L'Audiència Nacional decideix que el cas Neymar es jutgi a Barcelona

|

L'Estat demana dos anys i tres mesos de presó per a Bartomeu i sis anys i nou mesos per a Rosell

La Secció Tercera de la Sala penal de l'Audiència Nacional ha decidit que la causa en la qual s'investiga el presumpte frau fiscal comesa en el fitxatge del brasiler Neymar pel FC Club Barcelona es jutgi en els tribunals de la capital catalana.

En un acte dictat aquest divendres, els magistrats estimen els recursos d'apel·lació plantejats pel president del Barça, Josep María Bartomeu; el seu antecessor en el càrrec, Sandro Rosell; i el propi club com a persona jurídica, i revoquen l'acte del jutge Pablo Ruz en el qual assenyalava que la competència per investigar aquests fets corresponia a l'Audiència Nacional. Els jutges Alfonso Guevara, Clara Bayarri i Fermín Echarri han explicat que "els fons distrets fraudulentament" que justificarien la comissió d'un delicte d'administració deslleial per part de Rosell es trobaven en els comptes del club a Barcelona, per la qual cosa és a la ciutat comtal on es va produir el delicte, amb independència de la destinació, en referència a Brasil.

"No és l'acte de disposició el que consuma el delicte sinó el resultat derivat d'aquesta conducta traduït en el perjudici econòmic avaluable, amb independència de la destinació d'aquells", argumenta el tribunal en l'acte. A més, afegeix que "la intervenció dels subjectes de nacionalitat espanyola a l'estranger, en aquest cas Brasil, resultaria intranscendent".

NO AFECTA A l'ECONOMIA NACIONAL

En relació amb els tres delictes contra la Hisenda Pública imputats a Rosell, Bartomeu i el Barça, la Sala assenyala que, encara que el suposat frau ascendiria a 13 milions d'euros i la jurisprudència del Suprem situa la competència de l'Audiència Nacional a partir dels set, les tres infraccions són connexes al delicte d'administració deslleial, la investigació de la qual correspondria a un jutjat de Barcelona. Al seu judici, la quantia suposadament defraudada "tampoc sembla excessiva" i els fets no han produït ni greu repercussió en l'economia nacional o en la seguretat del tràfic mercantil, la qual cosa atribuiria la competència per investigar els fets a l'Audiència Nacional.

OBERTURA DE JUDICI ORAL

La defensa de Rosell va sol·licitar a la Sala que suspengués la tramitació de la causa en tant resolgués aquest recurs, la qual cosa provocaria la "nul·litat" dels actes processals dictats a posteriori, entre ells l'acte d'obertura de judici oral que el jutge José de la Mata, instructor del cas en substitució de Ruz, va dictar el passat 13 de maig.

No obstant això, el tribunal assenyala que la suspensió de la causa no es va acordar "ni en seu d'instrucció ni en aquesta alçada", per la qual cosa la petició de nul·litat plantejada per la part "manca de contingut material, la qual cosa fa innecessari un pronunciament sobre aquest tema".

FINS A SET ANYS DE PRESÓ

El fiscal José Perals demana que Bartomeu sigui condemnat a dos anys i tres mesos de presó i Rosell a set anys i mitjà, al mateix temps que reclama que els dos mandataris i el propi club abonin multes i indemnitzacions per responsabilitat civil que superen els 62,6 milions d'euros. En concret, atribueix a Bartomeu un delicte fiscal suposadament comès en 2014 i demana per a ell una multa de 3,8 milions d'euros, mentre que acusa a Rosell de dos delictes fiscals comeses en els anys 2011 i 2013 --pels quals demana sengles multes que ascendeixen a 25,1 milions-- així com un delicte societari.

Al Barça com a persona jurídica li imputa els tres delictes contra la Hisenda Pública atribuïts als seus dirigents i reclama que pagui multes per valor de 22,2 milions d'euros, a raó de 4,8 pel que va deixar de tributar en 2011; 13,5 pels impagaments corresponents a 2013; i 3,8 pels relatius a l'exercici fiscal de 2014.

De la Mata va xifrar el cost del traspàs en 83,3 milions d'euros, en contra del defensat per Rosell, que va assegurar que l'operació es va fer per 57,1 milions; i la Fiscalia va elevar el cost del traspàs a 94,8 milions d'euros. En el seu acte, assenyalava que les xifres reals del fitxatge van ser ocultades per Rosell a l'Assemblea General del Barça, la qual cosa "va ocasionar un perjudici econòmic al club al no incloure en la comptabilitat com a actiu a l'immobilitzat intangible esportiu les quantitats reals d'adquisició del jugador".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH