PARAULES EXPLICADES: NOVA COLUMNA

Edmundo Font
Diplomàtic

"Dales la vuelta, / cógelas del rabo (chillen, putas), /azótalas, / dales azúcar en la boca a las rejegas, / ínflalas, globos, pínchalas, / sórbeles sangre y tuétanos, /sécalas, / cápalas, / písalas,/ gallo galante, / tuérceles el gaznate, cocinero, / desplúmalas, /destrípalas, toro, / buey,/arrástralas, / hazlas, poeta, / haz que se traguen todas sus palabras".

"Dales la vuelta, / cógelas del rabo (chillen, putas), /azótalas, / dales azúcar en la boca a las rejegas, / ínflalas, globos, pínchalas, / sórbeles sangre y tuétanos, /sécalas, / cápalas, / písalas,/ gallo galante, / tuérceles el gaznate, cocinero, / desplúmalas, /destrípalas, toro, / buey,/arrástralas, / hazlas, poeta, / haz que se traguen todas sus palabras".

El rotund poema entrecomillado, d'Octavio Paz, dóna motiu a una "declaració d'intencions" que reprèn les meves cròniques de "La Gavia", publicades en diversos òrgans informatius durant set anys, setmanalment, i que en una nova face reprenc ara amb la promesa d'una major mesura, a la recerca de dir més, (i més profund) amb poc, amb "Paraules explicades".

Comptar amb paraules, invocant a Kronos, el déu grec que ens sotmet a la dalla de pedernal amb la qual cull dia a dia la nostra existència. Paraules explicades, com de grans de blat de moro sobre la planilla encartonada de la loteria casolana: una llavor germinada per al gall; dos Vade retro en la casella del diable; tres declaracions per Iemanjá, la meva sirena amorosa; quatre antídots per a l'alacrà que no nega la creu de la seva parròquia, i així per davant...

Sumar i restar amb paraules, no solament enumerant. I fer de compte que s'està veient fixament als ulls del lector mentre s'escriu.

L'origen dels articles tindrà a veure molt amb el mirall matinal. Amb mirar-se impresentable cada matí, sense l'amaniment -aquesta sort d'oli extra verge, dues vegades vestal, i el bàlsam de l'ànima del vi- que també es diu orgull propi, opinió personal, creences, prejudicis, dejos ideològics, paradoxes i contradiccions.

Deia, caldria mesurar la grandària de l'exabrupto o del murmuri amorós. Tractar amb dignitat, no amb ràbia; acariciar amb tendresa -valgui la redundància de la mà suau i la mirada opacada per una lagrima sense causa- per no avasallar, per proposar, per preguntar-se, amb una sort de muletilla, com la qual expressava Octavio Paz de tant en tant: no és així, no és veritat?

Explicar cada lletra permesa en el ciberespai o en el paper entintat tan en minvament en els últims temps. Explicar i de vegades cantar. Explicar, concentrar impressions, sentiments, com qui pasta pa per rostir en foc critico i untar la fogassa amb els tomàquets lluminosos de la poesia quotidiana (encara que es condimenti amb la sal dels desastres o de la denúncia de les injustícies); sense oblidar el somni de la realitat i la realitat del somni, però prenent en compte l'aiguafort de Goya: "el somni de la raó produeix monstres".

Tot això dit sense joc de paraules, amb les "paraules explicades".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH