De qui és la pàtria?

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

pàtria


Si de legitimar la puresa per mitjà de l'origen genètic es tractés, el poble egipci tindria problemes, per definir aquesta línia en els seus més de 34 ètnies, algunes de les quals descendeixen de beduïns, berbers, gitanos o nubis. Els que hem estat testimonis no només de l'anomenada primavera àrab, vam entendre que a l'Iraq, els desencontres interns tenen a veure amb l'origen xiïta, suni o kurd; i que alguna cosa similar passa en la composició Síria on a més hi ha hagut població Armènia, àrab o simplement turca. De quin d'aquests grups és la pàtria?


Si la pàtria és una mena de sentiment que vincula una persona amb cert territori o nació bé sigui per naixement o per haver estat adoptat a grau tal que es desenvolupen lligues culturals i consuetudinàries al punt d'estar disposat a tot per defensar aquesta condició, ¿ els anomenat somiadors als Estats Units, poden reclamar com a seva la pàtria nord-americana? Descendents de colonitzadors anglesos que es van quedar a l'Índia, ¿haurien de ser estigmatitzats per considerar a aquest país la seva Pàtria?


Quins valors en canvi podrien esgrimir, anglesos, nord-americans o francesos per convertir-se en capdavanters de la defensa de la pàtria Síria? Qui són els veritables patriotes a la franja de Gaza, els palestins o els israelites? Són molts els conflictes que en els més de 70 anys posteriors a la segona guerra mundial, s'han donat a les regions que he esmentat; les justificacions abunden que si els palestins en realitat mai han existit i només s'aferren a una història antiga i fallida de filisteus; que si aquests -ara se sap per nous descobriment antropològics- no eren tan bàrbars com els ha qualificat la història; que si molts israelites són perversos sionistes; que si el condemnat a mort a l'Iraq el mateix que l'actual cap de govern a Síria, han fet servir armes químiques; que si les revoltes internes són instigades i finançades pels Estats Units d'Amèrica del Nord o pels russos, són tot just algunes de les versions que després de repetir-se insistentment acaben per convèncer uns i altres segons la seva particular filiació i llavors la pregunta segueix vigent De qui és la pàtria en tots aquests països multiculturals i multiètnics?


Però a la resta del planeta, també hi ha certa ambigüitat quan es planteja aquesta pregunta, a Mèxic per exemple, és la pàtria de les menys de 100 famílies multimilionàries? Serà de qui es consideren superiors per baixar de pròcers revolucionaris? I atès que aquest grup s'ha diversificat Qui té més dret a defensar la pàtria, el priístes, petistes, perredistes? Quants dels pretesos amos de la Pàtria tenen vincles històrics o jurídics amb Mèxic? Per què qui ha tingut el privilegi de passejar per tot el territori, sense explicar com és que ha finançat aquesta gesta, és més amo d'aquesta pàtria nostra que els que estan marginats de la possibilitat d'una alimentació adequada i una sostre del qual protegir-se? Més enllà de la premissa completament comprovada que la repetició constant ia través del temps d'una mentida acaba convertint-la en veritat, la veritat és que la pàtria és un lloc o comunitat amb la qual una persona se sent identificada per raons fonamentalment afectives És la ambició de poder una qüestió afectiva? Són més amos de la pàtria dels candidats de partit o els assenyalats com a independents?


Des de la molt antiga història de Roma, Trajà i Adrià es consideraven amos de la seva pàtria i després d'ells molts patriotes han matat i mort pel que consideren és la terra i la comunitat que els permetrà treballar, estudiar i viure honesta i solidàriament i sense discriminacions.


Davant d'aquesta simplicitat que entenen sense embuts els nois de primària, és menester també descobrir que hi ha subjectes que busquen el poder per sotmetre no només a pobles aliens les riqueses ambicionen, sinó també els cal en la seva distorsió mental consideren "la seva pàtria" a tot el planeta Era Hitler aquest tipus de personatge? ¿Qui en la història moderna poden assenyalar-se com subjectes la ambició no ofereix en el dret de l'altre? ¿Les fronteres tancades per murs, filats o soldats es poden entendre com a defensa de la pàtria o com un inici d'apropiació de la qual és aliena i veïna?


Ara que milions de mexicans, som bombardejats per diversos discursos tendents a denigrarnos -som corruptes, els tribunals violen les lleis, els advocats es venen, els polítics roben i s'emparen en la impunitat, les empreses han d'aparèixer sense taca encara que siguin l'altre extrem de la corrupció, el crim organitzat té la capacitat de comprar a qualsevol polític etc.- hem de preguntar cada matí a qui convé que estiguem debilitats i dividits? De debò seguirem eludint la nostra responsabilitat patriòtica, amb les excuses que tot és igual i per això no podem escollir un anell, seguir un tractament mèdic o triar informadamente a qui garanteixi a la majoria l'autèntica defensa de la pàtria?


Perquè la pàtria, com va dir un respectable advocat, no és dels partits, ni els amos dels mitjans de comunicació, ni els milionaris inversors -nacionals o internacionals- en béns arrels, ni fins i tot dels candidats independents, ni els capellans, o els pastors evangèlics, la pàtria és, el meu estimat lector, de vostè, dels seus fills, dels seus veïns, meva; en definitiva la Pàtria és de tots i tenim el deure i el dret de defensar-la.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH