel canto' de Bellini i Donizzetti, així com del moviment del 'Risorgimento' italià molt àlgid en el moment en què la va estrenar en 1846.


"Aquesta partitura que pot semblar senzilla té molta dificultat", ha subratllat la directora musical, que ha observat la voluntat de Verdi d'experimentar en aquesta peça plena de color, en què la pàtria és fonamental, així com també ho és el simfonisme representat a través de la natura.


EL Attila MENYS bàrbar


A Attila, rei dels Huns occidentals, Verdi "mai ho representa com a un bàrbar, sinó com un home elegant, també la música que l'acompanya ho és", ha remarcat Scappucci, que ha ressaltat els moments foscos plens de sons misteriosos, que també conté la peça.


"Hem treballat molt amb el color", ha ressaltat la mestra, que ha subratllat que el drama es troba a la pròpia música i en els cantants i, sota una aparent simplicitat, s'amaga una música molt teatral.


RELAT DE L'ÒPERA


El relat històric d'aquesta òpera té lloc al segle V a la ciutat d'Aquilea, que és envaïda per Attila, i un grup de verges sobreviu a l'atac i són retingudes per l'invasor, que queda impressionat pel coratge i bellesa d'Odabella.


Malgrat l'aparent submissió de la jove, ella planeja secretament assassinar a Attila, mentre el seu amant Foresto pateix una suposada traïció de la seva estimada.


Finalment, Odabella complirà amb el seu objectiu i apunyalés i matarà al rei dels huns, en un relat nacionalista que va ser utilitzat com a símbol de la resistència dels italians davant l'invasor.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH