27S ICE CREAM

Joan Ferran

Permetin-me, encara que només sigui per unes hores, fugir de la caixa ximple sobiranista, de les talaies Albiol, dels estudiats somriures dels Rull i Turull. Permetin-me l'exercici d'una 'boutade' estiuenca sense un altre objectiu que el de refrescar una atmosfera que, en pocs dies, promet esdevenir asfixiant.

Permetin-me, encara que només sigui per unes hores, fugir de la caixa ximple sobiranista, de les talaies Albiol, dels estudiats somriures dels Rull i Turull. Permetin-me l'exercici d'una 'boutade' estiuenca sense un altre objectiu que el de refrescar una atmosfera que, en pocs dies, promet esdevenir asfixiant.

Des del paradís terrenal temporal que són les vacances els convido a una activitat inofensiva, naif i refrescant. Els proposo jugar a imaginar què tipus de gelat, quin sabor, associarien vostès a les diferents formacions polítiques que pensen concórrer a les eleccions del 27S. Vinga, animin-se, no es tallin. En les sobretaules d'estiu conviden als seus amics a participar en aquest joc no exempt de malícia. Els asseguro que se sorprendran i riuran una estona. Per exemple a un servidor de vostès la llista electoral que encapçala l'ecocomunista Romeva, per blanquejar CDC i amagar les retallades de Mas-Junqueras, em suggereix un gelat de tutti frutti de sabor amalgamat sense color definit i amb un toc de ratafia casolana. En canvi, la llista que encapçala el senyor Rabell em porta a pensar en un gelat de rom amb panses. Sí, de rom anyenc cubà i panses de Corinto. Tot un clàssic que saben assaborir, millor que ningú, la gent amb Memòria Històrica.

Prosseguim. El sabor Albiol no em cap en una terrina. Ha de ser paladejat en cucurutxo allargat amb capacitat per a dues boles. El seu és la nata en totes les seves accepcions i modalitats... Nata, pura nata.

Per als nois i noies d'Espadaler i Unió (autèntica) res més oportú que assignar-los una bona 'crema del cel' a l'estil del Palace. A saber: crema americana acolorida amb unes gotetes de blau per donar-li un toc celestial.

I Iceta? Ah! El bo de Miquel és pur gelat de maduixa amb ensopecs. Obvi. Els fruits vermells del bosc ja no s'estilen, es porten més en sorbets i pastisseria. Ja saben, la maduixa combina amb tot i és un producte que ve conreant-se des de Huelva al Maresme. Per cert, permetin-me un record per a Joaquim Savina que canta allò de: "Mugró de maduixa, llengua de caramel, cor...".

Per a Inés Arrimadas i els seus conciutadans reservo una copa d'aquestes amples a l'estil pompadour; sí, d'aquestes que permeten jocs de colors i sabors al voltant d'una bola de 'torronet' coronada per un petit paraigua de paper plegable. El 'torronet' lliga bé amb el marró glasé, els almendrats i el moka...

Quanta varietat! És tan àmplia la carta, tan diversos els sabors! Sí, però tan calòric tot això que més d'un està meditant tirar-se als granissats, amb perdó.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH