Disputa entre tendències per a l'elecció al bisbat de Barcelona

|

Disputa entre tendències per a l'elecció al bisbat de Barcelonan

In Saecula Saeculorum: "Un bisbe a Barcelona contra els interessos de Catalunya" (en referència al candidat aragonès Juan José Omella). Aquests són els titulars que mostren els posicionaments enfrontats entre l'Església catalana, majoritàriament nacionalista, i el corrent principal del catolicisme espanyol, de caràcter molt conservador i anticatalanista, al voltant de l'elecció del nou arquebisbe de Barcelona per substituir a Lluís Martínez Sistach.

La plaça de Barcelona sempre ha estat molt important, però el proper bisbe té encara un repte molt major perquè segurament estarà al capdavant de l'Església catalana enmig del procés sobiranista. És amb aquesta perspectiva que els centralistes no volen un bisbe considerat nacionalista com Vives (de línia moderada) i els catalanistes no volen ni sentir parlar d'Omella, un bisbe amb el qual el catolicisme català només té queixes.


Segons recull aquest divendres el Diari d'Andorra, en l'actual bisbe de Calahorra i La Calçada-Logronyo se li acusa des de bona part de l'Església catalana d'haver estat l'impulsor de la campanya aragonesa per quedar-se un centenar d'obres d'art sacre que sempre havien estat a Lleida. També se li imputa d'haver-se lloc al costat del líder del centralisme espanyol més cerril, Rouco Varela, quan va impulsar una directiva contra els nacionalismes. Tretze bisbes no la van signar perquè consideraven que Rouco barrejava terrorisme i nacionalisme; Omella va recolzar la clàusula on s'afirmava que la unitat d'Espanya és un ben moral i que els que no estiguin d'acord amb aquesta tesi, siguin o no catòlics, són immorals.

La possibilitat que el Papa nomeni a Omella ha tornat a posar sobre la taula la lluita aferrissada que va mantenir el catolicisme català pel nomenament del val·lisoletà Marcelo González Martín com a bisbe de Barcelona. Aquesta decisió va provocar la campanya de rebot anomenada Volem bisbes catalans i que va provocar que en 1971, només quatre anys després del seu nomenament, el Vaticà va enviar Gonzalez a Toledo com a Cardenal i va designar Narcís Jubany per a Barcelona.


Per part de l'Església espanyola més conservadora l'oposició a Vives es basa en la resposta que va donar quan se li va preguntar per una hipotètica independència catalana. "El que vulgui [el poble català] si és el que el poble democràticament vol. Els bisbes de Catalunya sempre hem apostat per una bona relació amb la resta d'Espanya perquè ens sembla que els llaços històrics, culturals i socials són molt grans, però és evident que estem al costat del que vulgui el poble català. "


El món catòlic català dóna per fet que Joan-Enric Vives és a punt de ser nomenat bisbe de Barcelona i una de les possibilitats passa per que el nomenament tingui lloc avui mateix, encara que no hi ha cap data màxima i el Vaticà es caracteritza per nomenaments sorprenents.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH