La negociació col·lectiva i la fixació dels salaris

Maria Recuero

Secretària general d'USOC

En nostra país, tenim un salari mínim dels més baixos de la Unió Europea (648? /mes), en conseqüència és mitjançant la negociació col·lectiva l'únic instrument per a la millora i la fixació dels salaris de forma col·lectiva en la nostra societat.

En nostra país, tenim un salari mínim dels més baixos de la Unió Europea (648? /mes), en conseqüència és mitjançant la negociació col·lectiva l'únic instrument per a la millora i la fixació dels salaris de forma col·lectiva en la nostra societat.


Les relacions laborals, en particular les fomentades per les polítiques de Rajoy, en el 2012, han vingut a afeblir la negociació col·lectiva i han posat traves per al funcionament dels convenis col·lectius com a instrument per a la millora de les rendes del treball.


Amb l'escusa de la crisi i sense motiu, hem assistit a l'intent patronal d'iniciar les negociacions col·lectives amb plantejaments de reducció dels salaris o congelació dels mateixos, fins i tot una vegada tancada la negociació col·lectiva s'ha intentat reobrir la negociació amb despengis salarials. El resultat salta a la vista, s'ha reduït la capacitat de compra dels salaris i en conseqüència el consum, aguditzant la crisi.


Per això és necessari recuperar les rendes salarials com a forma per estimular el consum i el creixement general de l'economia per generar més ocupació.


No és productiu el model de negociació centralitzat adoptat per les patronals i els sindicats majoritaris a través dels acords interconfederales de negociació col·lectiva que han servit per fixar uns límits al creixement dels salaris al nostre país, sense que aquests acords en els aspectes positius que poguessin contenir es garantissin el seu trasllat automàtic als convenis.


En la situació actual, la negociació col·lectiva ha de recuperar el protagonisme en l'àmbit de l'empresa i ser l'eix principal i el camp d'actuació de la negociació entre l'adreça i els representants dels treballadors.


No compartim que es comenci a teorizar que, sobren les eleccions sindicals i que la negociació la facin els sindicats fos de l'àmbit de l'empresa com a mecanisme per afrontar la deterioració de la imatge dels sindicats.


El camí és el contrari, recuperar la negociació col·lectiva i el poder per fixar els salaris, per la USOC la negociació ha de fer-se en l'empresa i pels representants sindicals triats de forma democràtica i lliurement pels treballadors, qualsevol allunyament d'aquest model pot tenir conseqüències més greus i afeblir el moviment sindical allunyant-ho dels trabajadore.la resposta adequada a la crisi sindical és reforçar la participació dels treballadors i apropar el protagonisme als seus representants electes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH