El Govern central està disposat a modificar la Constitució per delimitar les competències de l'Estat i les CCAA

|

Rafael Català

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha mostrat disposat a modificar la Constitució en alguns casos molt concrets com la delimitació de les competències de l'Estat i de les CCAA o la modificació de l'actual preferència de l'home sobre la dona en la successió de la Corona.

Catalá també està obert a suprimir l'aforament dels diputats autonòmics, si bé en el cas dels de parlamentaris de Congrés i Senat, recorda que això implica una reforma de la Constitució i caldria tenir un nivell de "consens, repòs i temps suficient" per analitzar-ho.

En una entrevista concedida a Europa Press, el titular de Justícia recorda que la Carta Magna s'ha modificat ja en dues ocasions i creu que "segurament" hi ha drets de "nou encuny" que s'han "consolidat" en els últims temps i que "podrien tenir millor acolliment en la Constitució".

En aquest sentit, ha assenyalat que "l'Estat autonòmic podria definir-se millor" i que transcorreguts 37 anys de la Constitució de 1978 es podrien "definir millor quins són les competències de l'Estat" i "quins són les competències de les CCAA".Segons Rafael Catalá, "es podria aprofitar aquesta experiència de 37 anys per veure com es reforcen els mecanismes de coordinació i cooperació". "Jo crec que és possible", va sentenciar.

ELIMINAR ARTICLES TRANSITORIS

En aquesta línia d'aplicar l'experiència acumulada en aquests anys, el ministre també va recordar que en la Constitució hi ha articles que tenien una naturalesa "merament transitòria", per exemple, de "com s'accedia a l'autonomia" i això "ja ha fet efecte" pel que, va apuntar: "ja no és necessari mantenir-ho en aquests termes".

També va recordar que hi ha altres qüestions com les que tenen a veure amb la successió a la Corona, la preferència actual de l'home sobre la dona, que "podria abordar-se perfectament i amb un bon consens social".

"Jo crec que es pot fer una reflexió tranquil·la, raonable, fruit de l'experiència de 37 anys de convivència que portaria a un plantejament de reforma de la Constitució, sens dubte", va reflexionar Catalá, qui, no obstant això, deixa clar que aquest plantejament està allunyat de "eslògans" i centrat només en problemes concrets i "solucions concretes que vagin encaminades a reforçar l'entramat institucional de la Constitució" i "no a revisar a tot el que funciona i que funciona bé".

En aquest sentit, el titular de Justícia va advertir contra les propostes d'altres partits que no són concretes. Així, va citar el cas de Ciutadans, dels quals va dir que "no ens diuen quin és el seu model"; o el del "estat federal asimètric", que proposa el PSOE o uns altres, va dir, que rebutja "completament" i que proposen "revisar la transició". "Crec que faria falta una mica més de concreció per obrir alguna cosa tan important com és l'esquelet de la nostra norma fonamental de convivència".

L'AFORAMENT NO ÉS UN PRIVILEGI

Rafael Catalá també va abordar la polèmica sobre el nombre d'aforats que hi ha a Espanya. Va admetre que és un "nombre molt alt", però considera que no és "fruit de cap sistema de privilegis" sinó que hi ha una sèrie de col·lectius professionals que tenen un tractament d'enjudiciament de les seves hipotètiques responsabilitats penals per un tribunal diferent del jutge natura perquè s'encomana a un jutge superior. Es tracta dels membres de la carrera judicial o fiscal, els membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'estat, de les forces armades i de determinats àmbits polítics representatius.

No obstant això, encara reconeixent que es tracta d'un grup molt nombrós, considera que s'ha generat una debat "artificial" perquè, diu, "semblaria que l'aforament és un privilegi" i el ministre considera que no és així, ja que "escurça els nivells jurisdiccionals de recursos possibles". "Qui és enjudiciat per part del Tribunal Suprem no té possibilitat de fer recursos posteriors", va aclarir.

No obstant això, admet que aquest aforament es pot revistar para determinades figures en l'àmbit polític. Sobre tot, va precisar, després que la societat "ha evolucionat en els últims anys cap a una visió crítica de l'exercici de la política, cap a la no permissivitat de cap tipus de privilegi, cap a una major transparència en la política".

Per això, explica que tot això pot portar a plantejar-se "si és raonable que determinats àmbits polítics, diputats autonòmics, consellers autonòmics, hagin de tenir un aforament per a l'enjudiciament de les seves responsabilitats". "Això està obert, això és possible", va postil·lar.

REPÒS I CONSENS

Respecte a l'aforament dels diputats i senadors, recorda que aquest està recollit en la Constitució. Per això, explica que "si obrim un escenari futur de revisió constitucional, aquesta pot ser una de les qüestions que es plantegin", però assenyala que és necessari saber que en aquest cas s'està parlant d'una reforma de la Constitució "perquè això ve d'aquí".

Per tant, va assenyalar que "faria falta un nivell de consens, un repòs i un temps suficient com per poder analitzar no només una peça petita com és l'aforament que està en la Constitució, sinó també algunes altres qüestions que puguin tenir a veure amb múltiples qüestions". Però això, va insistir, requerirà consensos polítics suficients i el temps per elaborar propostes que fins al moment no les hem conegut".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH