L'esperança de vida ha crescut en els últims 25 anys a Espanya menys que en altres països

|

L'esperança de vida ha crescut en els últims 25 anys a Espanya menys que en altres països

Un informe internacional publicat en la revista 'The Lancet' analitza l'evolució de les taxes d'esperança de vida a nivell mundial i per països en els últims 25 anys, i mostra com a Espanya ha crescut a un menor ritme que altres països, mostrant fins i tot una estabilització durant els anys de la crisi. A més, encara que els homes han millorat molt, les dones segueixen vivint més.

El treball, finançat per la Fundació Bill i Melinda Gates, mostra com en termes generals l'esperança de vida a nivell global ha millorat en 6,2 anys de mitjana des de 1990 a 2013, passant dels 65,3 als 71,5 anys de mitjana en aquest període.

Espanya està molt per sobre de la mitjana, ja que ha passat d'una esperança de vida mitjana de 77 anys en 1990 als 81,7 anys de 2013, 4,7 anys més, i se situa en la décimotercera posició d'una classificació que encapçala Andorra (83,9 anys de mitjana) seguida de Japó (83,3), Islàndia (82,8), Suïssa (82,7), Israel i Xipre (82,2), Malta i Itàlia (82,1), Singapur (81,9) i Suècia (81,8).

A més, el treball mostra com l'esperança de vida ha crescut des de 1990 més en els homes (5,7 anys) que en les dones (3,8 anys) però, malgrat tot, elles segueixen vivint més (84,4 anys, enfront dels 78,9 anys dels homes).

No obstant això, entre tots els països avaluats Espanya ocupa el lloc 49 dels països que més han crescut, "un lloc més baix que la majoria de països desenvolupats", segons els autors de l'estudi, que destaquen que està per sota de països amb menor riquesa com Líban o Sèrbia.

El director d'Investigació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Barcelona), Josep María Haro, un dels autors de l'estudi, ha reconegut a Europa Press que no ha de preocupar que altres països hagin aconseguit o superat a Espanya, ja que partia de xifres molt altes.

De fet, segons ha apuntat Alberto Ortiz Arduan, vicedegà d'Investigació en la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), "és esperable que els avanços siguin cada vegada més lents en apropar-se a determinada edat".

DURANT LA CRISI S'HA FRENAT L'ESPERANÇA DE VIDA

No obstant això, aquest expert creu que Espanya "encara té marge per millorar" i ha reconegut, en declaracions a Europa Press, que l'estudi mostra com el creixement de l'esperança de vida s'ha ralentit durant els últims deu anys, coincidint amb la crisi econòmica.

En comparació de 2005, l'esperança de vida amb prou feines ha crescut poc més d'un any (dels 77 als 78,9 anys en homes, dels 83,7 als 84,4 anys en dones).

I tenint en compte l'anterior informe, que incloïa dades de 2010, s'observa com entre aquest any i 2013 l'esperança de vida va augmentar en 0,19 a l'any en homes i un 0,07 a l'any en dones, passant dels 78,4 i 84,2 anys de mitjana als 78,9 i 84,4 anys.

Un ritme més lent que el registrat entre 2005 i 2010, quan l'esperança de vida va augmentar un 0,27 a l'any en homes i un 0,09 a l'any en dones; o entre 1990 i 2010, quan va créixer a un ritme de 0,25 a l'any en homes i un 0,21 a l'any en dones.

"Pot haver-hi un impacte de la crisi, però caldrà confirmar-ho en posteriors sèries", segons Ortiz, alguna cosa en el que també coincideix Haro, que creu necessari comptar amb més dades per veure si es deu a una variació estadística "o al fet que la crisi ha propiciat un empitjorament de la salut".

VIURE MOLT I VIURE SANS

D'altra banda, l'informe també analitza les diferències entre esperança de vida i el nombre d'anys viscuts amb un bon estat de salut. D'aquesta manera, en termes globals l'esperança de vida saludable en néixer va augmentar una mica menys en el mateix període d'estudi, passant dels 56,9 anys de mitjana en 1990 als 62,3 en 2013, 5,4 anys més.

L'esperança de vida saludable té en compte no solament la mortalitat, sinó també l'impacte de malalties no mortals, i sintetitza els anys viscuts amb discapacitat i els anys perduts per mort prematura.

I en aquest cas, Espanya es troba en una millor posició i tanca, amb 70,1 anys de mitjana, el 'top tingues' mundial que lidera Japó amb 73,4 anys de mitjana, seguit de Singapur (72,1), Andorra (71,7), Islàndia (70,9), Xipre (70,7), Israel (70,6), França (70,4), Itàlia (70,3) i Corea del Sud (70,2).

"Es viu més i amb més salut", ha defensat Haro, que reconeix que el fet que l'esperança de vida saludable augmenti amb major lentitud que la global és una mostra que "el nostre sistema és millor lluitant contra la mortalitat que amb la discapacitat".

PRINCIPALS CAUSES DE NO VIURE SANS

L'estudi mostra com, de mitjana, les malalties o trastorns discapacitantes solen aparèixer uns deu anys abans que la persona mori. I a Espanya, les causes principals de pèrdua de salut en 2013 eren lumbàlgia o dolor cervical, cardiopatia isquémica, diabetis, malalties cerebrovasculares, malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC), Alzheimer, trastorns depressius i el càncer de pulmó.

D'aquestes causes, algunes com la lumbàlgia, el dolor cervical, la cardiopatia isquémica, les malalties cerebrovasculares i l'EPOC es trobaven entre les causes principals de pèrdua de salut a tot el món.

No obstant això, l'estudi mostra diferències per sexes ja que, mentre en homes la causa més freqüent de perdre anys de vida és la cardiopatia isquémica, entre les dones destaquen els problemes d'esquena.

Així mateix, des de 1990 els factors discapacitantes que més han crescut són l'Alzheimer, la diabetis i els problemes de visió o d'oïda, un 80,5%, 60,9% i 46,1%, respectivament. De fet, segons l'informe, l'Alzheimer no es trobava entre les 10 causes principals d'anys perduts de vida en 1990.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH