Joc de trons en l'elecció del nou bisbat de Barcelona

|

Disputa entre tendències per a l'elecció al bisbat de Barcelonan

Sembla ser, que l'elecció del nou Bisbat de Barcelona està generant disputes internes, segons publica aquest divendres el Diari d'Andorra. Així el sector nacionalista català, amb suport a Vives, i nacionalista espanyol, amb Omella, juguen les cartes per evitar que es nomeni el candidat rival. En tot cas, triar un bisbe és un procés llarg que comença amb una terna que presenta el nunci del país on s'ha de produir l'elecció.

Posteriorment la llista arriba a la congregació de cardenals que fa un informe dels diferents candidats presentats. Els informes són traslladats a la Secretaria d'Estat i finalment el Papa és qui pren la decisió. En diòcesis petites normalment el candidat recomanat per la Congregació acostuma a ser l'elegit, en les grans acostumen a haver-hi més sorpreses.

El cas és que l'arquebisbe de Barcelona va complir 78 anys el 29 d'abril i ja ha esgotat la pròrroga màxima de tres anys que es dóna a alguns bisbes un cop han presentat obligatòriament la renúncia als 75. El proper bisbe té un repte molt gran perquè segurament estarà al front de l'Església catalana enmig del procés sobiranista. És amb aquesta perspectiva que els centralistes no volen un bisbe considerat nacionalista com Vives i els catalanistes no volen ni sentir a parlar d'Omella, un bisbe amb el qual el catolicisme català només té queixes.

A l'actual bisbe de Calahorra i La Calzada-Logroño se l'acusa desde l'Església catalana d'haver estat l'impulsor de la campanya aragonesa per quedar-se un centenar d'obres d'art sacre que sempre havien estat a Lleida. També se li imputa haver-se posat al costat de Rouco Varela quan va impulsar una directiva contra els nacionalismes. A més Omella va donar suport a la clàusula on s'afirmava que la unitat d'Espanya és un bé moral i que els que no estiguin d'acord amb aquesta tesi, siguin o no catòlics, són immorals.

La possibilitat que el Papa nomeni Omella ha tornat a posar damunt la taula la lluita aferrissada que va mantenir el catolicisme català pel nomenament del val·lisoletà Marcelo González Martín com a bisbe de Barcelona. Aquesta decisió va provocar la campanya de rebuig anomenada "Volem bisbes catalans" i que va provocar que el 1971, només quatre anys després del seu nomenament, el Vaticà va enviar Gonzalez a Toledo com a Cardenal i va designar Narcís Jubany per a Barcelona.

El món catòlic català dóna per fet que Joan-Enric Vives és a punt de ser nomenat bisbe de Barcelona i una de les possibilitats passa perquè el nomenament tingui lloc avui mateix, tot i que no hi ha cap data màxima i el Vaticà es caracteritza per nomenaments sorpresius.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH