Méndez de Vigo discuteix amb les CC.AA la implantació de la Lomce

|

Íñigo Méndez de Vigo

El ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ha convocat aquest dijous a les comunitats autònomes a una sessió extraordinària de la Conferència Sectorial d'Educació per discutir la implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), que la majoria vol que se suspengui el proper curs.

A més, es tractaran altres qüestions com l'elaboració d'un Pla de Convivència Escolar o del Pla de Connectivitat de Centres Escolars, així com la implantació del Programa per al Finançament de Llibres de Text i Material Didàctic o la presentació del primer Mapa d'Empleabilidad de FP a Espanya, segons han avançat fonts del Ministeri d'Educació.

Precisament, respecte al Programa per al Finançament de Llibres de Text i Material Didàctic -que comptarà amb 51 milions d'euros repartits entre les CC.AA. per als anys 2015 i 2016, amb 24 milions cada any per a les comunitats, més tres milions per a Ceuta i Melilla- s'establiran els criteris de repartiment d'aquestes ajudes que arribaran a les famílies amb menys recursos i famílies nombroses el proper mes de setembre que, segons va indicar el ministre, "s'arramasaran" dels Pressupostos de 2015.

Quant a l'elaboració d'un Pla de Convivència Escolar, que permetrà l'elaboració de protocols i plans de bones pràctiques amb la finalitat de lluitar de forma determinant contra l'assetjament escolar i la violència a les aules, el ministre proposarà a les CC.AA. la creació d'un Segell de Convivència Escolar que premiï aquells plans de convivència de centres que destaquin per la seva qualitat, a més d'engegar una web amb recursos formatius i materials de suport per a professors i centres.

El ministre també proposarà l'elaboració del Llibre Blanc de la Funció Docent elaborat conjuntament entre el Ministeri, representants de les CC.AA., sindicats i experts que abastarà la definició de les competències docents, l'accés a la funció docent, la formació del professorat i el reconeixement social de la seva funció, entre unes altres aspectes.

Una altra de les qüestions a tractar serà el Pla de Connectivitat de Centres Escolars, que compta amb un pressupost de 330 milions d'euros per dotar a tots els centres de sistemes de connexió ultrarrápida a Internet. Part d'aquest pressupost s'abonarà directament a les CC.AA. i una altra part serà utilitzada per l'entitat Red.es en contractacions de serveis i subministraments d'Internet, segons indica Educació.

A més, Méndez de Vigo presentarà a les CC.AA. el primer Mapa d'Empleabilidad de FP a Espanya que busca convertir-se en "un element fonamental d'ajuda per aconseguir una major empleabilidad dels joves" que estudiïn Formació Professional a Espanya, al mateix temps que es presentaran les mesures de suport a la FP Bàsica, que inclouen un finançament de 608 milions d'euros en el període 2014-2017 per a la seva implantació en tot el territori, i 257 milions per 2016.

Així mateix, s'abordarà el desenvolupament d'un Pla de Mesures per a la Vida Activa i Saludable durant la jornada escolar per afavorir una vida activa i saludable; i un Pla de Foment de l'Aprenentatge de Llengües Estrangeres que està dotat, per 2016, amb un pressupost de 173 milions d'euros que inclou els programes Erasmus Plus, Erasmus.es i diferents programes d'aprenentatge de llengües estrangeres a Espanya com, per exemple, els campaments d'immersió lingüística.

LA MAYORIA DE LES CC.AA. DEMANEN PARALITZAR LA LOMCE

Méndez de Vigo, a diferència del seu antecessor, José Ignacio Wert, va a tenir davant a una majoria de comunitats contràries a la LOMCE -dotze de disset- després del canvi de signe de diversos governs autonòmics després de les eleccions del passat 24 de maig.

La majoria dels nous consellers volen que el ministre paralitzi la implantació malgrat que el calendari d'aplicació de la mateixa es troba en l'articulat de la llei orgànica. El curs que ve continua en 2º, 4º i 6º de Primària, 2º i 4º de l'ESO, 1º de Batxillerat i es realitza per primera vegada l'avaluació final de Primària.

El titular d'Educació ja ha dit que la norma es va a aplicar conforme a aquest calendari. No obstant això, la setmana passada, va reconèixer en una entrevista que no es pot implantar "de la mateixa manera" en totes les comunitats autònomes i va afegir que "amb la llei a la mà, es pot ser més flexible".

PLANTI A WERT EN L'ÚLTIMA SECTORIAL

En l'última Conferència Sectorial d'Educació, celebrada el passat 20 d'abril, cinc consellers d'Educació -de Catalunya, País Basc, Canàries, Andalusia i Astúries- es van aixecar de la taula gens més començar la reunió com a protesta als projectes de decrets de les avaluacions finals de la Lomce i de beques, que s'anaven a discutir en aquesta trobada.

Abans d'aquest incident, ja van alertar que el calendari era "impossible" de complir. Ara, que han passat de ser cinc a dotze les comunitats autònomes contràries a la llei, demanaran al nou ministre la paralització el curs que ve.

En alguna comunitat s'ha aprovat fins i tot alguna iniciativa en aquest sentit. L'Assemblea d'Extremadura, per exemple, la setmana passada va donar llum verda a una proposta de Podem, amb el suport del PSOE, per instar al Govern regional a retardar i suspendre la implantació de la llei educativa.

RETARD EN ELS CURRÍCULUMS

Segons les dades del Ministeri d'Educació, encara hi ha cinc comunitats autònomes que no han aprovat els seus propis decrets de desenvolupament dels currículums d'ESO i Batxillerat malgrat que la llei comença a implantar-se en aquestes dues etapes al setembre.

En concret, Andalusia, Canàries, Catalunya, Murcia i País Basc no han publicat la seva normativa para ESO i Batxillerat i, d'elles, País Basc no ho ha fet encara amb Primària, de manera que porta un any de retard -la LOMCE va començar a implantar-se en 1º, 3º i 5º de Primària i 1º de FP Bàsica el curs passat-.

Un informe de la Federació d'Ensenyament d'UGT (FETE-UGT), que analitza com cada comunitat autònoma ha aplicat la LOMCE el curs passat, posa de manifest que les "presses" del ministeri per implantar la llei estan generant problemes en les administracions educatives per adaptar les seves normatives, desconcert i desorganització en els centres, problemes en l'alumnat, famílies i professorat, doncs aquest últim ha d'aplicar els canvis de la normativa educativa "sense temps per assumir-los i preparar-los".

En els cursos en els quals es va començar a aplicar la llei en 2014-2015, tant en Primària (1º, 3º i 5º) com en 1º de FP Bàsica, en molts casos van començar el curs sense la normativa requerida.

S'han donat diferents situacions en les comunitats autònomes al llarg de l'esmentat curs: unes van començar amb nous desenvolupaments normatius, unes altres amb els antics i fins i tot algunes, malgrat haver aprovat els nous decrets, van utilitzar llibres de text del currículum anterior.

Respecte a la prova censal de 3º de Primària per a la detecció precoç de problemes, les comunitats han respost també de manera diversa a l'hora d'engegar-la a la fi del curs passat. Andalusia i Astúries no la van fer, mentre unes altres, com País Basc i Canàries, la van aplicar però amb caràcter mostral i no censal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH