El joc de les set i mitja

Manuel Fernando González

Deu ser complicat ser President del Govern i d'un partit que acaba de perdre més de dos milions d'electors en una sola nit i que, a més, saps que d'aquí a uns mesos se't ve damunt una altra convocatòria electoral on pots anar-te directe cap a l'oposició. Tot això, enmig d'un ambient social que és a punt de donar el vistiplau a una nova generació de polítics que estan en les antípodes de "les teves idees".

Deu ser complicat ser President del Govern i d'un partit que acaba de perdre més de dos milions d'electors en una sola nit i que, a més, saps que d'aquí a uns mesos se't ve damunt una altra convocatòria electoral on pots anar-te directe cap a l'oposició. Tot això, enmig d'un ambient social que és a punt de donar el vistiplau a una nova generació de polítics que estan en les antípodes de "les teves idees", anhelants de fer taula rasa de "els teus assoliments" perquè, d'ells, no quedi ni un mal record ni un pobre titular. Per això, i per moltes altres coses, un, ara mateix, té una immensa curiositat per saber què farà el polític Mariano Rajoy als propers mesos, on no tindrà molta gent que li escrigui alguna cosa bonica i fins i tot alguna cosa misericordiosa.


I és que l'inquilí de la Moncloa, amb despatx també al madrileny carrer Gènova, ha entrat en aquesta fase tan dura i difícil on, com mai, sentirà "la solitud del poder", en la qual al periodista li agradarà aprofundir i poder amb això mutar-se en advocat del diable per intentar comprendre com evoluciona un polític des del més alt, on ha gaudit de majories absolutes en gairebé tots els parlaments, a un fons, la profunditat del qual encara ignorem, però que els seus enemics polítics i fins a partidaris veuen gairebé insondable. Estem assistint ara mateix a la fase final de la gestació d'un nou ExPresident del Govern, o aquest mort vivent ressuscitarà al novembre, el mes dels fidels difunts, i li farà l'ullet als seus propis fantasmes tornant a la vida per pilotar de nou la nau de l'Estat i la de la renovació del seu propi partit?


Resulta difícil afirmar que el proper hivern, Rajoy es va a succeir a si mateix en la Moncloa però, concedint-li aquest marge de confiança que tots a dia d'avui li neguen, un es pot fins a imaginar al polític gallec mantenint el tipus fins al final, mentre es dirigeix àdhuc amb gest increpant als socialistes, ¿voleu governar amb "aquests" que ens portaran fins al precipici o ens posem d'acord i salvem el que queda de l'Espanya Constitucional on encara cabem tots abans que desaparegui per sempre? I en aquest punt, dono corda a la meva imaginació de defensor del maligne i fins i tot puc albirar unes imatges gairebé confuses on veig al "bruixot de la tribu sociata" , més conegut pel seu nom de "guerra" com Felipe González, anar d'un costat a l'altre, tractant de convèncer als seus que, si els alemanys han estat capaços de fer "per menys" un pacte d'Estat, aquí, per un "ben major", no hauríem de ser menys. I en aquest punt, com dirien els mestres del joc de dos quarts de vuit, em planto, no sigui que em passi.

L'aposta la paguen vostès, si "per tant" els ve de gust.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH