El Barça consolida el seu regnat europeu amb gols, pròrroga i nervis

|

El Barça consolida el seu regnat europeu amb gols, pròrroga i nervis

El FC Barcelona s'ha proclamat aquest dimarts campió de la Supercopa d'Europa després de vèncer al Sevilla FC per 5-4 en la final disputada en Tiflis (Geòrgia), en un partit amb pròrroga en el qual dos gols de Lionel Messi, un de Rafinha Alcántara, un de Luis Suárez i un altre de Pedro han fet inerts els punts sevillistes de Banega, Reyes, Gameiro i Konoplyanka.

En el Boris Paichadze Dinamo Sorra de la capital georgiana, el Barça va consolidar amb nervis el seu regnat europeu amb aquesta Supercopa, i de camí cap al qual seria el segon 'sextete' en la història del club català. Els pupils de Luis Enrique van confirmar així la seva excel·lent primavera, quan van guanyar Lliga BBVA, Copa del Rei i Lliga de Campions, conquistant en aquesta ocasió el seu primer títol oficial estiuenc.

Ho va fer amb un gol decisiu del qüestionat Pedro Rodríguez, immers en dubtes sobre el seu futur per una possible marxa al Manchester United. I tot això davant un rival amb diversos problemes en defensa però amb el seu tècnic, Unai Emery, reinventant per enèsima vegada la il·lusió d'un Sevilla que ja va sorprendre als culés fa nou anys. En aquella edició de 2006, el conjunt andalús entrenat per Juande Ramos va vèncer 3-0 en el Luis II de Mònaco al Barça, dirigit pel neerlandès Frank Rijkaard i amb el brasiler Ronaldinho de principal figura.

Amb el passat com a horitzó, els sevillistes volien fer bona la teoria de l'eterna tornada en la seva versió futbolística. Però en l'alineació titular d'Emery no es trobaven filòsofs com Friedrich Nietzsche, sinó onze jugadors disposats a competir, a aprofitar l'absència del brasiler Neymar Jr i a més esperonats per un frenètic començament de partit.

Perquè el vigent campió de l'Europa League va començar espantant al guanyador de l'última 'Champions League', filtrant en la frontal de l'àrea culé una passada per a José Antonio Reyes; l'atacant utrerano va ser travat en falta per Javier Mascherano, amb l'àrbitre escocès William Collum tallant la llei de l'avantatge que Vitolo havia malgastat davant de Ter Stegen en la pilota dividida.

No obstant això, no molts recordaran això a causa de la posterior execució de la falta. Va ser el migcampista argentí Éver Banega l'encarregat de disparar, superant amb subtilesa a la barrera blaugrana i convertint el 0-1 mentre el porter del Barça feia la 'estàtua', amb aparença d'obnubilado per tal inici de final. Poc va durar l'alegria andalusa, doncs a continuació va aparèixer en escena Messi per neutralitzar aquest gol i imitant a més al seu compatriota. El davanter culé va atorgar una nova definició a allò en el que Ter Stegen havia pecat, ja que Messi sí obnubiló als afeccionats del Barça amb una altra falta a la vora de l'àrea rival.

Beto no va fer la 'estàtua', però el seu inútil estirada es va transformar en testimoni del tret a tenor de la bonica trajectòria que el llançament dibuixava en l'aire. La pilota va entrar per l'esquadra i va retornar la igualtat (1-1, min.7). Amb la batalla amb prou feines començada, tots dos equips ja exhibien virtuts a pilota parada. Encara que, la trobada no es decidiria amb la pilota quieta sinó gràcies a la mobilitat de cada davantera. Aquí el Barça comptava amb cert avantatge atenent al currículum del seu curs 2014-15, però cada temporada és un conte diferent i les credencials havien de posar-se de nou sobre la taula.

Messi semblava evitar aquesta conjuntura a la cambra d'hora, amb el seu segon tant de falta directa. Des de gairebé 35 metres, i perfilat millor per a un destre que per a un esquerrà, l'atacant argentí va connectar un potent tir que va traspassar a mitja altura la porta de Beto. Era el 2-1 i el club català canalitzava el duel sacsejant-se el sobresalt del minut 3.

El Barça va agafar les regnes de la final i va optar per sobar la pilota com tant ha acostumat aquest 2015. Les ocasions de perill van arribar gairebé per inèrcia, amb un Sevilla protegit enrere i cedint terrè a poc a poc. Malgrat que els sevillans van treure el cap al feu de Ter Stegen, Dani Alves va solucionar la papereta buidant una pilota solta gairebé sobre la línia de gol.

SUÁREZ INSTAURA DIFERÈNCIES

Passada l'alarma, els catalans van cobrar major avantatge amb el 3-1 merodeando ja el descans. Després d'una passada molt, molt llarg de Rakitic des del seu propi camp, Luis Suárez es va plantar solament a la carrera davant de Beto. L'uruguaià va fallar el mà a mà, però va recuperar el seu propi rebutgi i va donar un eficaç a Rafinha, qui venia en tromba per reblar ras i establir més distància en favor del conjunt blaugrana.

Encara amb el 'xoc', el Sevilla no es va recompondre a la volta dels vestuaris. Els de Emery van encaixar el 4-1 (min.52), després d'un error en la sortida del joc posterior; Trémoulinas li va regalar involuntàriament una assistència a Iniesta, que va passar a Luis Suárez parell que aquest ajusticiara en solitud a Beto. Quan pitjor pintaven les coses, Reyes es desperezó i va aconseguir amb la seva 4-2 (min.57) que el drama encara no s'instal·lés entre els sevillistes.

El d'Utrera va convertir en gol un centre mesurat de Vitolo des del costat esquerre, creuant la pilota per l'àrea culé i amb un Reis desmarcat per batre per segona vegada a Ter Stegen. Era el gènesi de l'heroica sevillana, l'aplicació balompédica d'aquella eterna tornada de Nietzsche. La filosofia del Sevilla va mostrar llavors la seva interpretació més pràctica i fervent. Rafinha ben va poder esvair la gesta dels seus adversaris amb un parell d'ocasions perilloses, una d'elles estavellant un cabezazo al travesser després d'un córner.

VITOLO CREU EN LA PRÒRROGA

Vitolo no es va acoquinar i va tornar a acaparar protagonisme, anant a rematar un centre des de la banda esquerra i guanyant-li l'esquena al central francès Mathieu; el gal ho va agarrar, cometent un clar penal i del com es va beneficiar Gameiro per escurçar el desavantatge. Quedaven 20 minutos i el Sevilla creia per complet a escriure una nova pàgina d'or en la seva història europea.

Yevhen Konoplyanka, que havia substituït a un enfadat Reyes, es va erigir en provisional heroi de la nit. Una enorme fallada de Marc Bartra en el marcatge a Immobile va propiciar que el nou fitxatge sevillista regalés el 4-4 (min.80) al golejador ucraïnès. El seu tant a plaure, després d'un bon desmarcatge a l'esquena de la defensa, portava el partit a la pròrroga. Aquí va pesar el cansament en les cames i no es va gaudir d'oportunitats brillants.

El llustre va correspondre finalment a Pedro, que va anar l'autèntic profeta per un Barça que gairebé ho té descartat per a la seva plantilla i que en canvi es va encomanar a ell per a la glòria. En la recta final, una falta directa de Messi va copejar en la barrera i l'argentí va tornar a disparar; Beto li va realitzar una gran parada arran de terra, però Pedro 'va enganxar' el rebutgi per anotar el cinquè gol culé i repetir la seva proesa de 2009 davant el Shakhtar Donetsk.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH