El Parlament admetrà a tràmit la llei electoral en l'últim ple abans de les municipals

|

El Parlament tramita una llei per crear el municipi de Medinyà a Girona

El Parlament admetrà a tràmit la llei electoral en l'últim ple abans de les eleccions municipals, una sessió que durarà tres dies i que començarà aquest dimarts a la tarda i es perllongarà fins al dijous al migdia.

L'admissió a tràmit de la llei electoral perquè els treballs de la ponència conjunta segueixin en comissió serà la principal atracció d'un ple que també veurà l'aprovació de la Llei del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i de dues lleis de reforma dels llibres primer, segon, cambra i cinquè del Codi Civil català.

Els diputats debatran a més si admeten a tràmit el projecte per reformar el reglament del Parlament adaptant-ho a la Llei de Transparència, i una proposició del PP sobre l'ús de símbols en les institucions i espais públics que no prosperarà en haver rebut esmenes a la totalitat de CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP.

Una vegada superi el debat d'admissió a tràmit el dimecres, la proposició de llei continuarà la seva tramitació en comissió i, si els grups ho acorden, se citarà la compareixença d'experts i organitzacions perquè exposin el seu punt de vista. Perquè la llei es pugui admetre a tràmit, són necessaris 68 vots, la majoria absoluta de la Càmera, la qual cosa està assegurat perquè els grups que han signat el text sumen 86 diputats. No obstant això, per a l'aprovació definitiva de llei, un debat que podria celebrar-se en el mes de juliol, és necessària una majoria qualificada del ple de 90 diputats, i ara com ara aquests vots no estan assegurats.

PSC, PP i C's critiquen que la llei que s'admetrà a tràmit no contempla cap novetat sobre el sistema electoral, el mecanisme per traduir els vots en escons, per la qual cosa consideren que la norma està incompleta i no tenen previst recolzar-la. El sistema electoral és el punt clau de la llei i el que històricament ha fet fracassar la norma sempre que s'ha abordat en la Càmera catalana, i en aquesta ocasió tampoc hi ha senyals que pugui haver-hi un acord definitiu. El principal punt de fricció és com sempre el sistema utilitzat per traduir els vots en escons, ja que mentre PSC, PP, ICV-EUiA i C's defensen un recompte únic, CiU i ERC s'inclinen per mantenir el sistema actual d'un recompte per a cada circumscripció.

Aquest debat entre proporcionalitat i representativitat és el que tradicionalment ha fet encallar la ponència, ja que mentre una part del Parlament defensa la necessitat d'assemblar el pes d'un vot a Barcelona amb un de Lleida, l'altra adverteix del risc de crear una Càmera en la qual les zones menys poblades no estiguin ben representades. Així, els treballs se centren a hores d'ara a buscar la quadratura del cercle amb un model que satisfaci les demandes dels uns i els altres en proporcionalitat i en representativitat, alguna cosa que no s'ha aconseguit des que en 2007 comencés a treballar-se en la llei electoral catalana.

ELS DIFERENTS MODELS

CiU defensa el denominat 'sistema alemany', en el qual la composició del Parlament sorgeixi de l'encreuament de dues votacions: una general a una llista de partit com fins ara en cadascuna de les vuit circumscripcions --veguerías-- i una altra sobre un candidat de proximitat --54 districtes uninominales--.

ERC agafa com a model l'informe sobre una llei electoral que un grup d'experts va elaborar en 2007, que no recomana els districtes uninominales --perquè a Catalunya la població està distribuïda de forma molt desigual-- i aposta per les circumscripcions i el recompte per veguerías i per les llistes electorals desbloquejades.

Per contra, el PSC vol un sistema de doble urna: una papereta per triar el partidoen cada demarcació --set en total--, i una altra per triar el candidat de cada districte uninominal; proposa 57 districtes en el qual cadascun englobi una població d'entre 120.000 i 180.000 habitants i no és molt partidari de les llistes desbloquejades perquè són una "mesurada cosmètica" que no tindrà efectes.

El PP també veu amb bons ulls que el districte uninominal -amb menys demarcacions-- convisqui amb el sistema actual de vot a la llista de partit en les quatre circumscripcions, s'inclina per un recompte únic dels suports rebuts en tota Catalunya, i avala la incorporació com a novetat de les llistes desbloquejades.

El model d'ICV-EUiA s'inspira en el qual s'utilitza als Països Baixos, en el qual els partits presentarien llistes en les vuit veguerías però la distribució d'escons es realitzaria a través d'un recompte únic que sumeix els vots d'un partit en tota Catalunya i distribueixi després els escons pel territori en funció dels suports en cada circumscripció.

Per la seva banda, C's marca com a línia vermella la necessitat que el vot de tots els ciutadans valgui el mateix --màxima proporcionalitat--, pel que demana una actualització del cens i proposa per compensar que les províncies menys representades tinguin de sortida dos diputats més.

EL GEST D'ICV-EUiA

Malgrat signar la ponència conjunta, ICV-EUiA forçarà en el debat sobre l'admissió a tràmit de la llei electoral una votació sobre la seva proposta de sistema de distribució d'escons, una mesura amb la qual volen incrementar la pressió sobre CiU i ERC d'una banda i el PSC per un altre per intentar aconseguir un acord i desencallar una norma que es resisteix des de 2007.

Amb aquest moviment els ecosocialistes volen que els grups que critiquen la norma per no incorporar llei electoral --PSC, PP i C's-- es quedin sense aquest argument en poder recolzar el model d'ICV-EUiA, i que CiU i ERC es posicionin sobre una proposta que des d'ICV-EUiA es creu que pot sumar suficients suports i compleix amb la proporcionalitat i la representativitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH