El Suprem contesta Alemanya i obre la porta a extradir Puigdemont per sedició

|

Puigdemont 310.318 efe

El Suprem rebat al tribunal de Schleswig-Holstein.


La Sala penal del Tribunal Suprem ha aprofitat la contestació a un recurs de l'expresident de la ANC Jordi Sánchez per rebatre al tribunal regional de Schleswig-Holstein, que va rebutjar lliurar a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per rebellió, i retreure-li que hagi comparat el 'procés' sobiranista a Catalunya amb les violentes revoltes organitzades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt en 1983.


"El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic, i d'oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del TC, es culminava el procés secessionista dins d'un país de la UE, amb una democràcia assentada, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se per força legítima de l'Estat que protegia uns suposats collegis electorals", agrega la Sala en el seu acte, del que ha estat ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro.


A més, l'alt tribunal espanyol aquilata en aquesta resolució el concepte de rebellió i afirma que pot ser atribuït a qui "en lloc de valer-se de la violència per prendre el poder central de l'Estat tractaven de desconnectar o desgajar de l'Estat espanyol les institucions autonòmiques els poders de les quals exercien".


Afegeixen que en el cas que no es constatés suficientment l'element de la violència en el cas concret, se sumís la conducta dels subjectes investigats en el tipus penal de la sedició.




SI ELS FETS HAGUESSIN OCORREGUT A ALEMANYA


També destaca que "si els fets que s'han vingut cometent a Espanya s'haguessin perpetrat en un Land d'Alemanya amb els mateixos factors d'evolució, temps i resultat, no sembla molt factible que tot això se saldés amb una sentència condemnatòria merament simbòlica com es diu en la resolució del tribunal regional superior de Schleswig-Holstein", explica


L'acte desestima el recurs plantejat per Jordi Sànchez contra la decisió del jutge Pablo Llarena de denegar-li la llibertat i la concessió d'un permís extraordinari per assistir a la primera investidura el passat 12 de març.


Sobre el delicte de rebellió afirma que "en aquest cas sembla que, si més no indiciariamente s'ha atacat la sobirania nacional i la unitat territorial de la Nació espanyola" que protegeixen els articles 1 i 2 de Constitució, per la qual cosa la seva aplicació és raonable.


En concret especifica que no es tracta d'una "rebellió d'una munió de persones, més o menys organitzada contra l'Estat espanyol per prendre els seus centres de poder", sinó que les persones que van portar la iniciativa en l'execució dels presumptes fets delictius eren "subjectes que ocupaven oficial i legítimament els poders constitucional i legalment establerts en una comunitat autònoma".


Per això, en lloc de valer-se de la violència per prendre el poder central de l'Estat tractaven de desconnectar o desgajar de l'Estat les institucions autonòmiques els poders de les quals exercien. Per a això comptaven amb els mitjans jurídics que els havien proporcionat la Constitució i l'Estatut a través d'unes eleccions legítimes, "instrumental jurídic que van acabar utilitzant amb finalitats totalment contràries als disposats".


"En un context d'aquesta índole, és clar que la violència física passava a un segon lloc, doncs només calia utilitzar-la en algun encreuament o trànsit puntual de la línia de ruta que s'havien marcat.


Especialment per realitzar el referèndum d'independència, ja que es tractava d'un esglaó imprescindible en la seva marxa per a l'objectiu de la secessió, i en haver-ho de materialitzar massivament i en centres públics s'anaven a trobar amb l'oposició de la força legítima de l'Estat", explica.


VIOLÈNCIA EN LA VOTACIÓ ILLEGAL


Els magistrats destaquen respecte de l'1-O que el Govern va desplaçar a Catalunya a uns 6.000 agents amb l'obligació que es complissin les resolucions del TC, prohibint la declaració d'un referèndum declarat inconstitucional.


No obstant això, malgrat tots els advertiments "els protagonistes del procés van prosseguir amb el seu full de ruta i van induir a uns dos milions de persones al fet que sortissin al carrer per votar illegalment".

El resultat va ser que, com era "totalment previsible i inevitable", va haver-hi violència i més de cent enfrontaments físics entre persones que van anar a votar i la Policia.


L'acte analitza a continuació la intensitat de la violència ocorreguda i la valoració d'aquest aspecte que realitza el tribunal alemany, ja que va estimar que aquest grau de violència no va ser suficient perquè el Govern espanyol s'hagués vist obligat a rendir-se a les demandes dels insurgents al no resultar bastant per doblegar la voluntat de l'Estat.


Destaca sobre aquest tema que els 6.000 agents que es van utilitzar per impedir el referèndum van resultar ostensiblement superats pels dos milions de votants, i prova d'això és que la consulta va acabar realitzant-se (sense les mínimes garanties, això sí) i que els processaments van seguir amb el seu full de ruta secessionista i van acabar declarant la independència de Catalunya.


Afegeix que "si haguessin intervingut un nombre bastant major de policies és molt probable que tot acabés en una massacre i llavors sí seria molt factible que el resultat de la euroorden fos molt diferent".


COMPARACIÓ NO RAONABLE


A més, el TS destaca que no és raonable que el tribunal alemany homologui l'ocorregut en el procés separatista d'una comunitat autònoma de més de set milions d'habitants com Catalunya amb unes revoltes organitzades per l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt en tractar-se de dos supòsits fàctics que gens tenen a veure l'un amb l'altre.


A la Sala el que més li crida l'atenció de l'argumentació del tribunal alemany és que comença amb un exemple hipotètic molt adequat al cas de Catalunya, com és preguntar-se que succeiria a Alemanya si el president d'un Land incorregués en una conducta com la perpetrada a Catalunya, "però a les poques línies abandona aquest discurs sense aprofundir en ell i es llisca sobtadament cap al supòsit fàctic de la pista de l'aeroport, fugint així del pantanós exemple comparatiu que tan adequat i pertinent resultava".


"El supòsit hipotètic del president del Land donava molt de si, però molt probablement en el cas que se seguissin en la seva anàlisi argumental les regles pròpies del discurs de la racionalitat comunicativa, el seu desenllaç acabaria en la concessió de la euroorden", diu l'acte.


En qualsevol cas, la Sala recull a més en la seva resolució que la Fiscalia va deixar oberta la porta en el seu escrit de querella perquè, en el cas que no es constatés suficientment l'element de la violència en el cas concret, es subsumiera la conducta dels subjectes investigats en el tipus penal de la sedició.

EL "ARSENAL" DEL TC


L'acte també recorda que la majoria de les decisions del Govern de Puigdemont van ser anullades pel TC i que, per a això, va ser necessari elaborar "un autèntic arsenal jurídic" de resolucions d'aquest òrgan "per anar responent al que podia considerar-se una tenaç liquidació de l'ordenament jurídic estatal dins de l'Autonomia de Catalunya".


Respecte al cas concret de Sánchez assenyala que "sembla inqüestionable" que, com el repte de persones que dirigien el 'procés' en els seus diferents nivells "camparon a pler" durant els anys 2015 a 2017, període en el qual el Govern i el TC procurava "anar tancant amb demandes i resolucions jurídiques () les importantíssimes esquerdes que progressivament aquells anaven obrint.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH