El poder d'ensenyar

|

Concomitant a la criança biològica del nen, en les societats tribals, essencialment matriarcals, a aquest se li transmetien certs hàbits i coneixement sobre la vida i el treball que, d'alguna manera eren "avaluats" en arribar a determinada edat en la qual es verificava la seva aptitud o preparació per a tasques de la joventut. La iniciació en aquest canvi d'etapa, tenia com a missió primordial el dilucidar si hi havia capacitat per suportar privacions, dolor i determinades aptituds per al treball que en els inicis socials tenien a veure amb la pesca, la cacera i la defensa pròpia del grup.

Concomitant a la criança biològica del nen, en les societats tribals, essencialment matriarcals, a aquest se li transmetien certs hàbits i coneixement sobre la vida i el treball que, d'alguna manera eren "avaluats" en arribar a determinada edat en la qual es verificava la seva aptitud o preparació per a tasques de la joventut. La iniciació en aquest canvi d'etapa, tenia com a missió primordial el dilucidar si hi havia capacitat per suportar privacions, dolor i determinades aptituds per al treball que en els inicis socials tenien a veure amb la pesca, la cacera i la defensa pròpia del grup.

Aquest procés identificat inicialment com un mecanisme biològic vital, va passant de la rectoría materna, a la d'adults masculins ?generalment reconeguts com a pares- que conforme avançaven en l'edat canviaven la seva funció de lluita intensa contra el desfavorable de la naturalesa a la de custodios de coneixement acumulat en termes de costums, tècniques per cuidar la salut i la vida, estratègies bèl·liques defensives o expansionistes.

Arribar a vell era gairebé sempre sinònim de saviesa en les societats primitives. Salomón, un rei que va iniciar les seves responsabilitats sent amb prou feines un adolescent escoltava i prenia decisions sobre la base de les dites del seu consell d'ancians. Nabucodonosor entenia de tal manera el valor de l'educació que després de destruir el tempo de Jerusalem, va prendre als millors exponents juvenils del poble sojuzgado i els va portar al seu palau per instruir-los sobre la seva cultura i costums.

Al llarg de la història un dels factors de desigualtat de classes ha estat l'accés o no a l'educació. Els nobles gairebé sempre van tenir educadors prop dels seus fills. Si bé les nenes generalment no eren instruïdes en temes de lectura, escriptura o pensaments en voga, si es convertien en delicades executores de música ?sobretot en piano- expertes en arts culinaris, i labors manuals ?coure, dissenyar etc.- en societats on àdhuc no existien màquines ni fàbriques que elaboressin camises i pantalons per milions com en l'època de la Xina Maoista.

A mesura que la complexitat social augmenta, l'educació comença a tornar-se alguna cosa públic i a considerar-se un dret. Així arribem en gairebé tothom a la gratuïtat i el laïcisme; però a final de comptes igual que en les èpoques més remotes, s'entén que el que educa té cert grau de poder i si aquest poder no s'exerceix en justícia, amb saviesa i amb la visió de beneficiar a l'educant, la qual cosa resulta són monstruositats com la de grups amb capçalera sindical que pressionen, trenquen, ataquen, gasten els diners col·lectius i en la seva suma eviten el veritable desenvolupament no solament dels nens sinó d'adolescents i fins i tot professionals les capacitats dels quals a l'hora de la competència vital no resisteixen la urgència d'un acompliment eficaç.

Mentre que a Oaxaca han crescut monstres com el IEEPO, també en l'estructura general de la SEP, hi ha una burocràcia tan arrelada que tot i que els titulars de diverses dependències ?des del primer titular passant pels sotssecretaris i fins a adreces d'àrea- canviïn, els vicis i corruptelas es mantinguin.

Ara que per obra i gràcies del TLC, el comerç mundial i la supremacia del mercat, l'educació s'ha convertit en objecte de consum, l'alliberament de RVOES[1] és un veritable viacrucis que han d'enfrontar les institucions ?bàsicament particulars- per augmentar, modificar o millorar el seu currícula. La burocràcia és tan intricada i perversa, que s'han constituït despatxos experts en aquesta tramitología, els quals venen els seus serveis i experiència a universitats i preparatòries, a efecte que elles dediquin el seu major esforç en l'educació. No obstant això, davant la dilació i ambigüitat de les decisions de funcionaris de la SEP, el temps passa, els estudiants avancen en els seus cicles d'aprenentatge i a final del dia es troben que per la desraó que sigui, -no arribar al preu, cursar per un episodi emocional que afecta la funció o respondre a algun tipus de consigna- alguna persona decideix no donar el certificat esperat, sense pensar per un sol segon en el perjudici que es causa a l'educant.

Enmig d'aquesta irresponsabilitat l'àmbit de corruptelas prolifera i s'engrandeix. Tan dolent el tema d'obtenir diplomes i certificats apócrifos[2], que deixar sense títol a algú que va dedicar quatre o cinc anys de la seva vida en aules que per una decisió unilateral no van ser reconegudes per un personatge que no mereix estar en l'àmbit de l'educació. En menys de tres anys en la SEP, hi ha hagut canvis de titulars de sotssecretàries, s'han fet públiques acusacions en contra de personatges que amb una mà dificulten l'avanç educatiu i amb l'altra afavoreixen a familiars dels caps acusats de falsificació de documents[3]. D'altra banda, en els exàmens d'admissió, es troba un univers majoritari d'alumnes amb una qualificació menor al 40% d'encerts, pretenent entrar a les preparatòries i universitats sense tenir coneixements bàsics d'ortografia, redacció, aritmètica i maneig de cultura general. Bastarà amb "donar-li el seu merescut" a l'estructura dominada per la CENTE per corregir tot això?

[1] Document de validesa i reconeixement a contesos de diverses matèries, diplomats, cursos, tallers, carreres etc. oferts per diverses institucions educatives que es tramiten davant la Direcció general d'Acreditació, Incorporació i Revalidació, de la SEP a Mèxic.

[2] A l'anomenada universitat de Sant diumenge que no són una altra coses que falsificadors experts situats en tallers de la plaça del mateix nom just enfront de les oficines de la Set.

[3] Les escoles que operen sense validesa oficial, afirma María del Socors Marquina Sánchez, directora d'Institucions Particulars d'Educació Superior de la SEP, solament poden ser denunciades pel delicte de frau, la qual cosa sorprèn venint d'una doctora en Dret que coneix el contingut de l'article 59 de la Llei General d'Educació on s'assenyala que una persona pot impartir estudis de nivell superior, sempre que esments que és sense validesa oficial.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH