El sotsgovernador del Banc d'Espanya pronostica l'augment de comissions de les entitats bancàries

|

El sotsgovernador del Banc d'Espanya pronostica l'augment de comissions de les entitats bancàries

El sotsgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, ha pronosticat augment del cobrament de comissions en el sistema financer espanyol com a fórmula per combatre els baixos marges de rendibilitat del negoci, i també ha advocat per millorar l'eficiència prosseguint amb el tancament de sucursals, ja que el nombre d'oficines per habitant segueix sent superior a la mitjana europea.

En la seva conferència 'El sector financer davant la unió bancària' del Cercle Financer en La Caixa, ha afirmat: "Sembla raonable esperar que la política de 'comissions zero' vagi perdent implantació i que la competència per a la captació de passiu tradicional es traslladi en part al negoci de prestació de serveis transaccionals".

Respecte a la reducció de la xarxa de sucursals, ha sostingut que "sembla procedent una reflexió sobre la necessitat d'ajustar el model comercial de la banca espanyola", ja que, malgrat la consolidació ja efectuada, els avanços tecnològics i la necessitat de restaurar la rendibilitat del negoci sobre bases sostenibles donen arguments suficients.

A més del desafiament de la rendibilitat, Restoy ha al·ludit a altres dues: l'adaptació al nou marc regulatori europeu -en el que veu ben posicionada a la banca espanyola, millor que en altres països de l'entorn- i "la restauració de la confiança després dels danys evidenciats durant la crisi", àmbit on veu recorregut de millora en l'atenció a les queixes i reclamacions dels clients.

RESOLUCIÓ DE QUEIXES

De moment, veu a les entitats més disposades a acatar els dictàmens no vinculants del sistema de reclamacions del Banc d'Espanya quan el client no troba solució en la seva pròpia entitat.

No obstant això, Restoy considera oportú que, a més de mantenir aquesta línia, s'estudiï la possibilitat de desenvolupar -com es fa en altres països de l'ajusto- "esquemes centralitzats i vinculants de resolució de disputes, possiblement comptant amb la participació del propi sector, que corregeixin els defectes de l'esquema actual".

Sobre l'antic model de caixes, ha asseverat que, "amb independència de l'adequada trajectòria d'algunes caixes d'estalvi, avui ja resulta inqüestionable que la seva particular forma jurídica dificultava sovint la gestió professional rigorosa del negoci bancari".

Ha argumentat que, en un context en què les caixes havien guanyat complexitat i grandària, "distanciant-se de manera creixent dels seus objectius fundacionals, la naturalesa de les caixes impedia amb freqüència la reacció davant desenvolupaments adversos que deterioressin de manera aguda la solvència de l'entitat".

"En major o menor grau, aquests factors van contribuir a la crisi de diverses caixes, que va danyar sensiblement l'estabilitat del conjunt del sistema bancari, i la restauració del qual va suposar costos apreciables per al conjunt dels ciutadans", amb ajudes públiques i del conjunt del sector financer equivalents al 6% del PIB.

OBRA SOCIAL I NEGOCI FINANCER

Ha afegit que ara la llei incentiva "la reducció ordenada de la participació de les fundacions -hereves de l'obra social de les caixes- en les entitats bancàries -convertides en societats anònimes-, fins a nivells compatibles amb l'absència de control".

"Crec que la nova normativa, que es complementarà pròximament amb una circular del Banc d'Espanya, apunta a un nou model d'organització del sector més d'acord amb les exigències actuals que inclouen requisits prudencials i de govern corporatiu cada vegada més estrictes", ha exposat.

Considera que en aquest fòrum, patrocinat per La Caixa, no ha d'insistir en la viabilitat i razonabilidad d'aquest model per a les antigues caixes, i que la necessitat social d'assegurar l'accés general de la població als serveis financers i donar continuïtat a l'obra social "pugues perfectament realitzar-se, i fins i tot potenciar-se, a partir del rendiment de patrimonis diversificats que no necessàriament incorporin una posició de control d'una entitat bancària concreta".

RESCAT FINANCER

En declaracions abans de la conferència, Restoy ha assenyalat que encara no està decidida la xifra que Espanya preveu retornar al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) al juliol com a tercer pagament anticipat del rescat bancari, la qual cosa ha anunciat aquest dilluns el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en un desdejuni d'Europa Press.

El també president del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) tampoc ha avançat si el Govern central preveu vendre dins d'aquesta legislatura nous paquets de les accions de Bankia que encara posseeix: "Sempre hem dit que no tenim plans temporals concrets, tot depèn de les condicions del mercat".

"Hem de ser molt acurats amb el moment en què es produeix aquesta desinversió per maximitzar la tornada al contribuent, que és el que hem de fer", ha agregat.

Respecte a l'evolució de l'economia espanyola, Restoy no ha avançat xifres de les previsions que preveu publicar el Banc d'Espanya en els propers dies, però ha recordat que van ser els primers a revisar a l'alça els càlculs de creixement del PIB espanyol per 2015, i que les dades que estan rebent "confirmen aquesta previsió".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH