ESCRIBANS I TERTULIANS

Joan Ferran

Sí, sóc un d'aquests tertulians que trepen a l'oïdor, o televident, apareixent en els mitjans de comunicació tant privats com a públics. Practico l'esgrima verbal i, ara i adés, l'exabrupt tolerat. Sóc assidu en un parell d'emissores de radi i d'altres de televisió. Opino amb vehemència del poc que es. Actuo amb prudència davant els temes que no domino. Callo i escolto davant el que desconec.

Sí, sóc un d'aquests tertulians que trepen a l'oïdor, o televident, apareixent en els mitjans de comunicació tant privats com a públics. Practico l'esgrima verbal i, ara i adés, l'exabrupt tolerat. Sóc assidu en un parell d'emissores de radi i d'altres de televisió. Opino amb vehemència del poc que es. Actuo amb prudència davant els temes que no domino. Callo i escolto davant el que desconec.


Diuen que la paraula tertúlia prové de Tertuliano, un pare de l'Església alguna cosa heterodox i amant de controvèrsies teològiques, escriptor prolífic i polemista, que allà pel segle III de nostra era va donar que parlar. La història ens explica que de tertúlies hi ha hagut moltes i de tot tipus: taurines, esportives, literàries, polítiques? Algunes d'elles han arribat a ser famoses per haver congregat personatges il·lustres i rellevants. De Valle-Inclán a Unamuno, Ortega i Gasset, Buñuel o Lorca entre molts. Unes altres han donat renom a més d'un Cafè o ateneu?


En l'actualitat són escasses les tertúlies que compten amb un elenc d'intervinents de l'altura intel·lectual dels nomenats amb anterioritat. Les televisions i emissores de radi dels nostres dies prodiguen els espais de debat; cert, però són escassos els intervinents de nivell. Siguem sincers, la majoria dels quals acudim a elles no passem de 'opinadores' de tot i sobretot. Les tertúlies, si em permeten l'expressió, s'han espectacularizado. Això sí, poden generar corrents d'opinió ?fins i tot fabricar lideris mediàtics- que preocupen seriosament tant a governs com a dirigents polítics i agents socials.


Sí senyors, sóc tertulià dels quals no cobren i m'agrada polemitzar amb altres gents que no veuen el món com un servidor. Aquest exercici d'esgrima verbal em sembla molt més higiènic, divertit i democràtic que aquell que solen practicar alguns escriguis, de columna fixa i intocable, en algun que un altre mitjà de comunicació escrit de gran tiratge. El tertuliano del carrer s'enfronta al desencís i a la contradicció en temps real; ha de respondre, i si cap, ha d'encaixar amb elegància. L'escrigui a sou fix, en canvi, pugues disertar i anatemizar sense por de rèplica immediata. La seva superioritat és sempre manifesta, abusa d'ella i pontifica sense por perquè la seva columna està blindada i el seu patró és potent; perquè viu en una bombolla (alguns també de televisió) impenetrable, asèptica i sorda.


Ja sabem que el tertuliano del munt no és un Ortega, un Unamuno ni un Valle-Inclán. El que acudeix als estudis de radi i televisió és un individu atacable i vulnerable a l'instant. L'escrigui a sou amb columna pròpia d'un periòdic de gran tiratge és gairebé sagrat? i, si riu les gràcies del 'establishment', encara més. Si tot va bé li obriran les portes del cel, tindrà un lloc entre els justs en arribar a Ítaca.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH