Joan Margarit, XV Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana

|

Joan Margarit, XV Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana

El poeta i arquitecte Joan Margarit ha guanyat aquest divendres el XV Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) -sobre la base de les votacions dels companys d'ofici-, en reconeixement a la seva trajectòria i a la divulgació de la seva obra, segons ha anunciat en roda de premsa la presidenta de l'entitat, Bel Olid, que li ha lliurat una ploma i un diploma, i li ha demanat acceptar ser soci d'honor de l'associació.

El guanyador ha arrencat dient que les dues literatures que més li han afectat en la seva carrera com a escriptor han estat, primer, als seus 15 anys la poesia xinesa, i després l'anglosaxona va arribar "com a guia", un camí en el qual li ha acompanyat sempre el seu amic i crític i historiador de la literatura Sam Abrams, que ha glossat la seva figura en el lliurament del premi.

Després d'entrar en contacte amb la poesia xinesa quan vivia a Santa Cruz de Tenerife, ha relatat com va entrar en la lectura de poesia quan era estudiant a pesar que el seu professor de literatura només els feia memoritzar les obres completes d'autors espanyols i alguns universals sense obrir "ni un llibre" entre els 10 i els 16 anys.

Sobre la poesia catalana ha citat el seu aprenentatge de "la solitud immensa" de Jacint Verdaguer que va dormir en el seu interior durant molts anys, i ha assenyalat també com a personatge clau per a ell a Joan Maragall, els qui són els pilars de la seva llengua materna, ha dit.

Margarit ha reivindicat també la importància de la poesia explicant que la cultura és com una catedral plena de voltes, columnes i tombes i que gens existiria en ella sense la modesta cripta, que és la poesia en llengua materna perquè "és on comença tot".

Sobre la concessió del premi, Margarit ha aplaudit la unitat aconseguida pels seus col·legues "de la professió més solitària del planeta", aplaudint que se sent una emoció especial quan entre tanta solitud els companys mirin cap a ell.

Margarit ha tancat la seva intervenció amb la lectura de 'Lectura', un dels seus poemes que, precisament, parla sobre l'ofici d'escriptor i que ha recitat apuntalando amb força l'últim vers 'l'amor és l'única forma de posteritat'.

UN POETA TOTAL

Abrams ha destacat que Margarit és un poeta total, subtil, modern, intel·ligent i de les emocions perquè les seves composicions "toquen i remouen per dins", i ha avisat que els poemes de Margarit van a dos temps, perquè després del seu estil aparentment senzill s'amaga una mirada irònica amb profunditat.

Ha destacat que "no hi ha fragmentació o salt discursiu" entre les seves composicions, ja que els poemes parlen entre si donant lloc a llibres i després els llibres parlen entre si creant una obra completa, de manera que no s'acaba de conèixer bé al poeta fins a haver llegit tota la seva obra.

Amb una obra "extremadament culta" i un discurs càlid, Abrams ha advertit que Margarit atrapa i no deixa veure que darrere hi ha un poeta que ha fet els deures i ha conegut la tradició poètica del seu temps, perquè posa en dansa una sèrie de referències deixant veure que és autorreferencial i totalment culturalista.

Margarit és un dels poetes contemporanis en llengua catalana més destacats, ja que compta amb una trentena de llibres publicats des de finals dels anys 70, tots traduïts al castellà, i molts d'ells traduïts a l'alemany, anglès, castellà, basc, hebreu, portuguès i rus.

Ha guanyat els principals guardons de la literatura catalana, com el Premi Vicent Andrés Estellés (1981); el Premi de la Crítica Catalana (1981); el Premi Miquel de Palol de poesia (1981); el Premi de la Crítica Serra d'Or (1982); el Premi Carles Riba (1986); el Premi Cavall Veure-Josep M.Llompart (2008); el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat (2008), i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura (2008), entre molts uns altres.

Margarit va començar la seva carrera com a poeta en 1963 amb obres en castellà com 'Cantos per a la coral d'un home sol' i 'Domèstic vaig néixer', però entre les seves obres més destacades estan el 'Vell malentès', 'Cants d'Hekatònim de Tifundis', 'Malament d'hivern' i 'Casa de Misericòrdia'; aquest últim sobre la postguerra espanyola conté els temes més recurrents de l'autor, com el sofriment humà, la guerra, l'arquitectura, el jazz, Barcelona, l'amor, la vellesa i la mort.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH