La "prepotència" de Ciutadans

Manuel Fernando González

Escriuen alguns col·legues que el gran Iñaki Gabilondo està enfadat amb Ciutadans pel tema de la seva falta d'entusiasme a recolzar la candidatura de Susana Díaz a la Presidència de la Junta d'Andalusia. Em llegeixo l'article del gran comunicador basc i no trobo entre línies aquest mal to que anuncien els seus endevins, sinó una reflexió serena i compromesa de qui mai escapoleix l'embalum davant els temes més compromesos.

Escriuen alguns col·legues que el gran Iñaki Gabilondo està enfadat amb Ciutadans pel tema de la seva falta d'entusiasme a recolzar la candidatura de Susana Díaz a la Presidència de la Junta d'Andalusia. Em llegeixo l'article del gran comunicador basc i no trobo entre línies aquest mal to que anuncien els seus endevins, sinó una reflexió serena i compromesa de qui mai escapoleix l'embalum davant els temes més compromesos. Falsa alarma doncs, perquè amb humilitat gallega, no sóc dels que creu indissoluble l'aliança PRISA-Gabilondo com coartada per posar i treure lideratges. Un, que ha estat en la formació d'una altra gran cadena de ràdio, sap que els grans comunicadors, són amos dels seus silencis i que l'empresa editora pot opinar el que ella vulgui, que si "el seu missatge" no sona bé en la delicada oïda del divo, res cal fer i per tant és un treball estèril.

La polèmica ve al cas que, Ciutadans, manté una actitud obstinada i canviant respecte al que hauria de ser una "simple" abstenció en una votació d'investidura, convertint-la en una "espècie de banderola d'enganxall" per als seus potencials votants en l'actual campanya electoral que es presenta esperançadora per a Albert Rivera en molts municipis espanyols. A Gabilondo, l'oportunisme del líder ciutadà li sona com a prepotent, sobretot tenint en compte que al seu grup solament el representen sis diputats en tota Andalusia. Una xifra que, al meu entendre, li dóna la clau d'una certa estabilitat, però que no li atorga el dret a impedir un govern que té 47 diputats i al que han votat la majoria simple dels andalusos.

Obligar a aquests a acudir de nou a les urnes perquè les tres minories es neguen a abstenir-se, que no, a votar a favor, a aquest periodista també li sona, no a prepotència, com pensa el comunicador radiofònic que és molt més educat que jo, sinó a simple fatxenderia de qui pensa, que ha arribat la seva hora de prendre el palau d'hivern i passar per les armes, no solament als socialistes, sinó també als populars, per haver-nos governat des de l'adveniment de la democràcia, fet històric en el que, per cert, tots dos han participat molt activament, fins a l'actualitat amb tots els errors que vulguem imputar-los.

Ciutadans, i ho escriu un diari que des dels seus començaments els ha acollit amb respecte i afecte, té doncs que canviar el seu xip actual i adonar-se, com ja li vaig dir quan va començar la formació ciutadana a un dirigent socialista català, que em va escoltar sorprès, té entre els seus militants a molts socialistes desencantats dels vaivens independentistes d'alguns dirigents del PSC i d'Iniciativa, i, ara, que pinten basts electorals, també a nous simpatitzants moderats, també anomenats centristes, que estan abandonant a tot córrer les files del PP, per les raons que uns sabem i uns altres pressuposen. Administrar sàviament aquesta "gran collita" de vots liberals, que no indignats, fins a l'extrem de destrossar el sistema, significa, ni més ni menys, preparar-se adequadament per saber pactar i també per a, més prompte que tard, poder formar part d'un govern de coalició o que el que governi en solitari no pugui prendre decisions importants sense comptar amb la teva opinió. Així de simple i així de clar, i per tant assumint responsabilitats polítiques.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH