Desqualificar, enfrontar i substituir

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

Quan un grup d'adolescents -el mateix juniors que membres d'una colla de marginats- es proposen fastiguejar una festa, el seu primer impuls és criticar als amfitrions, escampar rumors negatius i a final del dia organitzar un altre esdeveniment en la mateixa data a igual hora. En la lluita d'interessos comercials i polítics, succeeix alguna cosa similar.

Quan un grup d'adolescents -el mateix juniors que membres d'una colla de marginats- es proposen fastiguejar una festa, el seu primer impuls és criticar als amfitrions, escampar rumors negatius i a final del dia organitzar un altre esdeveniment en la mateixa data a igual hora. En la lluita d'interessos comercials i polítics, succeeix alguna cosa similar. El 15 de maig per exemple des de fa dècades a Mèxic s'ha celebrat el dia del mestre i, més enllà dels actes protocol·laris, els alumnes -des de primària fins a llicenciatura- ocupàvem aquest moment per reconèixer la transcendent labor d'els qui van decidir per vocació transmetre'ns la seva experiència, sense oferir si més no en què les seves condicions d'ocupació fossin favorables -en termes de salaris, perspectives de carrera professional etc.- confiant que la seva capacitació per arribar al capdavant de l'aula era la idònia, doncs respectàvem la seva autoritat i excepte excepcions ells ens cuidaven i fins a estimaven. Què va passar per arribar al punt de dubtar si acceptem una oferta per fer classes? Com és que la labor pedagògica va deixar de ser una aspiració de molts joves a la recerca de desenvolupament? Qui paga o està interessat en el desprestigio dels docents, sobretot de centres educatius públics?


D'antuvi tant a Mèxic com a Colòmbia el 15 de maig té ja la competència d'una festa internacional instituïda en 1993 per l'assemblea General de les nacions Unides. El dia internacional de la família, pretén reflectir a aquesta com a "unitat bàsica en la societat" Aquesta celebració acordada just uns mesos abans que entrés en vigor el TLC ha aconseguit "crear consciència i mobilitzar a la gent perquè estimi, cuidi i protegeixi a la seva família? S'estarà avançant a promoure la igualtat de gènere i drets dels nens en el context familiar davant l'augment incontrolable de famílies els pares de les quals són solament un? Serà violència domèstica, l'abandonar als fills per acudir a una marxa de protesta, un míting de proselitisme o pitjor àdhuc portar-los a marxar?


D'antuvi el dia del mestre mexicà ara se'ns presenta com l'ocasió per als mitjans d'injuriar en comptes de donar suport unànime als docents com postula la UNESCO, des de fa dues dècades[1][1] Que manera ha complert Mèxic aquest compromís d'augmentar la qualitat del seu sistema educatiu? El govern actual pugues totalment recolzar als seus docents, si aquests estan dividits i es presten per a maniobres polítiques perverses? És lleial envers Mèxic prostituir a les famílies i als mestres els líders dels quals en comptes de fer classes s'ocupen de pagar viatges a l'estranger per "acusar" al seu govern? Tràgica és la pèrdua d'un fill però animar als pares, germans o familiars a prendre accions de violència i desqualificació enforteix o afebleix més al sistema educatiu, i en general a Mèxic?


D'antuvi la tàctica de desqualificar a l'una de l'enfrontament en el nostre sistema segueix vigent: la CENTE contra el SENTE, les famílies modernes que confien la vida dels seus fills a guarderies -centre de desenvolupament infantil es diuen ara- prepas populars, escoles "aneguet" de tots els nivells i fins a líders -religiosos, filosòfics, de condicionament físic etc.- culpen als mestres per la pèssima ortografia, i les molt limitats aptituds en física, química o matemàtiques i amb una sèrie de deformacions conductuals[2][2] contra les famílies nuclears tradicionals a les quals se'ls qualifica d'antiquades o repressores.
Els artífexs de món global i el comerç com sustento de tota l'activitat humana, porten a Mèxic més de dues dècades, desqualificant ?als governs, les institucions, els polítics- enfrontant -als vells contra els joves, els heterosexuals contra els homosexuals, les dones contra els homes, els educats contra els nacos, els pobres contra els rics, els nacionals contra els estrangers i el públic contra el privat- i sense que molts els percebin han començat a substituir, l'essència mateixa de la nostra pàtria.


En l'eufòria de l'alternança, pocs van parar esment a la substitució del model econòmic. Va arribar un suposat priísta que en marcar la sana distància va concretar el desmantellament institucional per treure del públic el patrimoni del poble en suport a els qui des dels 80 van agradar del model forjat fora de la nostra fronteres. Després per mantenir-nos "encantats" va venir l'alternança. El PA i el PRD, van arribar per continuar substituint, sense descurar per cert la desqualificació i l'enfrontament, aquest últim en tot el seu apogeu durant els últims tres anys. A qui convé un president d'imatge feble i estomacat pels poders fàctics? Se sap el nom dels autors del foc amic? Qui gana si la democràcia que tant festinamos és aclaparada per l'abstencionisme? De debò les famílies van aconseguir divendres passat un millor coneixement dels processos socials, econòmics i demogràfics que afecten a aquest important nucli de la societat? Estan consenteixes de la forma en què seran afectats els seus fills, si per la via del vot nul li donen el triomf als enemics de Mèxic? Ens ha costat molt -no solament en recursos pecuniaris- el comptar amb marcs jurídics que recolzen la democràcia i els drets de dones, homes i nens.
No permetem que una involució[3][3] propiciada pels traïdors d'endins i els ambiciosos de fora per substituir el bo amb alguna cosa diferent al que històricament com a poble hem forjat!

________________________________________
[1][1] En 1994, aquesta entitat internacional va decretar el 5 d'octubre com el dia mundial dels docents. A aquests els considera com "una inversió en el futur dels països considerant que és impossible preveure el que els nens d'avui hauran d'afrontar durant la seva vida adulta, de manera que els docents d'ara i de matí necessiten les competències, els coneixements i el suport que els permetin satisfer les diferents necessitats d'aprenentatge de cada nena i nen d'avui"
[1][2] En el tan promocionat buling, uns es comencen a desenvolupar com victimarios i uns altres com a víctimes. Els nens aprenen a menysprear a l'autoritat perquè si un mestre intenta disciplinar s'afronta als drets humans i si bé és real la presència d'abusadores sexuals, també ho és que qualsevol company de treball o pare accelerat, pot acusar al professor de pederasta, sense que hi hagi autoritat judicial disposada a indagar seriosament i fer justícia.
[1][3] "Els joves avui dia són uns tirans. Contradiuen als seus pares, devoren el seu menjar i falten el respecte als seus mestres" Sòcrates

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH