Lamela processa Trapero per sedició i veu conductes d'organització criminal en els Mossos

|

Trapero arriba a l'AN


La jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, ha proposat aquest dijous jutjar al exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero pels delictes de sedició i organització criminal.


Lamela, al contrari que el Tribunal Suprem, descarta acusar el major dels Mossos i la resta d'investigats en la causa per rebel·lió.


La jutgessa processa Trapero pels fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre enfront de la Conselleria d'Economia a Barcelona i la jornada del referèndum independentista de l'1 d'octubre.


Lamela també processa per organització criminal i un únic delicte de sedició, per l'1 d'octubre, l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'ex secretari general d'Interior de la Generalitat César Puig.


La magistrada processa, a més, la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició, si escau pels fets del 20 i 21 de setembre.


La titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 ha citat als processaments per a declaració indagatòria el proper 16 d'abril a les 10.00 hores.


CONDUCTES D'ACTUACIÓ CRIMINAL EN ELS MOSSOS


Lamela detalla en l'acte que veu conductes d'organització criminal en l'actuació del Cos dels Mossos durant el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.


De fet, relata com els comandaments ordenen als agents que no actuïn, que es mantinguin al marge i, a més, que vigilin els desplaçaments i les actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.


En el text de la magistrada es relata que la recerca ha descobert, a més, la utilització per part del cos policial autonòmic durant l'1-O d'un codi propi -'clau 21'- que consistia en la utilització d'un canal alternatiu -disposant cada dotació d'un nombre de contacte al que cridar- per emetre informacions o incidències que no havien de transmetre per l'emissora corporativa, per a això es van usar tant mòbils particulars com a corporatius.


En el relat de fets de l'acte, de 37 pàgines, la titular del Jutjat Central d'Instrucció 3 conclou que del contingut de les comunicacions intervingudes en aquesta jornada es desprèn la falta de col·laboració amb els altres cossos policials lloc que "s'ordena que no actuïn, que no facin gens, que es mantinguin al marge, que no intervinguin i que solament observin i informin i se situïn en posició segura".


D'igual manera es constata, diu la jutge, les vigilàncies de les quals van anar objecte policies i guàrdies civils, fins i tot als quals anaven de paisà.


No es tracta simplement d'informar de l'actuació dels agents, segons la jutge, "sinó que es tractava d'una autèntica vigilància, seguint els seus desplaçaments.


Fins i tot des de la Sala s'ordenava a totes les patrulles que cessessin en els seus comunicats per donar prioritat a la transmissió d'informació sobre aquests extrems".


De fet, es van produir més de 200 comunicats en aquest sentit durant el transcurs de la jornada, segons detalla la resolució judicial.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH