"Les lleis no poden ser com el ferro, sinó com el bambú"

Carmen P .Flores

Sempre he cregut que les lleis estan per complir-les i si no s'ajusten als temps que s'estan vivint cal canviar-les. Però també és cert que hi ha interpretacions diferents, segons qui les faci. Les lleis no poden ser com el ferro, sinó com el bambú.

Sempre he cregut que les lleis estan per complir-les i si no s'ajusten als temps que s'estan vivint cal canviar-les. Però també és cert que hi ha interpretacions diferents, segons qui les faci. Les lleis no poden ser com el ferro, sinó com el bambú.

A tots ens han impressionat les imatges d'Abou, un nen de 9 anys ficat en una maleta per passar al primer món, fugint de la misería i amb el desig de reunir-se amb la seva família.

El pare d'Abou havia fet tots els tràmits legals per reagrupar a la família. La seva dona ja estava amb ell a Canàries però faltava el petit Abou. Uns 80 euros eren els culpables de no complir amb el salari exigit perquè el seu fill pogués venir a Espanya. 80 maleïts euros!. Es pot complir les lleis rigorosament quan es parla de persones?. NO!. Quan la impotència, la desesperació s'apodera dels pobres, perquè les lleis estan fetes per a ells , solament la desesperació fa que qualsevol pare o mare realitzi fora mida per aconseguir que el seu fill quedi sota la seva protecció com la seva obligació. Qui té dret a impedir que un pare vulgui que el seu fill visqui amb ell? Quina llei prohibeix a uns pares lluitar, alimentar, educar i cuidar dels seus fills? . No hi ha llei al món que estigui per sobre dels drets dels nens, ni jutges que no ho respectin. Però de tot hi ha en aquest món ple de desigualtats i injustícies , perquè com deia Plató "Jo declaro que la justícia no és una altra cosa que la conveniència del més fort". I no hi ha cosa més feble que un nen. Sempre s'ha dit i la realitat ho demostra, dia a dia, que quan es té la força es deixa d'invocar a la justícia. Un emigrant ja és fort en marxar del seu país a un altre perquè no sap el que li espera, però és feble i està desprotegit davant les lleis i normes dels països d'acolliment. La justícia no pot, ni ha de jutjar al pare d'Abou per tràfic de persones, quan l'única cosa que perseguia era portar al seu fill menor a la casa que amb tant esforç i sacrifici havia aconseguit formar a Espanya. Els jutges han de ser justs més enllà de les lleis i no es pot jutjar a aquest home de la mateixa manera que als desaprensivos que fan diners posant en perill a les persones que volen una vida millor, deixant-les abandonades enmig del mar.

Ni els jutges, fiscals,ni el govern poden aplicar les acarones lleis per a tots. Ni la societat ha de permetre-ho. Perquè s'ha de "jutjar a un home quan t'hagis posat en el seu lloc"

Carmen P. Flores
Directora
www.catalunyapress.cat

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH