Dues justícies diferents

Ramiro Grau Morancho
Advocat i escriptor

Acadèmic Corresponent de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación.

Diuen que la mesura de la democràcia és l'existència d'un poder judicial independent. I dic poder judicial, no fiscalia, que no deixa de ser un apèndix del poder executiu, i desgraciadament ho estem veient cada dia més.

Diuen que la mesura de la democràcia és l'existència d'un poder judicial independent. I dic poder judicial, no fiscalia, que no deixa de ser un apèndix del poder executiu, i desgraciadament ho estem veient cada dia més.

A Espanya no tenim un veritable poder judicial, i és hora ja de dir-ho, amb tota claredat. El poder judicial està subordinat al poder executiu, i els jutges independents gaudeixen de la seva independència?, però en jutjats unipersonals, on les possibilitats de molestar són mínimes. Els ascensos es realitzen per criteris ideològics i/o afiliació a determinades associacions judicials ?que són el braç dels partits polítics corresponents-, i el Consell General del Poder Judicial és una entelèquia, que ens costa caríssima de mantenir, i els membres de la qual viuen no ja com a canonges, sinó com a bisbes (dels d'abans), i representen als partits polítics que els han nomenat en l'administració de justícia.

Per no parlar dels jutges pel quart torn, és a dir "a dit", triats amb criteris d'amistat, afinitats polítiques, etc., però molt escassament per mèrits professionals. Per descomptat que hi ha honrosas excepcions, però parlo de la regla general.

Al mateix temps que el panorama que narro, que és vergonyós i lamentable, s'està desenvolupant una justícia de dues velocitats:

JUSTÍCIA RÀPIDA quan es tracta de privar al ciutadà de drets, ingressar-li a la presó provisional, jutjar-li i condemnar-li gairebé sense instrucció, i amb escasses possibilitats de defensar-se, obtenint conformitats amb la rebaixa d'un terç de la condemna, etc.

JUSTÍCIA LENTA, quan és el vassall, el súbdit qui té la gosadia de demanar comptes a els qui governen, i recorre una resolució administrativa qualsevol. I no vaig a parlar dels molts anys que van trigar a crear-se els Jutjats del Contenciós Administratiu, malgrat estar prevists legalment des de tretze anys abans, sinó del mal funcionament d'una bona part d'aquests Jutjats, saturats de procediments i amb un reduït nombre d'òrgans, clarament insuficients, sembla com buscat a propòsit perquè els litigis dels serfs es converteixin en paper mullat.

I per a mostra dos casos: recentment he hagut de formular sengles demandes davant els Jutjats Centrals del Contenciós Administratiu, en procediments abreujats, és a dir que comencen amb la presentació de la demanda, i únicament es recapta l'expedient administratiu i se cita a les parts per al judici verbal corresponent. En un dels casos la citació és a tres anys i mig de la presentació de la demanda, i en l'altre a quatre anys vista?

Està és la Justícia que tenim? Què li importarà al justiciable la Sentència que es dicti als cinc anys d'haver començat el plet?, en l'hipotètic supòsit que l'Administració no recorri en apel·lació i fàcilment tard un parell d'anys més a resoldre's l'assumpte? Per no parlar de l'execució, que ja és per posar-se a plorar, en quedar totalment en mans de l'Administració condemnada la seva realització. I, per descomptat, sense que es derivi responsabilitat alguna cap al polític o funcionari autor de la pressa, que segurament ja ni tan sols estarà ocupant el càrrec corresponent. Faltaria més! Som un país regit per persones irresponsables, jurídicament parlant, i així ens va.

Posada aquesta anòmala situació en coneixement del Consell General del Poder Judicial, i després de mesos d'espera, rebo un simple justificant de recepció que m'informa que la Comissió Permanent ha acordat incoar diligències informatives. I fins avui, doncs d'això fa ja diversos mesos.

En resum, tenim una administració de justícia que no ens mereixem. I no oblidem que com deia el Comte de Romanones en el seu "Breviario de Política Experimental": "No fer justícia a temps hagués de considerar-se com a greu delicte. Tales són els estralls que produeix. Perquè ometre la justícia és confirmar la injustícia. En l'individual i en el social".

Passat el mig segle, i quan un ja està de tornada de moltes coses, reafirmo la meva creença en la Justícia Divina, doncs la humana deixa molt a desitjar, almenys a Espanya.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH