L'Església no té remei

Manuel Fernando González

Sor Lucia Caram i a Sor Teresa Forcades els està passant com a Don Quixote de la Manxa: "Sancho amb l'Església hem topat". I en aquest "sense viure" físic i espiritual caminen la dominica i la benedictina quan es compleix el cinquè centenari de la seva col·lega Teresa d'Àvila qui, com bé saben els caps d'ambdues religioses va ser també l'autora d'aquells versos que començaven amb el conegut "Visc sense viure en mi/i tan alta vida espero/que moro perquè no moro". 

A Sor Lucia Caram i a Sor Teresa Forcades els està passant com a Don Quixote de la Manxa: "Sancho amb l'Església hem topat". I en aquest "sense viure" físic i espiritual caminen la dominica i la benedictina quan es compleix el cinquè centenari de la seva col·lega Teresa d'Àvila qui, com bé saben els caps d'ambdues religioses va ser també l'autora d'aquells versos que començaven amb el conegut "Visc sense viure en mi/i tan alta vida espero/que moro perquè no moro", que molt bé podrien servir a les nostres dues monges per tractar d'entendre per què al Vaticà i als bisbes dels que depenen els hagi picat la curiositat per les seves activitats més mundanes.

Fa uns mesos els prelats catalans van celebrar una reunió en el marc de l'anomenada Conferència Episcopal Tarragonina en la qual era d'esperar que solament parlessin de "les seves coses", fonamentalment espirituals. Ningú esperava que entre els temes tractats figurés una crítica oberta a les activitats d'ambdues religioses. I no obstant això, segons s'ha sabut ara, així va ser, per a la seva desgràcia, ja que, d'aquells fangs de preocupació obispal, han esdevingut aquests llots vaticans, en els quals les nostres dues pobres monges estan submergides fins al coll en aquests moments. Com vulgui, que quan els prelats catalans van parlar de les activitats d'ambdues, el tema es va considerar "matèria reservada", res es va saber del que havien decidit els prelats i molt menys, que apostessin per cridar a l'ordre als qui, segons la seva opinió, havien mostrat una excessiva exposició mediàtica i amb això una "popularitat" gens convenient per als interessos més conservadors de l'Església catòlica.

A Sor Lucía, els seus superiors als quals per la seva fe un dia va jurar obediència, li han trencat l'ànima perquè la retornaran a la seva vida contemplativa malament que li pesi, després de visitar al Vaticà al "Jefazo" Carballo, un franciscà molt del gust del Papa Francisco, qui li ha deixat clar el que no pot fer si vol vestir els hàbits que amb tant sacrifici ha professat fins al moment. No sembla que la nostra monja vulgui convertir-se en la Senyora Caram que és el que sí farà Donya Teresa Forcades, qui, digui el que digui el Secretari de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada ella vol ser la candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per Procés Constituent i per tant, a penjar els hàbits en la seva cel·la del Monestir de Sant Benet i barallar per les seves idees independentistes encara que al Bisbe de Sant Feliu de Llobregat li doni una basca.

Com veuen a les nostres dues monges els ha caigut damunt el mai anomenat masclisme eclesial, que "haberlo hailo" com diuen en la meva Galícia natal, però al que ningú s'atreveix a passar per l'adreçador en ple segle XXI perquè no gaire lluny del seu quefer diari però discret es mouen altres interessos no menys sibilins i poderosos com són els polítics i els econòmics. La mare que els va parir a tots!

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH