Els fills de Pujol tenien accés a seus oficials per fer els seus propis negocis 

|

Els fills de Pujol tenien accés a seus oficials per fer els seus propis negocis

Tal com publica El Confidencial, Jordi Pujol Jr. i el seu germà Josep eren socis en diverses aventures empresarials i se servien de les infraestructures públiques per utilitzar-les al seu antull mentre que Jordi Pujol era el President de la Generalitat. 

El Confidencial publica com Salvador Heras, coordinador general de l'Institut de Logística Iberoamericà (ILI), una associació d'empreses i institucions vinculades al transport, la logística i la gestió d'infraestructures creada al juliol de 1999, s'expressava pel que fa a un dels negocis dels fills de Pujol: "Tema República Dominicana: sembla que l'ILI ja té pràcticament el contracte de Riscos Laborals a la mà i que el proper dia 28-29 sembla que tindrem el contracte, que serà d'uns 5 milions d'euros per uns 4 anys. A més, l'altre dia ens reunim amb Josep P. F. i el director de la seva empresa de turisme per col·laborar conjuntament en altres accions previstes i els hem posat a la seva disposició la nostra oficina de l'ILI per si la necessiten com a lloc de referència de treball".

La comunicació, amb data del 21 de gener de 2002, estava dirigida a Jordi Pujol Ferrusola. I el Josep al fet que al·ludia en la comunicació no era un altre que Josep Pujol Ferrusola, fill del llavors president Jordi Pujol i germà de Jordi Pujol Ferrusola. Perquè Josep, a més de la seva empresa Europraxis, que va rebre quantioses adjudicacions de la Generalitat mentre el seu pare va estar de president, treballava amb la seva companyia Tourism & Leisure, que també va rebre sospitosos contractes públics a manera de regal, segons El Confidencial. El president sempre es va mostrar remiso a aclarir la relació del seu fill amb l'Administració i en aquesta tasca li van ajudar les seves acólitos, que van destruir 12 expedients sospitosos d'Europraxis, que havia cobrat desenes de milions de pessetes de l'època del Govern, abans que lliurar-los al Parlament.

Tots dos germans eren socis en aventures empresarials i se servien de les infraestructures públiques per utilitzar-les al seu antull, com si formessin part del mas familiar. Amb prou feines dos mesos després d'aquestes comunicacions, Josep Pujol Ferrusola publicava una carta oberta en La Vanguardia en la qual es queixava per les crítiques que suscitava el que els fills del president tinguessin adjudicacions públiques. Assegurava que sempre se li havien adjudicat contractes en concursos públics (la qual cosa era fals, perquè la majoria van ser adjudicats a dit) i concloïa que podria aprovar-se una llei que prohibís tenir adjudicacions a familiars d'alts càrrecs, "però llavors algú hauria d'indemnitzar, òbviament de forma econòmica, a tot aquest col·lectiu afectat per les activitats polítiques del seu parent pel perjudici que els crea".

"MIRA QUÈ POTS FER"

Heras li assenyalava, en la comunicació abans citada: "Referent a la planta de cicle combinat de Fecsa-Endesa en el Port, ja vaig parlar amb el director de l'empresa concessionària, el senyor Fenollosa i estava molt correcte, imagino que després del teu toc, i hem quedat que dins d'uns 15-20 dies ens veurem per signar l'acord". I més: "Tema Vés-la i edifici en venda, ja ho comentem, comencen els moviments al mercat i Xavi C. té algun grup inversor i gestor que vol participar, s'ha d'aconseguir, si és possible, l'exclusivitat. Mira què pots fer. Ell està quiet". Xavi C. era llavors director a Barcelona i soci internacional d'una important assessora immobiliària nord-americana.

Així, tenia en l'ILI, un contacte d'altura que li informava de tot i, a més, li enviava còpia de les comunicacions amb els alts càrrecs de Política Territorial i Obres Públiques. En un últim punt, li feia una petició sorprenent: "Recorda mirar si és possible modificar el contracte del Port o buscar una altra manera contractual per donar més seguretat de futur". Es referia al seu propi contracte amb la institució del Port, que volia blindar. Tenia Jordi Pujol Ferrusola suficient poder com per poder forçar el canvi d'un contracte a un directiu d'aquest organisme?, es pregunta El Confidencial.

Tres dies més tard de l'anterior comunicació, el contacte de l'ILI envia una nova al seu amic. "Volgut Jordi: és per a la teva informació. Com ja saps, l'empresa Tourism & Leisure, del grup Europraxis, està preparant un projecte en Dominicana i estudiaran un altre que els passarà l'ILI per a un tema de creuers. No vaig fer esment del tema de moment. Amb Josep G. ahir en la reunió ja et vaig comentar que va ser ben, però encara no concretem gens".

Josep G. era Josep Grau, fins a un mes abans secretari general de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques i en aquest moment secretari per a la Planificació Territorial de la mateixa conselleria
. Un correu al que ha tingut accés El Confidencial a est en la mateixa època detalla que "demà surto de viatge amb destinació a Mèxic, amb Colldecarrera, per tancar acords pendents de l'agenda institucional, tant del conseller en cap com del conseller Puig, tant a DF com a Veracruz i després aniré a tancar temes de l'ILI a la República Dominicana".

UNA ADJUDICACIÓ SOSPITOSA

A la fi de gener d'aquell any, Salvador Heras li va comunicar que treballava per a l'empresa Auseba i va demanar a Jordi Pujol Ferrusola que li organitzés una reunió amb "el responsable de l'OAC, el senyor Marsal, o bé amb el senyor Toni Vives" per "presentar-los l'empresa i posar-se a disposició". L'AOC -en les seves sigles en català- és l'Administració Oberta de Catalunya, un consorci públic que depèn de la Generalitat i Vives era llavors secretari general del conseller en cap, és a dir, d'Artur Mas.

El col·laborador li enumerava els clients de la companyia i especificava: "Bé, la qual cosa demanen és si és possible donar-los una bona entrada per al projecte que s'està desenvolupant de l'Administració Oberta de Catalunya, que depèn directament del conseller en cap i concretament el seu secretari general, el senyor Antoni Vives és el responsable i que ha nomenat com a director general al senyor Marsal. Sembla que el projecte és molt important, uns 25.000 milions de pessetes [150 milions d'euros], sortiran diferents paquets i ells voldrien tenir opcions a participar".

Dies més tard, li tornava a recordar la petició i el 8 de febrer li matisava: "El senyor Marsal (?) avui al matí ha rebut al gerent d'Auseba i per fi l'hi ha pres seriosament i ha dit que hi ha molt treball per fer i que parlarà amb Devis, que és l'empresa que té l'exclusiva, per posar-los en contacte i amb Toni Vives per informar-li. Et prego, si pots, que facis pressió amb Toni Vives".

Tres setmanes més tard, el 26 de febrer, Heras li comunicava a Jordi Pujol Ferrusola que Auseba ja tenia la seva adjudicació: "El projecte d'Universitats Públiques Catalans i el Cesca, per import de 44.625 euros". Curiosament, l'adjudicació va ser realitzada mitjançant una resolució signada amb data 8 de febrer, el mateix dia en què el responsable de l'AOC rep al recomanat gerent de l'empresa. L'objecte del contracte era "elaborar la metodologia a seguir a les universitats públiques catalanes i en el CESCA per implementar les mesures de seguretat necessàries de la LOPD".

Jordi Pujol Ferrusola es veia l'endemà amb el secretari general del conseller en cap i Heras li demanava que li recordés a aquest qui eren els de Auseba i que el seu gerent "ha sol·licitat una reunió amb Toni per seguir insistint en la possible col·laboració. Sé que té molt bona relació professional i d'amistat amb el senyor Ortuño. Ja em diràs què han de fer".
El coordinador general de l'ILI li demanava també al seu mentor: "Recordar-te que, quan puguis, comentis amb Felip [Puig] qui sóc i què faig, en el Port i en altres llocs, ja que passaré una setmana sencera amb ell a Mèxic i m'interessa de cara als altres que em valori".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH