El Suprem confirma les sentències del TSJC que anul·len l'ús preferent del català

|

El Suprem confirma les sentències del TSJC que anul·len l'ús preferent del català

El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els recursos de les diputacions de Girona i Lleida a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava l'ús preferent del català en aquestes corporacions locals.

Segons dues sentències de la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del TS, recollides per Europa Press, els recursos es centraven en negar la legitimació activa de l'associació Convivència Cívica Catalana per impugnar els reglaments d'ús del català de les dues diputacions -van ser ells els que van portar el tema a la Justícia-, i al·legaven que no s'havia seguit el procediment adequat dins de la Llei de jurisdicció contenciosa administrativa.

La Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del TSJC va anul·lar al març de 2013 diversos articles dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona, a l'estimar el recurs de Convivència Cívica, en considerar que en aquests s'imposava un ús preferent del català , el que no respectava la igualtat jurídica de les llengües oficials.

En les dues sentències del Suprem, amb els mateixos raonaments, es considera que Convivència Cívica Catalana té un interès legítim col·lectiu en defensar la convivència de les llengües castellana i catalana i que pot actuar en el procediment recorrent el reglament de les diputacions.

Reflexiona dient que "és fet notori els problemes i debats que tant en el marc legislatiu com en l'executiu i en el judicial s'han posat de manifest al voltant del compliment a Catalunya del que disposa l'article tercer de la Constitució, amb vista a articular una plena i pacífica convivència de les llengües castellana i catalana".

"No es pot negar la intenció del text constitucional de donar una especial i decidida protecció a aquesta convivència" entre llengües, el que, per al Suprem, legitima Convivència Cívica Catalana a recórrer contra els preceptes reglamentaris que es refereixen a la utilització del català per part dels ciutadans en general.

A més, entén que no cal que s'hagi acudit a la llera processal específic previst per la jurisdicció contenciosa administrativa per resoldre el cas, ja que el "procediment preferent i especial dirigit al coneixement de les pretensions que tinguin com a finalitat restablir o preservar els drets o llibertats fonamentals no exclou la possibilitat d'optar a favor de procediment ordinari".

En la sentència, el TSJC va fallar a favor d'un ús "equilibrat" de les dues llengües oficials i es va anul·lar l'incís de llengua preferent en el cas del català, a més de considerar que no s'havia d'explicitar, mitjançant una petició formal, la atenció específica en castellà en les dues diputacions.

Segons l'Alt Tribunal català, la preferència jurídica és un dret del ciutadà i rebre atenció en castellà s'ha de fer efectiu "sense formalitats o condicions que comporten una càrrega o obligació".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH