Condemnat l'alcalde de Valladolid per desobediència, la qual cosa li obliga a renunciar a l'acta de regidor

|

Condemnat l'alcalde de Valladolid per desobediència, la qual cosa li obliga a renunciar a l'acta de regidor

L'alcalde de Valladolid, el 'popular' Francisco Javier León de la Riva, ha estat condemnat per delicte de desobediència en haver demorat durant gairebé un lustre l'execució d'una sentència judicial que li obligava a restaurar la legalitat a l'edifici de Caixa Duero, a la Plaça de Zorrilla, immoble on compta amb un pis i en el qual s'havien comès diferents irregularitats urbanístiques, segons van informar a Europa Press fonts jurídiques.

La fallada de la jutgessa Evelia Marcos Rierol arriba una vegada celebrats els comicis i, encara que ja León de la Riva no podrà revalidar el seu lloc d'alcalde, en haver perdut la majoria absoluta i facilitar un tripartit entre PSOE, VTLP i Sí Podem, també li impedeix fins i tot conservar la seva acta de regidor al capdavant del principal grup de l'oposició, com així sol·licitaven el Ministeri Fiscal i l'acusació popular, exercida per la Federació d'Associacions Veïnals 'Antonio Machado', partidaris de la seva inhabilitació per a l'acompliment de càrrec públic per quinze i vint-i-quatre mesos, respectivament, i del pagament de multes, pel mateix ordre, de 3.000 i 63.000 euros.


El judici es va celebrar el passat dia 27 d'abril enmig d'una gran expectació, amb presència de més de mig centenar de mitjans de comunicació i en el qual l'alcalde va comptar amb el respatller de la major part dels integrants de la seva candidatura, que fins i tot a punt van estar de ser expulsats de la sala després de ser advertits per la jutgessa que s'abstinguessin de fer gestos de desaprovació malgrat no agradar-los el caire que estava prenent l'interrogatori al que era sotmès el seu líder.


PROBLEMES TÈCNICS O DESOBEDIÈNCIA DOLOSA


El procés judicial tenia per objecte dilucidar si l'alcalde va desobeir de forma dolosa i contumaz una sentència de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, de 28 d'abril de 2008, que va adquirir fermesa del 16 de setembre d'aquest any, o bé la tardança a donar compliment a la mateixa, la qual cosa no va ocórrer fins a abril de 2013, va anar per problemes estrictament tècnics a l'hora d'executar-la derivats d'un immoble la construcció del qual es remunta a 1946 i els plànols del qual no reproduïen de forma fidedigna la seva estructura.


De fet, el regidor va recordar que en el seu moment ja va advertir al jutge instructor de la causa la disyuntiva que se li plantejava entre executar la sentència del TSJCyL, que exigia la demolició d'un forjat, i seguir el dictamen d'una empresa que assegurava que aquesta estructura pertanyia a l'immoble original. "Si no complia l'ordre judicial cometia desobediència i si l'executava podien imputar-me per delicte contra el Patrimoni", va asseverar.


La veritat és que a partir de la sentència del TSJCyL, que anul·lava el projecte de rehabilitació de l'immoble i les llicències d'obra i primera ocupació, van ser necessaris fins a sis requeriments a l'alcalde, quatre d'ells sota la seva directa i personal responsabilitat, una denúncia penal de la Fiscalia en 2012 i l'aprovació de diferents projectes--el tribunal va anul·lar alguns per no ajustar-se al sol·licitat--perquè finalment quedés restituïda la legalitat a l'edifici.


Entre altres exigències, es tractava d'esmenar la il·legalitat comesa en transformar en àtics dos trasters o carboneres, així com per haver excedit la volumetria en alguns pisos i en uns altres, situats en la quarta i cinquena plantes, per haver-los reconvertit en oficines, amb l'afegit que l'ordre donada a l'alcalde perquè cessés l'ús dels àtics i de les oficines 'pirata' no es va complir en el primer cas fins al 28 de setembre de 2010, dos anys i quatre mesos després, i en el segon fins al 6 de juny de 2012, amb un retard de quatre anys i dos mesos respecte del mandat judicial.


En el seu al·legat exculpatorio, l'alcalde ha insistit que era perfectament coneixedor de la sentència i que va donar les ordres necessàries, tant a la seva regidora d'Urbanisme, Cristina Vidal, com als seus tècnics per complir-la al més aviat possible. "El que no podia fer és posar-me el casc, tirar de piqueta i pujar-me a l'obra", va advertir amb ironia el regidor, que també va afegir que cada dilluns es reunia amb el seu equip de govern i interpel·lava a la seva edil delegada en la matèria cada vegada que notava un retard en les obres que exigia el tribunal.


León de la Riva va mantenir igualment que tenia especial interès en què les obres es desenvolupessin amb celeritat. "La persona més interessada que es complís la sentència era el veí del setè", en al·lusió a ell mateix, després de recordar que els treballs executats en els àtics, sobre el seu habitatge, van provocar fins a tres inundacions que li van obligar a traslladar-se momentàniament a una altra casa de la seva propietat en el Camí Vell de Simancas.


Les acusacions retreuen al 'popular' que s'abstingués en les reunions on es van debatre els projectes dirigits a legalitzar l'edifici de Caixa Duero, segons refereix ell aconsellat pel seu sotssecretari a causa que era veí de l'immoble, i en canvi no tingués punts remilgos anys abans quan, ja en negociacions per adquirir l'habitatge i ostentant la vicepresidència de Caixa Duero, votés sense problema algun en les comissions en les quals es van aprovar tant el projecte de rehabilitació com les llicències d'obra i ocupació.


"SÓC GINECÒLEG, NO JURISTA"


La resposta de l'acusat va ser reiterativa al llarg del judici. "Els recordo que en el meu carnet segueix figurant que sóc ginecòleg de professió, no jurista. Potser sóc un maldestre a l'hora d'interpretar el dret administratiu", va etzibar irònic un home que porta trenta anys en la sorra política, primer com a conseller de Cultura i Serveis Socials durant la Presidència d'Aznar, després com a procurador, més tard com a regidor i durant els últims vint anys com a alcalde de la ciutat.


No obstant això, i mentre el seu advocat va sostenir que el judici contra el seu patrocinat és eminentment de caràcter "polític", els acusadors van basar la seva sol·licitud d'inhabilitació per a l'acompliment de càrrec públic en la seva manifesta i provada desobediència--la popular estima que és continuada--a l'hora d'executar una sentència que, segons entenien, va obstaculitzar per ser "part interessada" en la seva condició de veí de l'edifici, a més de ser conscient que si la complia rigorosament això es traduiria en la reclamació d'indemnitzacions milionàries contra l'Ajuntament per part dels veïns afectats, com així finalment va ocórrer.


Per això, quan León de la Riva va al·legar dificultats tècniques, corroborades en el judici per diversos arquitectes, i fins i tot va assegurar que desconeixia que la seva esposa, copropietària del pis, havia presentat un recurs de nul·litat contra la sentència del TSJCyL, els acusadors van coincidir que la postura de l'alcalde no és una altra que "la retòrica al servei de l'incompliment", sobretot després de constatar que la fallada del tribunal és de 2008 i gens es va fer fins a l'estiu de 2010, així com que els problemes d'índole tècnica no van aparèixer fins a novembre de 2012, quatre anys més tard, "precisament quan de debò es va intentar executar l'ordenat", postil·la l'acusació popular.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH