'Coscu' i el 'cardenal Mazarino'

Miquel Escudero

Coscubiela 3


Joan Coscubiela rebutja l'imaginari d'una Catalunya única i compacta, tot i el lema 'Catalunya, una sol poble' que del PSUC va passar al pujolisme. Té clar que el procesisme (que ell distingeix de l'independentisme) té una gran capacitat de mutació, d'engany i d'astúcia (fins al paroxisme), i que ha comptat així mateix amb una determinant col·laboració dels mitjans de comunicació; empra la idea de la hooligan Divisió mediàtica Ítaca. Amb frivolitats i omissions s'ha arribat al que ell anomena soviet carlista. Una i altra vegada i amb total impunitat, es va negar que el procés fora a tenir costos preocupants per a la ciutadania i es va apostar per una DUI "sense atendre a les conseqüències negatives que un conflicte d'aquesta naturalesa provoca". No surt d'un dia per l'altre "del pou que tanta gent ha estat excavant tan àrduament durant tants anys", exclama.


Empantanados (Península) és el títol del llibre que fa ben poc ha publicat 'Coscu', i que li ha servit per efectuar una catarsi personal després d'una legislatura breu, intensa i inacabable. Joan Coscubiela fa una crítica del seu grup 'podemita' -la galàxia dels comuns- que és succinta però significativa. Lamenta que no fessin un rebuig explícit del 'unilateralisme' i deplora la manca de fraternitat en el seu grup; coses de debò estridents. Qui durant anys va ser líder sindical, es va 'subagrupar' al Parlament en el que van donar a denominar la patrulla nipona. Des d'aquest refugi emocional va prendre la paraula el 7 de setembre per denunciar les trampes en solitari dels separatistes (terme que ell no fa servir) i els seus abusos i menyspreus cap a l'oposició, contra totes les lleis democràtiques.


Els sectaris li van retreure que hagués arrencat aplaudiments de Cs, PSC i PP a l'uníson.


Però ell veu propi d'una societat sana que hi hagi "valors compartits per persones amb diferents ideologies". I denuncia l'asfíxia ambiental i l'estratègia d'intimidació emocional que ha portat a una fractura social. A l'octubre, "es va fer visible una part de la societat catalana que fins llavors havia estat oculta i silenciada, no sempre de manera voluntària". Al marge del seu rebuig als empresonaments judicials, carrega contra Oriol Junqueras, o 'cardenal Mazarino', "per la seva il·limitada ambició i la seva gran capacitat de simular i dissimular", la seva greu responsabilitat en què estiguem on som.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH