L'Audiència Nacional rebutja per 11 a 9 vots portar a Europa la no acumulació de penes a etarres

|

L'Audiència Nacional rebutja per 11 a 9 vots portar a Europa la no acumulació de penes a etarres

El Ple de la Sala penal de l'Audiència Nacional ha rebutjat, per onze a nou vots, plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra la normativa espanyola que permet no descomptar als presos d'ETA les condemnes que hagin complert en presons franceses, van informar fonts jurídiques.

Els vint magistrats s'han oposat per una ajustada majoria a consultar al tribunal de Luxemburg si la llei espanyola s'adecua a la normativa europea, una decisió que conduirà a la denegació de l'acumulació de les penes que ha estat sol·licitada per diversos reclusos.

La Sala penal s'ha reunit durant prop de tres hores en una sessió que ha estat acordada pel seu president Fernando Grande-Marlaska, que va haver de retardar a aquest divendres la reunió per estudiar aquest assumpte que havia estat inicialment assenyalada pel 8 maig.

El debat s'ha produït després que diversos magistrats plantegessin la possibilitat de preguntar al tribunal, amb seu a Luxemburg, si la interpretació de la Llei 7/2014 que va traslladar la Decisió Marco 675/2008 del Consell Europea sobre l'acumulació de penes complertes en països comunitaris s'ajusta a l'esperit del dret europeu.

La normativa espanyola, que va ser recolzada pel Tribunal Suprem, precisava que no serien tingudes en compte "les condemnes dictades per un tribunal d'un Estat membre de la Unió Europea amb anterioritat al 15 d'agost de 2010", la qual cosa permet no rebaixar a prop de 80 presos etarres els anys passats a les presons franceses.

L'aplicació de la directiva europea va suscitar també dubtes en la pròpia Sala penal de l'alt tribunal, que finalment va recolzar per nou vots a sis la llei orgànica aprovada el novembre passat i va mantenir que no hi ha necessitat de consultar a Europa. La Fiscalia de l'Audiència Nacional, dirigida per Javier Zaragoza, tampoc veu procedent iniciar aquesta via, en entendre que "no hi ha cap dubte" sobre la interpretació que Espanya ha fet de la normativa europea.

'LA TIGRESSA' VA DEMANAR LA QÜESTIÓ PREJUDICIAL

Tant magistrats del Suprem com uns altres de l'Audiència Nacional van considerar que aquesta norma "desnaturalitza i trampea" el dret comunitari i uns altres aposten per que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea aclareixi els dubtes sobre el dret dels Vint-i-vuit, segons van informar a Europa Press fonts jurídiques. El TJUE és el responsable de garantir que el dret de la UE s'apliqui correctament després de rebre les qüestions plantejades pels òrgans jurisdiccionals.

A més, els propis afectats poden acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg si creuen que els tribunals espanyols han conculcat els seus drets fonamentals. El criteri adoptat en nostra país permet no descomptar les penes complertes en un país comunitari als interns, entre els quals destaca el col·lectiu de presos d'ETA.

Una d'elles, la històrica etarra Idoia López Riaño, coneguda com 'La Tigressa' i que actualment està desvinculada de la banda, va sol·licitar el gener passat a la Secció Primera de la Sala penal -que va ordenar les excarceracions- que plantegés la qüestió prejudicial després del canvi de criteri del Suprem sobre aquest assumpte.

En el seu escrit, al que va tenir accés Europa Press, l'advocat Fernando Pamos de la Falç va efectuar aquesta petició adduint que els magistrats del Suprem canviessin de criteri, després de l'aprovació d'una llei espanyola "urgent, capritxosa" i derivada de la "pressió mediàtica".

Anteriorment, l'Audiència Nacional va acordar excarceracions i reduccions de condemna de quatre històrics etarres Francisco Múgica Garmendia, 'Pakito'; Santiago Arrospide Sarasola, 'Santi Poltres'; Rafael Caride Simón i Alberto Plazaola Anduaga. 'Santi Poltres' i Plazaola van quedar en llibertat el passat 4 de desembre, encara que el primer va ser després detingut per dos atemptats dels anys 80, mentre que el segon es va escapolir abans que el Suprem anul·lés la seva posada en llibertat.

En concret, la Secció Primera va avançar la sortida de l'antic cap militar d'ETA 'Santi Poltres' del 24 de setembre de 2025 al 27 de gener de 2013. En el cas de Plazaola, membre del 'comando Llaurava' d'ETA condemnat en 1997 a 46 anys de presó com a autor de dos delictes d'assassinat frustrat i d'un d'estralls, el seu llicenciament va ser avançat de 2026 al 24 d'agost de 2013.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH