Guindos creu que els espanyols valoraran les reformes i no han de revertir-se

|

Guindos creu que els espanyols valoraran les reformes i no han de revertir-se

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, està convençut que la societat espanyola "va a valorar" en els propers mesos els resultats positius de les reformes estructurals del Govern central en els últims anys, i ha insistit que el principal risc és que es reverteixin.

En declaracions després de la seva conferència en la XXXI Reunió del Cercle d'Economia 'El futur del creixement i de l'ocupació', ha afirmat que "es descompta en aquests moments que Espanya va a tenir un Govern central que va a mantenir el que ha permès sortir a Espanya de la seva pitjor recessió de molt temps".

Ha exposat que l'evolució real de l'economia espanyola posarà de manifest que les reformes que s'han implementat són les correctes i que aquest és el camí, i ha augurat que "no només els inversors internacionals, sinó també la societat espanyola, ho va a valorar en els propers mesos".

Davant un auditori acadèmic, polític i empresarial a Sitges, Guindos ha sostingut que Espanya ha de continuar fent esforços per mantenir els equilibris macroeconòmics i seguir creixent els propers anys, i que "el risc fonamental és que es reverteixin les reformes que ja s'han realitzat", la qual cosa es percep dins i fora d'Espanya.

"Estic convençut que és el camí a seguir i que la majoria d'espanyols està convençut que és el camí a seguir", ha asseverat.

Ha augurat que aquest segon trimestre "almenys va a ser igual de fort que el primer", de manera que hi haurà un avanç del PIB espanyol del 3,5% en el primer semestre en termes anualizados, la qual cosa al seu semblar demostra la vitalitat de l'economia espanyola.

Ha afirmat que el creixement és equilibrat perquè procedeix tant de la demanda domèstica com del sector exterior, i ve acompanyat d'una inflació molt reduïda i creació d'ocupació, i que "el fonamental és que es mantingui en el temps".

"Estic convençut que, malgrat les dificultats, malgrat quedi molt per fer, a pesar que tinguem una taxa d'atur del 23%, avui l'adreça de l'economia espanyola és totalment diferent, els riscos als quals ens enfrontem són totalment diferents, i estic convençut que la societat espanyola ho percep i ho va a seguir percebent", ha repetit.

CONSEQÜÈNCIES DE LES MUNICIPALS

Preguntat pels periodistes sobre possibles canvis al Govern central després de la caiguda de resultats del PP en les eleccions municipals del cap de setmana passat, ha respost que això depèn del president del Govern, i sobre si hi ha una crisi en el PP ha dit: "Crec que el president del Govern està fent la valoració adequada i sap perfectament el que cal fer".

Preguntat pel president del Cercle d'Economia, Antón Costas, sobre si el Govern ha escomès les reformes suficients i amb suficient profunditat, per exemple en el cas de la Llei de serveis professionals, Guindos ha defensat la "àmplia agenda reformista" realitzada pel Govern central, i encara que en els serveis professionals ha reconegut que es podien haver fet més coses, ha augurat que es faran en l'àmbit europeu.

Repreguntado per Costes sobre si es farà a la velocitat adequada --per la lentitud de les decisions a Europa--, ha confiat que sí, i ha afegit que Europa en moltes ocasions avança quan es troba en dificultats.

Ha posat l'exemple que la unió bancària respon a la crisi de deute, i ha postil·lat que cada vegada hi haurà més centralització en la política econòmica a Europa, i això a Espanya li va a "venir molt bé".

GRÈCIA, REGNE UNIT I CATALUNYA

Respecte a les negociacions de la UE amb Grècia per permetre el seu finançament i continuïtat a la zona euro, ha confiat en un acord amb flexibilitat però que alhora respecti les regles i compti amb el suport del Fons Monetari Internacional (FMI).

Ha recolzat que Grècia ha d'abordar reformes "no perquè l'hi demanen els creditors, sinó perquè ho necessita per tornar a créixer" de forma perdurable, la qual cosa ha definit com a situació ineludible perquè segueixi en l'euro, com la UE desitja.

També ha opinat que és importantíssim que el Regne Unit continuï en la UE, i ha confiat que no va a sortir perquè "seria dolentíssim pel Regne Unit i per a la resta de la UE", amb el que ha augurat que es podrà trobar un acomodament.

En ser preguntat per Costes sobre que, si igual que està convençut que es podrà trobar un encaix per a Regne Unit i Grècia en la UE, també es pot trobar per a Catalunya a Espanya, ha respost escaridament: "La qüestió de Catalunya no és un tema comunitari".

TROBADA PROTOCOL·LÀRIA AMB MAS

Abans de la conferència, Guindos ha mantingut una breu trobada amb empresaris del Cercle d'Economia i el president de la Generalitat, Artur Mas, que havia inaugurat la reunió, i tots dos han conversat uns minuts de forma "protocol·lària", segons fonts del Govern.

Respecte a la possibilitat que Guindos -que ha acudit per quart any consecutiu a aquesta cita anual a Sitges- es converteixi en president de l'Eurogrupo, Costas ha ironitzat en la presentació del ministre sobre si es compleix la reivindicació de major presència espanyola en les institucions europees: "Si algú ha d'ocupar aquestes posicions, ens agradaria que anessin els amics".

Entre el públic assistent a l'obertura de la reunió -patrocinada per Indra, CaixaBank i KPMG- figuraven representants de l'àmbit acadèmic, polític i econòmic català, com els consellers Francesc Homs, Germà Gordó, Santi Vila, Andreu Mas-Colell i Felip Puig; Enric Millo, i Maurici Lucena.

També escoltaven el president d'Abertis, Salvador Alemany; el president de Gas Natural Fenosa, Salvador Gabarró; el director general adjunt de CaixaBank i de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró; el conseller delegat de CatalunyaCaixa, Xavier Queralt; el president de Puig, Marc Puig; el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el de Foment del Treball, Joaquim Gai de Montellà.

Així mateix, entre el públic estaven Artur Carulla (Agrolimen), Josep Martínez Vila (Saba), Enric Crous (Damm), Juan José Brugera (Colonial), Carles Tusquets (Banc Mediolanum), Alfredo Pastor (Iese) i Francesc Xavier Mena (Esade), entre uns altres.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH