UGT i CCOO no estan morts estan de "parranda"

Carmen P .Flores


Torrent parlament sindicats UGT CCOO 26032018

Els sindicats UGT i CCOO fa ja algun temps que tenen problemes interns i externs: el gir independentista de les seves cúpules i la manca d'adaptació als temps moderns, amb un projecte realista, fan que estiguin a l'ull de l'huracà, per molt que diguin el contrari i algun sindicat d'aquests amenaci mitjans de comunicació amb denunciar-los per l'"acusació" falsa de la marxa d'afiliats.


UGT i CCOO admeten discrepàncies, però de baixes, segons ells, molt poques. ¿L'hi creuen?. Si parles amb afiliats dels dos sindicats, treuen foc pels queixals pel suport que els dos sindicats, de manera directa, oberta i sense embuts estan donant al Procés i al seu entorn a Catalunya. Actitud que no es correspon amb la majoria dels seus afiliats que no estan d'acord amb la postura dels seus dirigents. Diverses sectorials han fet públic el seu descontentament i diuen que ells no van a secundar la manifestació de suport als presos, les "llibertats" i tota la resta. No només això, sinó que demanen no acudiran a aquesta. Consideren que en un tema de posicionament com aquest, les executives dels sindicats haurien de consultar a les bases el que pensen de tot. Alguns han comentat, en privat, que si defensen tant les consultes, que les apliquin primer a casa per donar exemple. Així s'assabentaran, de passada, del que pensa els afiliats.


Al llarg dels últims anys, els càrrecs de responsabilitat en les respectives executives han estat copats per representants de l'antiga CDC, ara PDeCAT, i ERC. Ho han fet a la callada però internament, en les bases de tots dos sindicats l'operació no ha passat desapercebuda. En el cas de la UGT, el transvasament ideològic es va iniciar amb l'arribada de Pepe Álvarez a la secretària general de la UGT de Catalunya i durant el seu mandat la presència i la deriva ideològica ha anat creixent, després dels desavinences d'Álvarez amb el PSC, s'ha escenificat el seu distanciament del partit per girar cap a les posicions actuals.


Álvarez i Gallego, al seu dia, es van deixar estimar pel govern de Mas i companyia. Ningú va arribar a entendre que els dos sindicats fossin guardonats amb la Creu de Sant Jordi. A compte de què aquest reconeixement?, es van preguntar gent de les bases, que no estaven molt satisfetes del tema. Era una altra gota més que entrava en un got que ara està ple fins, a punt de desbordar-se. No saben, o no volen, reconduir la situació perillosa en què estan immersos els dos sindicats.

Si a tot el que s'ha explicat, afegim que el model sindical que practiquen no ha sabut adaptar-se a la realitat actual, oferint un altre tipus de prestacions als seus afiliats- els dos sindicats s'han quedat en el passat- el model sindical està obsolet, sense aspectes d'una reacció, de canvis. Els sindicats són necessaris per a la defensa dels treballadors, han de modernitzar-se, canviar, però si els canvis són els que s'estan veient, la UGT i CCOO no van sortir del pou on es troben. Seria una pena per tots els que han fet gran a aquests dos sindicats. No es pot perdre el patrimoni sindical i que altres sindicats es beneficiïn del treball històric que han realitzat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH