El Constitucional preveu anul·lar aquest dimecres la Llei i la convocatòria del 9N

|

Artur Mes signa el decret per convocar la consulta del9

El Tribunal Constitucional té previst anul·lar la llei de consultes catalana i el decret que va signar Artur Mes per convocar la consulta del 9-N. L'argument és que una comunitat autònoma no pot organitzar un referèndum que qüestioni la sobirania del conjunt del poble espanyol.

L'equip de quatre magistrats del Tribunal Constitucional centrat en els recursos del Govern per la consulta del 9-N a Catalunya treballa amb intensitat des de fa diverses setmanes per intentar portar a una propera reunió del Ple d'aquest òrgan unes propostes que conciten el consens general entorn d'aquest assumpte.

El Tribunal confia que les resolucions puguin ser estudiades formalment pel Ple abans que conclogui febrer o, a tot tardar, en la reunió ordinària del mateix que està prevista per als propers 3, 4 i 5 de març. Així ho han assenyalat fonts de l'alt tribunal que no descarten que pugui arribar-se a convocar una sessió extraordinària per abordar l'assumpte, atès que les suspensions acordades el passat 29 de setembre respecte de dos d'aquests recursos -els presentats contra l'última Llei de Consultes i contra el decret de convocatòria inicial dels actes del 9-N caduquen a la fi d'aquest mes. No obstant això, mateixes fonts no descarten que la discussió sobre si escau o no prorrogar aquestes suspensions acabi traslladant-se al Ple ja previst per a la setmana del 3 de març, atès que la data oficial de conclusió de la suspensió seria l'1 de març, que cau en diumenge.

Els magistrats que porten el pes sobre aquest assumpte són dos de tendència progressista, Luis Ortega i Juan Antonio Xiol, i altres dos conservadors, Pedro González-Trevijano i Ricardo Enríquez.

Els recursos es refereixen en concret a lleis de Consultes catalanes -l'aprovada el passat mes de setembre i la de 2010- i igualment el Govern qüestiona la constitucionalitat de la convocatòria inicial del 9N i la del denominat "procés participatiu" que finalment es va celebrar a iniciativa del Govern i del president de la Generalitat, d'Artur Mas.

Els quatre recursos


El Govern central va presentar aquests recursos davant el TC argumentant que una comunitat autònoma no té competència per organitzar un referèndum i, a més, en el cas de la convocatòria del 9-N, que "el seu contingut atempta contra l'atribució de la sobirania nacional, que correspon al poble espanyol" i contra la "indissoluble unitat de la Nació espanyola".

Ortega és el ponent del recurs més antic, el presentat en el seu moment pel Govern contra llei catalana de consultes populars de 2010, que és la que permet sol·licitar a l'Executiu central la convocatòria de referèndums sobre "qüestions d'especial transcendència política".

El TC va suspendre inicialment la vigència d'aquesta Llei de forma automàtica en compliment de la Constitució (article 161.2), que així ho estableix quan és el Govern el que presenta els recursos d'inconstitucionalitat i ho sol·licita de forma expresa.no obstante, la suspensió es va aixecar al juny de 2011 i des de llavors l'assumpte està sense resoldre.

El segon recurs pendent és el presentat per l'Executiu central contra l'última Llei de Consultes, aprovada pel Parlament al setembre de 2014 i que va servir de fonament a la convocatòria inicial de consulta dissenyada pel 9 de novembre.

L'últim recurs que ha de resoldre's en relació amb el 9-N és el presentat contra el denominat procés participatiu del 9-N juntament amb els seus actes de preparació, alguna cosa que ha costat a Mes una querella per desobediència que es tramita en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH