Cicles electorals i cicles de lluita de classes

Roberto Laxe

En l'Estat Espanyol, potser influïts inconscientment per una data electoral decisiva com va ser el 14 d'abril del 31, i per la inexistència d'eleccions durant quaranta anys, tendim a confondre els cicles polítics, de lluita de classes, amb els cicles electorals.

En l'Estat Espanyol, potser influïts inconscientment per una data electoral decisiva com va ser el 14 d'abril del 31, i per la inexistència d'eleccions durant quaranta anys, tendim a confondre els cicles polítics, de lluita de classes, amb els cicles electorals.

Confonem la part, els processos electorals, amb el tot, els processos de lluita de classes, donant-li a les eleccions una importància qualitativa que no tenen.

Els punts d'inflexió en els processos de lluita de classes aguda no solen coincidir amb les eleccions ni amb els seus resultats. Per posar un exemple recent, les europees del passat any: què va ser el que va espantar realment a la burgesia espanyola, l'ascens de Podem en les eleccions o el que en la marxa a Madrid del 22M van confluir totes les lluites que fins a aquest moment es realitzaven, les marees, el 15m, stopdesnonaments, les manifestacions sobiranistes catalanes, etc., en una mobilització social que va desbordar les previsions de tots, i les provocacions de les forces de l'ordre i les càrregues policials.

Els resultats electorals de maig són una pàl·lida expressió del que allí es va manifestar.

El cicle de la lluita de classes va determinar (és el tot) els resultats electorals (la part), però com a part que és, inclou elements del tot, i la rebel·lia que estava implícita en la marxa del 22M va marcar el discurs de Podem, i els seus resultats van provocar la dimissió del Rei.

Això sí, quan la lluita de classes va ser encaixonada cap a la lluita electoral, la força del missatge transformador va anar perdent manxa fins ara.

Aquesta dialèctica entre lluita social i lluita electoral té dues vies, o es resol amb la predominança de la lluita social sobre l'electoral, la qual cosa aprofundeix els elements de crisis; si és a l'inrevés, la cotilla electoral dificulta l'autoorganització popular, doncs les eleccions suposen "endossar" la confiança en uns dirigents/cúpules les ànsies de canvi de tota una societat. Però l'element determinant, el magma que mou uns resultats electorals -com està sofrint en les seves carns el laclausisme-, és la major o menor activitat de les classes socials, la lluita de classes, i els punts d'inflexió són les lluites concretes entre elles; les victòries i derrotes que, sempre, tenen manifestació electoral. Però hem d'anar al magma social per trobar les causes, no quedar-nos en la superfície, l'escuma de l'ona, que són els processos electorals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH