Aixó no és una dona

Manuel Fernando González

Té raó la senyora Ferrusola de Pujol quan diu que Catalunya "no s'ho mereix". És a dir: no es mereix contemplar el decadent espectacle d'una família de privilegiats com ella al capdavant, que han fet negocis de tot tipus sense que cap dels catalans que hem assistit a aquest vergonyós procés d'enriquiment familiar, fóssim capaços d'avortar-ho per deixar-li a les noves generacions un país, sense el vergonyós passat immediat que ara comença a desvetllar-se.

Té raó la senyora Ferrusola de Pujol quan diu que Catalunya "no s'ho mereix". És a dir: no es mereix contemplar el decadent espectacle d'una família de privilegiats com ella al capdavant, que han fet negocis de tot tipus sense que cap dels catalans que hem assistit a aquest vergonyós procés d'enriquiment familiar, fóssim capaços d'avortar-ho per deixar-li a les noves generacions un país, sense el vergonyós passat immediat que ara comença a desvetllar-se.


Record molt bé un sopar en La Odisea on un jurat de gran nivell va decidir atorgar-li un dels Minuts d'Or a Donya Marta per aquella famosa frase que van convertir en mediàtica els responsables de màrqueting de Convergència: "Això és una dona". Eren temps de vi i flors per a la família Pujol i per a Convergència. Jo estava en aquest sopar perquè havia d'organitzar la parafernalia dels premis. Em queda encara en la memòria la imatge de qui va proposar aquesta candidatura en concret. No diré el seu nom, perquè les reunions dels jurats són secretes i com més passa el temps, encara més, perquè les persones ens fem majors i a aquesta edat un té dret que se li recordi per les seves bones idees, i no per les dolentes. Aquest periodista que escriu, que llavors no tenia dret al vot en aquesta reunió, es va adonar de seguida que el que havia fet la proposta tenia llavors present convergent i lligams bancaris recents amb els Pujol, amb la qual cosa, la seva idea s'havia gestat artificialment en un altre fòrum, que havia traslladat a aquella taula del jurat, buscant la lisonja al poder de la família a través d'un altaveu tan mediàtic llavors com eren els Minuts d'Or.


No li va ser difícil al proponent aconseguir la ràpida adhesió de varis dels membres del jurat que van arrossegar ja en el final de la vetllada als més reticents, que també els va haver-hi. A mi, el fet em va produir dues sensacions completament oposades: Una positiva, perquè m'alliberava de l'ingent treball de localitzar al premiat, en aquesta cas la premiada, i convèncer-li que vingués a recollir el premi en el sopar multitudinari del Princesa Sofia. I una altra, negativa, la que com a periodista gens volgut pel Govern de l'època perquè les meves informacions sobre Banca Catalana no van agradar, que el jurat estava lliurant la seva credibilitat a un eslògan polític i a una ideologia partidista. I tal com ho pensava, l'hi vaig dir l'endemà en privat al President del Jurat, el gran home de radi Marcelino Rodríguez de Castro, qui em va mirar somrient i va tractar de calmar-me convidant-me al fet que fes el meu treball, obviant el que havia vist i escoltat, perquè, en concret, aquest premi era bo per als interessos de l'empresa. Un exemple més de les milers de maneres de deixar-nos portar que ha permès als Pujol convertir Catalunya en la seva finca particular.

Ahir, la dona en qüestió em va tornar a enfadar. Ja no hi ha Minuts d'Or i les cendres de l'aquell President del Jurat dormen en l'Oceà Atlàntic de la seva Galícia natal... No puc per tant demanar que li llevin el premi a aquesta "dona" malhumorada i supèrbia que ahir ens va ofendre a molts catalans en el Parlament amb el seu "Catalunya no s'ho mereix". Però si el que puc fer és, com a editor d'aquest diari, dir-ho i escriure-ho en nom propi, assegurant que, llavors i ara, la Marta Ferrusola i Lladós, personatge públic, aquesta concretament, a mi em sembla que... "això no és una dona".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH