CARTA A LA DIRECTORA

Soraya Picat

Senyor Ramón Espadaler, Conseller d'Interior,

Fa un mes que vaig haver de dir adéu al meu germà, de 28 anys, i a la seva companya, Mireia de 25 anys, sense voler-ho, amb desconcert, ràbia, desesperança i amb informacions contradictòries per part dels serveis que ens van atendre.

Senyor Ramón Espadaler, Conseller d'Interior,

Fa un mes que vaig haver de dir adéu al meu germà, de 28 anys, i a la seva companya, Mireia de 25 anys, sense voler-ho, amb desconcert, ràbia, desesperança i amb informacions contradictòries per part dels serveis que ens van atendre.

Agraeixo les explicacions que ens van aportar Albert Ballesta, Director de Serveis territorials d'Interior de Girona; Enric Cano, Cap de Bombers de Girona; Josep Milan, Cap de Mossos de Girona; Eudald Casadesús, Delegat territorial i Joan Aloy Cap de Mossos d'Esquadra del Ripollès. Encara que per a mi i la meva família, en aquell moment, van ser insuficients i no del tot aclaridores.

Entenc que som humans i podem cometre un error o uns quants, podem no tenir constància de certs protocols, i podem pensar que la gravetat de la situació no era tal. Però senyors, no sé a vostès, a mi m'han educat i ensenyat que quan es tracta de vides humanes totes les possibilitats són factibles i el "vam pensar que estarien bé" (La Mireia estava patint convulsions) y "no ens imaginàvem el que ens vam trobar" no té cabuda a la meva ment, ni professionalment ni en l'àmbit més personal, segons el meu parer.

De fet, aquest escrit senyor Conseller, potser no és per a vostè, sinó per mi, ja que no tinc la certesa que vostè llegeixi aquestes paraules, però a mi m'acaronen el dolor.

La passió del meu germà, l'Alfons, és la muntanya i els animals. Alguns cacen, altres fan escalada, realitzen rutes o senderisme o van al cinema. El meu germà observava animals. Espero que allà on sigui ho pugui continuar fent. Com també espero que estigui amb la seva companya. Mireia, reina, espero que estigueu junts i que tu també puguis gaudir dels teus cavalls com ho feies aquí. Fons, cuideu-vos. Els nens parlen molt de vosaltres i jo sempre els hi dic que esteu junts en algun lloc i sobre tot al nostre cor.

Vostè, senyor Espadaler, té tres fills, vulgui Déu, el destí o la sort, que no vagin a les muntanyes catalanes, i vulgui Déu, el destí o la sort també, que no els hi calgui ajuda dels serveis que vostè té al càrrec en aquestes muntanyes que tant ens estimem, perquè ESTEM DESPROTEGITS, TOTS. I no li desitjo ni de bon tros el trànsit que hem de recórrer nosaltres, on la ràbia, el dolor, la pena i l'enyorança es fonen i es barregen fins al punt de no saber-les distingir.

Ha reflexionat mai que els serveis dels que vostè n'és el responsable no poden treballar amb qualitat? No sé si ho ha pensat, però de ben segur que té informes i queixes d'aquests serveis. Ho sap vostè, ho sé jo, i molts altres.

Per tant senyor Conseller, a vostè i a mi, ja només ens queden dues coses a fer :

Vostè revisar els plans d'actuació, equipaments i coordinació entre els equips d'emergències, protecció i seguretat. Tant vostè com jo sabem que no són els adients. La centralització total d'aquests àmbits sembla no ser bona, i ho dic així perquè permeti'm dubtar que el professional que rep les trucades tingui coneixements d'expertesa en àmbit de Bombers o Mossos d'Esquadra. I el que més important: Expertesa en la seva zona d'actuació. Sense desmerèixer, en cap cas, aquests professionals que tenen a sobre una càrrega i responsabilitats acaparadores. Del facultatiu que va donar instruccions al meu germà de com portar la situació d'emergència mèdica prefereixo guardar-me la opinió.

Tenim una xarxa de Protecció Civil molt preparada, amb formació i material i molt coneixedora de la zona on actua, només cal deixar-la participar i ajudar.

En comptes d'aferrar-se a que tot es va fer correctament, dirigeixi els seus esforços a millorar la situació i a demanar explicacions a qui calgui, si us plau.

I a mi, la cosa que em resta per fer és APRENDRE a viure sense el meu germà. Encara que me'l senti a prop, dins el cor, no el puc veure.

Calia tot això senyor Espadaler? Podem fer alguna cosa a partir d'aquí? O mirarà cap a una altra banda com si la cosa no anés amb vostè, tanquem el tema i aquí no ha passat res?

De totes maneres el proper dia 26 de febrer abans de les 10h del matí, que és quan tinc entès que vostè compareixerà al Parlament per a donar les explicacions oportunes sobre l'actuació, nosaltres estarem allà, la família, els amics i la gent que ens pugui recolzar, en una concentració pacífica però visible. I així es repetiran el mateix dia a les 18h als a la plaça dels Ajuntaments de Campdevànol i Manlleu.

M'acomiado pensant que malgrat res del que vostè o jo puguem fer, absolutament res, farà que aquesta tragèdia no hagués passat, ni farà tornar al meu germà, ni la seva companya. Res. Però tinc l'esperança que això no hagi passat en va. Vostè pot canviar, si vol, aquesta perillosa situació que estem vivint.

Jo crec en les persones Conseller, puc creure en vostè?

Atentament,

Soraya Picado.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH