El PP congela la reforma de l'avortament, les seves esmenes i les sancions fins al cap de les eleccions locals

|

9Mariano Rajoy al Congrés

La direcció del Grup Popular al Congrés dels Diputats manté la seva decisió de congelar fins al cap de les eleccions autonòmiques i locals del proper 24 de maig la tramitació de la reforma parcial de la vigent Llei de l'Avortament de 2010, així com les sancions als seus cinc diputats díscols que no van recolzar el passat 14 d'abril l'admissió a tràmit de la proposició de llei 'popular'.

D'aquesta forma pretén que la campanya electoral no es vegi esquitxada per les discrepàncies existents en el si del PP per aquest tema, que ja ha va costar una crisi de Govern per la renúncia del ministre Alberto Ruiz Gallardón en veure retirat el seu projecte de llei i fugides de vot en el Grup Popular en l'última votació.

Una vegada assumida la renúncia a la reforma global de la llei socialista de 2010 que va plantejar Gallardón, el PP va plantejar aquest any una modificació puntual via proposició de llei al Congrés, doncs si ho hagués fet com a projecte de llei del Govern hauria d'haver demanat una altra vegada informi als òrgans consultius de l'Estat (Consell d'Estat i Consell del Poder Judicial). Així, la reforma puntual es limita a fer obligatori el consentiment patern per a les joves de 16 i 17 anys que vulguin interrompre de forma voluntària el seu embaràs.

EL TRÀMIT PARLAMENTARI

Com tota iniciativa legislativa presentada al Congrés, després de la seva acceptació pel Ple a mitjan abril es va obrir un primer termini de 15 dies perquè els grups de l'oposició presentés esmenes. Inicialment la Taula del Congrés va fixar que aquest termini acabi el 14 de maig, però els 'populars' van a afavorir pròrrogues fins al dimarts 26, ja passades les eleccions autonòmiques i municipals. Si l'oposició vol presentar esmenes de totalitat, ha de proposar un text alternatiu al del Pàg. Tant el PSOE com a Esquerra Plural pensen utilitzar aquesta via, segons van confirmar a Europa Press, la qual cosa exigirà un nou debat en sessió plenària de la reforma, que podria celebrar-se el mateix 28 de maig.

Després serà el torn de les esmenes a l'articulat, que hauran de ser debatudes en ponència, comissió i de nou en el Ple del Congrés, on para la seva aprovació es precisa d'un mínim de 176 vots (majoria absoluta), ja que té rang orgànic.

Posteriorment la reforma passarà a tramitar-se en el Senat, la segona meitat de juny, i només tornarà a debatre's al Congrés si es produeix algun canvi en la redacció, un escenari que el PP ha descartat per assegurar que la llei estigui en vigor al començament d'estiu. L'últim debat parlamentària abans de la seva remissió al BOE, segons els seus càlculs, serà en la sessió plenària que la Cambra alta celebrarà al juliol.

RENUNCIEN A ESMENES

A priori, la direcció del PP s'inclina per no presentar esmenes al text de la seva proposició de llei, que en principi es tramitarà sense canvis. Una de les raons ofertes tant des del Ministeri de Sanitat, com des de l'adreça dels 'populars' en la Càmera, per no anar més enllà és que segueix pendent de resolució el recurs que el PP va presentar en 2010 a la vigent Llei de l'Avortament davant el Tribunal Constitucional. Abans del debat de totalitat, el PP va manejar la possibilitat d'introduir canvis per evitar fugides de vot en el Grup Popular, però va detectar que els diputats antiabortistas només es donarien per satisfets amb la derogació total de la llei de terminis de 2010.

Aquest grup de diputats díscols va arribar a enviar dues cartes al Palau de la Moincloa demanant la implicació del president Mariano Rajoy. Des de la direcció del Grup Popular es van reunir amb ells i amb representants de la Conferència Episcopal, i estaven disposats a acceptar algun retoc, però van comprovar que no podien convèncer als anomenats diputats provida.

La dissidència es va plasmar en la votació del 14 d'abril, on en les files del PP es va registrar un vot en contra, de la madrilenya Eva Durán, enfrontada amb el PP per la confecció de les llistes municipals, i el cas d'altres quatre diputats que es van negar a participar en la votació: José Eugenio Azpiroz, Lourdes Méndez i Javier Puente, tres dels signants de les cartes a Rajoy, i el de Melilla Antonio Gutiérrez Molina, de fortes conviccions religioses però que mai es va implicar en polèmiques amb el partit.

La direcció del Grup Popular té decidit aplicar-los el reglament intern i sancionar-los, però també ha deixat els seus expedients fins que conclogui la tramitació parlamentària de la reforma, en previsió que es produeixin noves disensiones en les votacions que falten.

Mentrestant, el PP es pot trobar amb otr problema intern amb les esmenes parcials doncs, encara que el Grup Popular no preveu proposar canvis, el diputat d'UPN, Carlos Salvador, s'està plantejant presentar una sèrie de propostes que coincideixen amb els eixos del recurs que es va presentar en 2010 davant el Tribunal Constitucional amb la signatura de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i desenes de diputats del llavors Grup Popular en l'oposició.

EL MIRALL DEL RECURS DE 2010


Segons explicava llavors el PP en una nota, la llei socialista té vuit preceptes "inconstitucionals", així com la disposició final segona. Entre ells apuntava a la possibilitat d'avortar en les 14 primeres setmanes, la qual cosa al seu judici "crea un sistema en el qual la vida del no nascut queda absolutament desprotegida", així com el reconeixement a l'avortament en aquestes 14 primeres setmanes, alguna cosa "incompatible" amb la Constitució, que reconeix que "tots tenen dret a la vida".

Així mateix, el PP considerava "contrari a la Constitució" el règim concret de regulació de l'objecció de consciència plasmat en la llei, en limitar-se només a part del personal sanitari i exigir requisits que limiten el seu exercici. A més, es va recórrer l'obligació d'ensenyar les matèries relatives a la salut sexual i reproductiva des d'una perspectiva ideològica de gènere, així com el que s'obligui a la pràctica clínica d'avortaments.

El diputat d'UPN al Congrés, Carlos Salvador, segons va confirmar a Europa Press, està estudiant presentar esmenes per repescar aquests punts recorreguts pel PP, la qual cosa posaria al Grup Popular en la incòmoda tesitura d'haver de rebutjar allò que va recórrer per inconstitucional. Això sí, la decisió final sobre les seves propostes ha de passar el 'filtre' de l'Executiva d'UPN, soci electyoral del PP en eleccions generals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH