El president del TSJPV veu necessari reformar la Constitució perquè el Títol VIII ha donat de si tot el que podia donar

|

Juan Luis Ibarra

El president del TSJPV, Juan Luis Ibarra, creu que la Constitució espanyola necessita una reforma, d'una banda perquè s'ha produït una "pèrdua d'eficiència" en la garantia de drets constitucionals i perquè el Títol VIII, referit a l'estructura terrritorial de l'Estat, "ha donat de si tot el que podia donar" i s'està "vivint de les rendes".

En una entrevista concedida a Onda Basca, Ibarra ha afirmat, en relació a l'els debats sorgits sobre la reforma constitucional o els processos sobiranistes, que són qüestions que influiran al món judicial, però ha assenyalat que "els jutges no són els mes indicats per donar cap consell".

En relació a l'ordenament constitucional, el president de l'alt Tribunal Basc ha assenyalat que els jutges tenen "una especial sensibilitat" amb la Carta de Drets i Llibertats Fonamentals perquè "nostra funcion és, entre altres coses, la garantia última de la llibertat i de la igualtat".

Juan Luis Ibarra ha destacat que el sistema constitucional té "dos pilars que han aguantat bé", encara que "segur que necessiten reforma". El primer, al seu judici, és la Carta de Drets i Llibertats Fonamentals que "ha funcionat, de manera magnífica i és una de les més avançades d'Europa", però creu que hi ha una "pèrdua d'eficiència quant a la garantia d'aquests drets constitucionals".

D'altra banda, ha citat el Títol VIII, referit a l'estructura terrritorial de l'Estat, i ha assenyalat que "es porta entre deu o quinze anys, almenys, d'una certa inèrcia i se sap que el Títol VIII ja ha donat de si tot el que podia donar". "Se sap quins són els problemes que cal afrontar en el futur i estem vivint una mica de les rendes", ha agregat.

PRISION PERMANENT REVISABLE

D'altra banda, ha destacat que s'ha donat en aquesta legislatura una modificació "molt profunda" del Codi Penal i "les més important és la que es refereix a un canvi en el sistema de penes", en referència a l'establiment de la presó permanent revisable.

Segons ha destacat, abans es distingia entre penes i mesures de seguretat i les penes sempre estaven presidides per "el principi de certesa", de manera que quan una persona era condemnada a una pena, "sabia exactament el temps de durada de la condemna". "Amb la presó permanent revisable la persona que és condemnada a una pena no sap quan va a acabar el seu compliment", ha afegit.

El magistrat ha indicat que és "veritat" que la presó permanent revisable és per a una relació de delictes "molt fitada" que són els "molt greus" i ha afegit que "es passa a un Codi penal que inclou el tema de la perillositat, és a dir, la garantia que s'eviti que una persona que ha comès un delicte pugui arribar a cometre més".

"Aquest tema, tant de la perillositat com de la incerteza en l'abast de la condemna són dos elements que trenquen amb el model que teníem previst en la Constitució de 1978 perquè la idea de 'odi el delicte, però compadeix-te amb el delinqüent', que és la idea que ha regit en el cultura penal espanyola, aquí entra en fallida", ha afegit.

Després d'afirmar que no és un "debat nou" que vénen mantenint des de fa temps els juristes i, "moltes vegades, en enfrontament amb els representants de la sobirania popular", ha manifestat que, en aquest tema, s'ha anat "cap a enrere".

Finalment, ha afegit que hi ha un "risc seriós" que la pena de presó permanent revisable "vulneri garanties que està en l'estructura de l'Estat de Dret a Europa".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH