Constitucionalistes veuen complex aplicar l'article 155 a Catalunya però és inevitable si no s'acata el que digui el Constitucional

|

Constitucionalistes veuen complex aplicar l'article 155 a Catalunya però és inevitable si no s'acata el que digui el Constitucional

Experts en Dret Constitucional admeten que recórrer al article 155 de la Carta Magna -que permet al Govern obligar a una comunitat autònoma al "compliment forçós" del seu deure- per frenar la independència de Catalunya portaria complexitats a l'hora d'aplicar-lo i fer-lo complir.

No obstant això, creuen que és l'única via -al costat de la penal- d'actuació si els futurs governants de la Generalitat desoeixen les sentències que emeti el Tribunal Constitucional. Així, encara que coincideixen que el 155 ha de ser l'últim recurs, el Govern podria activar-lo abans que s'aprovi una declaració formal d'independència -el final teòric de tot el procés-, i la clau és més aviat si s'acaten o no les sentències que vagi emetent l'alt tribunal.

"Seria políticament indesitjable que calgués aplicar-lo, com seria políticament indesitjable haver de recórrer a la responsabilitat penal, però això és responsabilitat de qui incompleix la llei", sosté el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Roberto Blanco Valdés.

Per la seva banda, el catedràtic de la Universitat de Màlaga (UMA) Ángel Rodríguez recorda que el 155 està redactat genèricament i no desenvolupat, i creu més aviat que és un article "per no ser aplicat, perquè generaria una interferència molt forta en l'Estat autonòmic". "Que estigui aquí no vol dir que hi hagi un supòsit on sigui obligatori usar-ho", argumenta.

En canvi, Pablo Gutiérrez de Cabiedes, catedràtic de Dret Processal de la Universitat CEU San Pablo, avisa que "no hi ha res més nociu per a un ordenament i una cultura jurídica que l'existència d'una norma que no s'aplica i de l'obert incompliment de la qual no es deriva cap conseqüència". "Per a això és millor que la norma no existeixi", lamenta.

Qüestió diferent és l'aplicació pràctica de la norma. En aquest punt, Yolanda Gómez, catedràtica de Dret Constitucional de la UNED, recalca que, encara que l'article no està desenvolupat, les mesures que s'apliquin "han de ser proporcionals", no "extraordinàries".

ESCENARI GAIREBÉ DE REVOLTA CIVIL

En la seva opinió, portar-ho a les seves últimes conseqüències "té escassa sortida", i cal "confiar que quan rebin una resolució conminatoria, tal vegada no Artur Mas però sí uns altres, acabin per inhibir-se", perquè si no s'entraria "en un escenari gravíssim, gairebé de revolta no militar però sí civil".

El primer pas en l'aplicació del 155 és el "requeriment" al president de la Comunitat autònoma perquè compleixi les seves obligacions. Només només en cas que es desoeixi la petició, el Govern pot adoptar les "mesures necessàries" per protegir l'interès general i que la comunitat compleixi les seves obligacions, incloent "donar instruccions a totes les autoritats de les Comunitats Autònomes", però per a això necessita la majoria absoluta del Senat.

Aquí entra en joc -apunten els consultats- el calendari polític, i és que quan es constitueixi el nou Parlament català, com a més tard el 26 d'octubre, les actuals Corts estaran dissoltes o a punt de suspendre's, i el proper Senat estarà molt més fragmentat. "De ben segur entra en els càlculs dels independentistes", afirma Gutiérrez de Cabiedes.

Per a aquest catedràtic, una declaració d'independència o un procés constituent serien motiu per recórrer al 155. Gómez assenyala que també seria possible davant una mesura executiva del Govern català.

Els experts coincideixen que el Govern pot activar la resposta legal contra el procés independentista tan aviat com a Catalunya s'aprovin mesurades amb "efectes jurídics", és a dir, tan aviat com el Parlament català aprovi una declaració que doni inici al procés o doni "mandat" a la Generalitat per començar a construir estructures d'Estat.

Per molt que en aquest text es busquin subterfugis en aquesta declaració ha d'al·ludir-se a la independència, perquè "el mandat ha d'estar basat al principi de legitimitat, encara que estigui viciat", explica Yolanda Gómez.

RECURS EN VIRTUT DEL 161.2

La via per recórrer aquesta declaració seria l'article 161.2 de la Constitució, precisa Blanco Valdés, que permet al Govern impugnar "disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes" i, a més, suspenent automàticament el text recorregut.

El Govern compta amb el precedent de la declaració sobiranista de 2013, impugnada conforme a aquest article i anul·lada pel Constitucional que no va considerar que anés un text merament polític, sinó que tenia "caràcter jurídic" i produïa efectes jurídics.

Per a Blanco Valdés, aquest article podria servir al Govern per recórrer també actes de la Generalitat o del Parlament que no siguin "normes legislatives perfectes", és a dir, abans que siguin aprovades com a lleis.

"Si no, no tindria sentit que hi hagi dues vies de recurs", argumenta, i defensa que amb aquest article "es pot recórrer tot sense límit algun", mentre que el recurs de constitucionalitat previst en el 161.1 de la Constitució està reservat a les normes amb força de llei, aprovades i publicades, és a dir, lleis, decrets legislatius i decrets llei.

No obstant això, admet que sobre aquest punt hi ha debat, ja que en 2004, durant les primeres fases de l'anomenat 'Pla Ibarretxe', el Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs del Govern contra l'acord del Govern basc que enviava el pla al Parlament Basc, i la decisió de la Taula d'aquest de tramitar-la.

De la mateixa forma, l'anomenat "procés constituent" podria recórrer-se si hi ha una norma o una resolució del Govern o del Parlament que li doni inici, encara que aquest expert assumeix que els independentistes "filaran fi" per evitar totes les impugnacions possibles.

ACCIÓ PENAL I POSSIBLES DELICTES

Al costat del Govern central, la Fiscalia i els tribunals penals poden actuar d'ofici si aprecien indicis de delicte en algun moment del procés -els experts situen aquest moment més aviat una vegada que el Constitucional hagi emès sentències-.

Segons el parer de Gutiérrez de Cabiedes, aquests podrien ser de prevaricació (article 404 del Codi Penal) i de desobediència (410) de les resolucions judicials, però també d'obstrucció a la Justícia (508) i de malversació de cabals públics (433), fins i tot de revelació de secrets (198), d'usar-se dades personals per a finalitats contràries a la llei.

Això sí, Yolanda Gómez creu que davant la magnitud del desafiament la comissió de delictes "gairebé seria el de menys". "És una bogeria jurídica de tal naturalesa que espanta", resumeix.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH