Les diferències de despesa entre CC.AA en sanitat, educació i protecció social arriben al 60%

|

Les diferències de despesa entre CC.AA en sanitat, educació i protecció social arriben al 60%

Les diferència de despesa pública per habitant entre comunitats autònomes en sanitat, educació i protecció social s'apropa al 60 per cent, segons l'estudi 'Serveis públics, diferències territorials i igualtat d'oportunitats' de l'Ivie i la Fundació BBVA, presentat aquest dilluns a Madrid, en el qual s'analitza la despesa en serveis públics fonamentals a Espanya des de 2002 a 2013.

Els autors aclareixen que aquests serveis objecto d'estudi són activitats relacionades amb la prestació i gestió de serveis de salut -assistència primària, especialitzada i hospitalària, salut pública, investigació clínica-, educació -infantil, primària, secundària, postsecundaria i superior, beques, serveis auxiliars de l'educació- i protecció social -els derivats de la jubilació, la malaltia i incapacitat, l'edat avançada, la protecció a la família, la desocupació, l'habitatge, l'exclusió social-.

"Les diferències territorials de despesa pública no semblen compatibles amb la igualtat d'oportunitats en l'accés als serveis públics", ha afirmat el director d'aquest informe, el catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la universitat de València, Francisco Pérez. Al seu judici, això és motiu de "preocupació" i "exigeix explicacions".

Aquest catedràtic adverteix, no obstant això, que, malgrat les retallades i a la crisi, l'estat de benestar a Espanya "no s'ha destruït" perquè "al mateix temps que s'han produït caigudes importants de recursos, també s'ha fet el possible per preservar-los". Aquest "esforç" es reflecteix, segons els autors del document, en el major percentatge del PIB dedicat als serveis públics fonamentals, que ha passat del 23 per cent en 2007 al 28 per cent en 2013.

L'informe assenyala que la diversitat territorial de la despesa pública en serveis públics fonamentals és "molt elevada" a Espanya, així com la intensitat dels ajustos realitzats i assenyala que l'origen d'aquests últims es troba la crisi econòmica i de les finances públiques. A causa de la "perllongada recessió", els ingressos públics van caure amb força i la despesa real per habitant en serveis públics fonamentals va experimentar una reducció significativa en el període considerat (2007-2013).

DESPESA EN PENSIONS ESTABLE

El treball posa de manifest que mentre la despesa en pensions ha estat "estable", gràcies en part al fons de Reserva de la Seguretat Social, creat en 1994, l'educació i la sanitat, en canvi, s'han vist afectades per la caiguda d'ingressos fiscals de les comunitats autònomes, ja que són les que gestionen aquests serveis directament.

La despesa per habitant en serveis públics fonamentals en 2013 va des dels 5.253 euros a Canàries als 8.532 euros a Astúries -la mitjana se situa en els 6.230 euros-. La distància en el PIB regional dedicat a aquests serveis és encara més elevada, ja que oscil·la del 19 per cent de la Comunitat de Madrid al 43 per cent d'Astúries.

En educació, la competència de la qual està transferida a les comunitats autònomes, l'informe adverteix que la diferència de la despesa entre aquestes aconsegueix els 55 punts percentuals. Així, Extremadura i Andalusia són les comunitats que més percentatge del PIB dediquen a educació (6,5% i 5,7%, respectivament), mentre la Comunitat de Madrid i Catalunya són les que menys (2,6% i 3,4%, respectivament).

Si es té en compte la despesa pública per habitant en matèria educativa, que de mitjana a Espanya se situa en els 915 euros, la Comunitat de Madrid apareix en últim lloc amb 791 euros, seguida d'Illes Balears (831). En l'altre extrem: País Basc (1.224 euros) i Navarra (1.107 euros).

DIFERÈNCIES ABANS DE LA CRISI

Quant a la despesa sanitària, l'estudi apunta que s'ha reduït també en gairebé totes comunitats autònomes, situant-se en mitjana en 2013 a nivells de 2004 (1.357 euros per càpita). Abans i després dels ajustos la despesa per habitant en salut presenta diferències substancials entre territoris, superiors a 30 punts percentuals. Astúries lidera aquesta taula amb 1.714 euros per habitant, seguida de País Basc (1.621 euros). Andalusia, amb 1.118 euros, i Balears (1.275 euros) se situen a la cua.

La despesa en protecció social, gestionat en la seva majoria per l'Administració Central i la Seguretat Social, i lligat als drets individuals generats per cada treballador, difereix en un 87 per cent segons la comunitat autònoma. En algunes, com Astúries i el País Basc, la despesa per habitant en protecció social en 2013 gairebé doblega el de les situades en els nivells més baixos, com Canàries: dels 5.751 i 5.516 euros per càpita, respectivament, en les primeres, enfront de 3.074 euros en l'última.

INESTABILITAT DE L'ESTAT AUTONÒMIC

Pérez ha explicat que les principals diferències de despesa en serveis públics fonamentals no són un resultat de la descentralització, sinó que ja existien abans a causa que l'Estat no desplegava de forma homogènia els seus serveis en tots els territoris. No obstant això, ha subratllat que la permanència de les disparitats és una causa de la "inestabilitat de l'estat autonòmic".

Així, les comunitats forals, que compten amb més finançament, superen en més del 40-50 per cent a les pitjor finançades, com Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Murcia. "Aquesta diversitat d'ingressos és decisiva per explicar la diferent capacitat de despesa: les comunitats amb majors recursos gasten més i ofereixen millors serveis públics", indiquen els autors de l'estudi.

FONS PER A SANITAT I EDUCACIÓ COM EL DE PENSIONS

L'estudi assenyala reclama que s'abordin quatre qüestions per solucionar la baixada generalitzada de la despesa pública en serveis públics fonamentals. D'una banda, aconsellen horitzons financers de mitjà i llarg termini, "definits amb prudència" i acompanyats per fons de previsió com ocorre amb el de les pensions.

Així mateix, aconsellen que es promogui la lleialtat institucional perquè el conjunt de les administracions comparteixin la "prioritat d'aquestes polítiques" en dotar-les dels fons corresponents. Per a això, assenyalen que Espanya ha d'abordar "al més aviat possible" un debat sobre quin nivell de despesa en serveis públics resulta sostenible, "tenint present que es parteix d'un alt dèficit públic i d'un endeutament públic molt elevat".

La revisió de les diferències territorials de despesa que, segons el parer dels autors, "qüestionen les polítiques d'igualtat d'oportunitats" i l'adequació dels sistemes de finançament autonòmic als compromisos constitucionals d'equitat interterritorial, completen les propostes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH