La Llei de la Infància reconeixerà als menors com a víctimes de la violència de gènere

|

Infància

Els menors exposats a la violència de gènere seran reconeguts com a víctimes, segons figura en la Llei de la Infància i l'Adolescència que entra en vigor aquest dimecres, i que suposa la reforma d'una vintena de lleis, no només el Codi Civil i la de protecció del menor, sinó també la d'Estrangeria, la de Seguretat Social, la de Dependència o la de Violència de Gènere.

Amb la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) de la Llei Orgànica de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència (el passat 23 de juliol) i de la Llei de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència (29 de juliol), l'Executiu busca donar forma a tot el cos normatiu que afecta als nens i adolescents a Espanya, en alguns casos creant noves mesures i en uns altres, aglutinant les que ja apliquen les comunitats autònomes.

La reforma introdueix canvis en violència de gènere en reconèixer com a víctimes directes als fills d'aquelles dones que sofreixen violència de gènere, al mateix temps que recorda que els jutges sempre han de pronunciar-se sobre les mesures cautelars que els afecten.

També declara als fills de les víctimes com a subjectes de la protecció que la llei brinda en l'actualitat a les seves mares, però també en violència domèstica: una reforma del sistema de pensions que impedirà a les persones que matin a un altre parent cobrar la pensió que la seva mort hagi generat, sigui el que sigui.

Els fills d'un matrimoni en el qual un cònjuge mata a l'altre podran cobrar a més, la pensió d'orfandat completa, encara que el pare o mare homicida segueixi amb vida, i aquesta serà de major quantia, doncs se li reconeixerà el cent per cent de la base reguladora, i no un percentatge sobre la mateixa, com fins ara.

ACOLLIMENT I ADOPCIÓ

Quant al sistema d'acolliment i adopció, es prioritza l'acolliment familiar per als menors de sis anys d'edat i es desjudicializa el procés de manera que sigui l'administració la que decideixi on allotja al menor sense que el recurs dels pares biològics li condemni a romandre en un centre, com ve ocorrent.

Podran recórrer la declaració de desemparament, que es defineix unificant criteris a nivell estatal i establint que no podrà declarar-se en base exclusivament a la pobresa o discapacitat dels pares del menor, però en tant es dirimeix aquest recurs, el nen estarà en una família d'acolliment i no en un centre.

Per a aquests establiments, com pels de menors amb trastorns de conducta, la llei fixa les condicions mínimes i regula el seu funcionament, des dels requisits d'entrada i sortida fins a les mesures disciplinàries que es poden i no es poden adoptar.

Encara que Sanitat no disposa de dades de menors de tres anys d'edat, apunta que en l'actualitat hi ha 13.500 nens i nenes sota tutela de les administracions públiques espanyoles que amb la nova llei podran deixar el centre per viure amb famílies d'acolliment.

Aquestes famílies, per cert, hauran de ser avaluades per les administracions públiques per provar la seva idoneïtat i podran estar en una comunitat autònoma diferent, doncs es crearà un mecanisme interterritorial d'acolliment que permeti a un govern autonòmic recórrer a un altre en cas que no disposi en aquest moment de nuclis familiars on allotjar a menors desemparats.

També es crea el sistema d'adopció oberta per a aquests casos en què el menor vulgues i pot seguir mantenint relació amb la seva família biològica i es crea un registre unificat de maltractament infantil al que podran accedir els serveis socials de tot el país, entre altres novetats.

MENORS ESTRANGERS

D'altra banda, la Llei deixa la determinació de l'edat dels menors estrangers que arriben a Espanya sense companyia d'un adult a l'arbitri del fiscal, que haurà de decidir si el passaport que presenta el jove és o no "fiable". Si no li dóna credibilitat, podrà sotmetre-li a proves mèdiques que contrastin el que diu el seu document oficial.

La modificació intenta respondre a una problemàtica que ha motivat una desena de sentències del Suprem.

Nens i adolescents amb un passaport oficial expedit al seu país que eren tractats per la Fiscalia com a indocumentats i sotmesos a unes proves mèdiques que, conforme diu el Defensor del Poble, tenen un marge d'error suficient perquè un menor sigui pres per adult, la qual cosa implica que perdi la protecció institucional.

El Suprem va asseure doctrina establint que si l'estranger té un passaport o partida de naixement que acrediti la seva minoria d'edat, no podrà ser considerat indocumentat ni sotmès a aquestes proves mèdiques, que no poden fer-se de forma indiscriminada, com estava succeint a la llum dels recursos que anava analitzant.

La nova llei diu que "el fiscal haurà de realitzar un judici de proporcionalitat que ponderi adequadament les raons per les quals es considera que el passaport o document equivalent d'identitat presentat, si escau, no és fiable" i procedir llavors a ordenar les proves mèdiques. Per als experts consultats per Europa Press, és "una correcció intolerable de la jurisprudència del Suprem"

REGISTRE D'ADN PER A DELINQÜENTS SEXUALS

La reforma també contempla la creació d'un Registre de Delinqüents Sexuals, que inclourà dades de perfil genètic (ADN), que haurà d'estar en funcionament al febrer de 2016. El Ministeri de Justícia té sis mesos per elaborar aquest instrument des que comenci a aplicar-se la Llei, després de la seva publicació en el BOE el 29 de juliol i entrada en vigor als 20 dies de la seva publicació, és a dir, el proper 18 d'agost.

La nova normativa estableix que els qui vulguin treballar en contacte amb menors, acreditin que no han estat condemnats en ferm per cap delicte relacionat amb nens o adolescents.

Es tracta que abans d'emprar a una persona en una labor relacionada amb nens, la institució, entitat, el particular o l'administració contractant comprovi si el candidat té antecedents penals per delictes contra la llibertat i indeminidad sexual, la tracta d'éssers humans o l'explotació de menors.

Per a això, li exigirà un certificat negatiu de l'esmentat Registre de Delinqüents Sexuals, que estarà vinculat al Registre Central de Penats, tindrà caràcter confidencial i contindrà informació sobre la identitat i el perfil genètic de totes les persones condemnades per aquests delictes a Espanya.

La previsió afectarà, com expliquen des de la Direcció general d'Infància i Família del Ministeri de Sanitat, tant al personal dels centres educatius com als pediatres, els voluntaris d'organitzacions no governamentals, els catequistas, els monitors de temps lliure o els professors particulars, encara que haurà de ser el Ministeri de Justícia qui en un reglament detalli la manera de procedir en funció de la casuística.

En aquest sentit, haurà de definir si la mesura obliga a els qui ja treballen amb menors a aconseguir la certificació, l'en què hauran de procedir els particulars que contractin a tercers per a activitats amb els seus fills o la forma en què els autònoms que gestionin un negoci per a nens hauran d'acreditar que l'absència d'antecedents.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH