EL MITJÀ ÉS EL MASSATGE (ELECTORAL)

Luis Moreno

Professor d'investigació del CSIC en l'Institut de Polítiques i Béns Públics

En l'ocàs de la galàxia Gutenberg, el seminal filòsof de la comunicació, Marshall McLuhan, entreveia la prevalença dels mitjans de comunicació social (forma) sobre els missatges que ells mateixos transmetien (fons). En un de les seves visionàries floretes conceptuals, el pensador canadenc convertia als mitjana com a insuperables massatgistes de creences i expectatives ciutadanes. Amb un suggeridor joc semiòtic de paraules, McLuhan feia confluir idees com Message (missatge), Mess Age (època confusa), Massage (massatge) i Mass Age (temps de masses).

En l'ocàs de la galàxia Gutenberg, el seminal filòsof de la comunicació, Marshall McLuhan, entreveia la prevalença dels mitjans de comunicació social (forma) sobre els missatges que ells mateixos transmetien (fons). En un de les seves visionàries floretes conceptuals, el pensador canadenc convertia als mitjana com a insuperables massatgistes de creences i expectatives ciutadanes. Amb un suggeridor joc semiòtic de paraules, McLuhan feia confluir idees com Message (missatge), Mess Age (època confusa), Massage (massatge) i Mass Age (temps de masses).Tots aquests vocables concernien a les transformacions socials propiciades pels canvis mediàtics en el llogaret global, i les seves conseqüències per a la vida política postindustrial.

En 'The Medium is the Massage', elaborat al costat de Quentin Fiore (1967), es recollia una anticipadora observació sobre els mitjans i el govern de la 'cosa pública': "Una nova forma de política emergeix. Les sales d'estar de les nostres cases ja s'han convertit en col·legis electorals. La configuració dels mitjana ho canvia tot". Segons McLuhan, la percepció de la vida política quedava conformada mediàticament de manera irreversible. Anys més tard, la telemàtica no ha fet sinó accelerar el procés de transformació dels usos polítics i els seus recursos comunicacionales. Aquells partits i formacions que han sabut adaptar-se als nous escenaris de la pugna política han vist recompensats els seus esforços electoralment.

Als Estats Units, la campanya de Barack Obama per a la seva nominació com a candidat presidencial pel Partit Demòcrata visibilizó les potencialitats de les tecnologies de comunicació interpersonal. La seva ocupació per les xarxes de voluntaris electorals va ser altament efectiu. L'objectiu de convèncer als potencials votants demòcrates perquè s'inscrivissin en els censos electorals --i eventualment acudissin a votar-- va ser, sens dubte, una de les claus del seu posterior triomf enfront del candidat republicà John McCain al novembre de 2008. Els responsables de la campanya d'Obama van engegar una eficaç tècnica d'optimització amb la implicació telemàtica de la seva xarxa d'oficines electorals locals. En paral·lel, el seu equip d'assessors va saber explotar en els grans suports mediàtics les seves qualitats retòriques mitjançant un discurs articulat i generalista. L'increment de 5 punts en el percentatge de participació respecte a les eleccions de 2004, amb la incorporació de bona part d'abstencionistes hispans i afroamericans, va anar el resultat en no poca mesura del desplegament telemàtic reticular i la mobilització dels seus partidaris.

En el Vell Continent, el cas del Moviment Cinc Estels ha estat paradigmàtic respecte a la maximització electoral del descontentament polític. Després dels processos de Mani pulite ('Mans netes'), suscitats en 1992 contra les prebendes dels polítics i el finançament il·legal dels partits, les elits polítiques es van reciclar en la denominada Segona República, fent-la més corruptible, si cap, que la Primera. Des de 2005, l'exhumorista Beppe Grill i Gianroberto Casaleggio, un emprenedor que va iniciar la seva marxa professional en Olivetti, i que després va crear una consultoria especialitzada en xarxes, van revolucionar el panorama polític italià aconseguint portar al Movimento Cinque Stelle (M5S) al primer lloc en les preferències partidàries de l'eleccions generals de 2013 (25,5% vots). En l'actualitat compta amb 17 parlamentaris europeus, 91 diputats, 36 senadors, 17 eurodiputats i més d'1.500 responsables regionals i municipals, si bé vas agafar a un procés incert de deterioració institucional (noti's que la formació ha perdut 36 diputats i senadors, bé perquè l'han abandonat o han estat expulsats).

La lliçó que aporta el cas del M5S concerneix a l'arriscada opció de restringir el suport ciutadà a un mitjà tan 'calent' com la comunicació telemàtica. El propi Grill ha confessat que potser es va equivocar en confiar en Internet com a recurs gairebé exclusiu de difusió i interacció d'idees i missatges. Recordi's que la raó de ser del Moviment Cinc Estels es basava en la democràcia participativa 'des d'a baix' amb una involucración dels seus adeptes en els processos decisionales. La utilització de la Xarxa com a llera de comunicació i participació va ser el tret més innovador del Movimento estel·lar.

Amb el pas del temps, el suport actiu dels seguidors de Grill ha decaigut considerablement. En 2012, en el cénit de la seva popularitat, el blog 'beppegrillo.it' era un dels més visitats a Itàlia. Avui apareix en el lloc 168 segons els rànquings de tràfic a la xarxa (Alexa). En contrast, les edicions digitals dels grans diaris transalpins, com La Repubblica i el Corregués della Sera, ocupen les posicions 10 i 11 en la classificació dels més visitats. En realitat, els 'vells' mitjana del paper premsa han dut a terme una remoció profunda en els seus continents i continguts per fer front a les noves i puixants publicacions de l'era digital. Per a ells s'ha fet imperatiu l'aforisme de renovar-se o morir.

Com recentment ha reconegut l'histriónico polític genovés, és tasca complicada en una democràcia gerontocrática com la italiana convèncer als més majors perquè participin políticament des de les sales d'estar de les seves llars prement les tecles dels seus ordinadors o telèfons mòbils. No hi ha dubte que l'optimització amb finalitats electorals de recursos mediàtics tals com el correu electrònic, els blogs o les llocs web de les xarxes socials ha estat espectacular. Però per a aquells ciutadans menys proclius als trending topics --o temes del moment--, repetits i replicats amb poques paraules a través de microbloggings com Twitter, els arguments persuasius articulats per poderosos mitjans 'freds' tals com la televisió segueixen sent crucials.

Les experiències en altres països del nostre entorn polític i cultural poden avisar-nos de les situacions del present i dels escenaris del futur en un any electoral com el qual afrontem a Espanya. Als països del sud d'Europa, els moviments de protesta contra les imposturas polítiques, la corrupció i els efectes de la crisi 'interminable' iniciada en 2007, han activat principalment a aquelles cohortes de ciutadans més joves. Els èxits tàctics de les noves formacions polítiques creades a l'albur de tals mobilitzacions són inqüestionables. La reacció dels grans partits establerts --i els seus potents lobbies de la informació-- no s'ha fet esperar. En la pugna política, empero, no n'hi ha prou amb guanyar batalles tàctiques recarregant la pantalla dels missatges electorals. Per complir amb l'estratègia de la victorial electoral, el massatge mediàtic ha de ser complet i convincent.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH