Pactar sense entrar al govern

Manuel Fernando González

És la nova moda que tant cabreja a la virginal Pilar Rahola que està que trina amb l'alcalde Trias per voler deixar Barcelona en mans d'Ada Colau sense oferir resistència, és a dir: propiciant fins a l'extenuació un govern contra natura de Convergència, Socialistes, Esquerra i clar...Partit Popular.

És la nova moda que tant cabreja a la virginal Pilar Rahola que està que trina amb l'alcalde Trias per voler deixar Barcelona en mans d'Ada Colau sense oferir resistència, és a dir: propiciant fins a l'extenuació un govern contra natura de Convergència, Socialistes, Esquerra i clar...Partit Popular. Un contrasentit al que Pablo Iglesias li ha posat un lema "Pactem sense entrar al govern". Sobretot, si aquest govern el presideix un socialista, perquè el seu, és arribar a les generals amb un Podem verge, que no màrtir. No sé si ho aconseguirà, sobretot, perquè els sociates tenen altres idees sobre el que és el pacte, després de molts anys compartint alcova amb tots menys amb el PP i arribant a acords que després els deixa en herència la poltrona durant diverses legislatures.

Si després de la que s'està embolicant, els uns i els altres, tenen clar que la política és l'art de pactar, alguna cosa haurem tret entre tots d'aquestes eleccions que acaben de celebrar-se. Ens queda, no obstant això, superar el llistó de l'anomenat "pacte d'Estat", en el qual dues forces majoritàries i antagòniques pengen en el penja-robes de la Carrera de Sant Jerònim les seves veleitats ideològiques. Fixin-se que no escric ideologies perquè crec sincerament que aquestes ja no existeixen perquè "entre tots les van matar". Pacte, també cridat a l'alemanya en la qual els dos partits decideixen per salvar una situació econòmica com la present sacrificar-se pel país, dedicant-se unitàriament a treure-ho de la desigualtat en la que viu perquè les noves generacions tinguin una nova oportunitat que ara mateix no es veu per cap part.

Però, que ningú s'alarmi, que encara no hem arribat a aquest punt sense tornada, ja que, als que ara arriben, els queda encara l'oportunitat de redimir-se i demostrar-nos que són capaços de posar-se d'acord per fer que la gent torni a creure en la política i sobretot en els polítics. Si no ho aconsegueixen, Déu no ho vulgui, ja ho saben, tornaran els professionals i amb ells els acords tancats, en els quals, a gairebé ningú se li escapa, que qualsevol temps passat va ser sempre millor, encara que Felipe Gonzalez i Jose María Aznar encara estiguin vius i pel que em diuen bastant actius.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH