Duran: "Construïm no es quedarà com el lema d'unes jornades"

|

Duran: "Construïm no es quedarà com el lema d'unes jornades"

En la seva carta setmanal, el president del comitè de govern, Josep A. Duran i Lleida, assenyala que "tant si optes per la independència com per la confederació o per un estat federal, seria un error pensar que no ens importa un procés de reforma constitucional". Duran i Lleida també afirma que "no dubto gens ni mica a considerar Syriza molt més seriosa i els seus dirigents molt més preparats i solvents que els de Podemos".

La carta setmanal de Duran, publicada a la pàgina web del partit, és la següent:

Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Acabem una setmana en la qual la reiteració d'una gastroenteritis m'ha obligat a suspendre l'agenda a partir de dimarts al migdia. M'excuso davant dels que n'hagin estat afectats. Ho faig amb la militància de l'Eixample, amb la qual havia de sopar dimarts; amb el menjador social Cor de Maria del barri d'en Grassot, on dimarts també havia d'anar a dinar; amb els oïdors del programa El Món a RAC1 i el seu conductor, Jordi Basté, on m'havien d'entrevistar dimecres; amb els organitzadors i assistents a l'acte públic de presentació, ahir dijous, al Col·legi de Periodistes del llibre "Pautas para una reforma constitucional" i, particularment, amb els que havia de compartir les intervencions; i òbviament em disculpo també amb els que m'havia de reunir a la seu d'Unió i fora del partit i els he hagut d'ajornar les trobades.

Abans d'entrar a considerar altres qüestions d'aquesta setmana, permeteu-me que faci una referència al tema de la reforma constitucional. Si hagués pogut intervenir amb els catedràtics García Roca, coordinador del llibre, Eliseo Aja i el dirigent del PSC, Miquel Iceta, hauria agraït la iniciativa. No estic en contra de la reforma de la Constitució i, a més, considero una iniciativa lloable seure seriosament a parlar-ne. Tanmateix no acabo de veure que la solució a les demandes del poble català es puguin resoldre necessàriament amb una reforma constitucional. Però, tant si optes per la independència com per la confederació o per un estat federal, seria un error pensar que no ens importa un procés de reforma constitucional. Crec que el que passa a Espanya ens importa, encara que sigui per no acabar pitjor. I encara més si a sobre tothom veu que els immobilistes són els únics que s'oposen d'una manera numantina a canvis constitucionals.

Ara bé, tot i que els polítics catalans n'hem parlat poc, si més no públicament, crec que el fet més rellevant de la setmana deriva de la victòria de Syriza a les eleccions gregues. No crec que sorprengués molt l'èxit de la formació que encapçala Alexis Tsipras. Possiblement en el futur se'n parlarà tant o més que en el present, però ara vull fer un parell d'apunts pel que fa al seu impacte. D'una banda, tot i que Syriza ho havia proposat en un moment determinat i que a nivell europeu se n'ha parlat molt, no crec que ni la UE ni Grècia desitgin que aquest país surti de l'eurozona. D'altra banda, penso que s'ha d'arribar a un acord sobre el deute grec. A la UE li convé redreçar Grècia, en interès dels grecs, però també del conjunt dels europeus. I Syriza, que ha esdevingut gradualment més moderada, necessita un compromís amb els seus creditors, i té un programa fet de tal manera perquè sigui possible. Amb l'oposició a les polítiques de la UE tastarà els límits de la Unió, però també els de la resistència del seu propi país. Hi haurà diferencies econòmiques? Segur! Però potser seran molt superiors les de la política exterior ja que, al cap i a la fi, els eurocomunistes renovats grecs i els seus socis euròfobs són els millors aliats que Moscou té a la UE.

La victòria de Syriza ha donat peu també a especulacions sobre Podemos, la força política equiparable a Espanya tant per les propostes com per les possibilitats d'èxit electoral. Crec que ni Grècia és Espanya, ni Syriza és Podemos. Ja vaig dir un dia que no seria jo el que es dedicaria a parlar de la força política de Pablo Iglesias (el de la cueta, és clar). Però no dubto gens ni mica a considerar Syriza molt més seriosa i els seus dirigents molt més preparats i solvents que els de Podemos. Tan sols cal recordar que el seu model econòmic és l'arruïnada Veneçuela ja està tot dit Ei!, i Syriza també és molt més transparent. Abans de tocar el poder, Podemos ja amaga explicacions per ingressos estranys dels seus dirigents. Tot i saber que pronosticar sempre comporta el risc de l'error i a vegades fins i tot el del ridícul, penso que les possibilitats de Podemos estan molt allunyades de les de Syriza. Tots dos s'alimenten dels errors dels partits tradicionals i dels efectes de les mesures d'ajust i del seu impacte social. Però Grècia va ésser intervinguda i Espanya no. I si és cert que en els darrers temps el govern actual del PP ha ajudat a que això fos així, també ho és que, si hagués estat pel PP, l'any 2010 a Espanya li hauria tocat rebre l'amarga medicina de la intervenció sense contemplacions de la troica. Si no va ser així va ser gràcies al vot de CiU.

Torno a Catalunya per parlar d'un parell de temes més. De cara a demà INHECA, en el marc del diàleg obert amb una representació plural de la societat civil, havia organitzat una jornada amb l'empara del lema CONSTRUÏM i amb el títol Catalunya i els seus reptes. Dilluns vaig fer una reflexió a la permanent d'Unió i vaig proposar ajornar-la perquè els nostres dirigents s'han de dedicar plenament a les pròximes eleccions municipals. Abans de prendre cap decisió, vam compartir la reflexió amb uns quants representants -no pas tots- de l'esmentada societat civil i van entendre i acceptar la nostra reflexió. La reacció d'alguns mitjans és que Unió ajorna el debat sobre la independència. A veure si ens entenem. No teníem cap intenció d'arribar a cap conclusió sobre aquest debat. La jornada volia oferir elements d'informació i de reflexió, i prou.

Les decisions d'Unió les prendrà Unió, i quan toqui, no quan altres vulguin que ho fem. Ja ho vaig deixar escrit la setmana passada. El que sí que puc dir és que, pel que fa a la meva persona, mai acceptaré compromisos que no es puguin complir. Ha estat l'actitud fins ara en tots eIs programes electorals. I per sempre més recordaré el que Joan Sales deia en una de les seves cartes al poeta lleidatà Màrius Torres: "Déu ho perdona tot menys les faltes d'estil, és a dir, les traïcions a les pròpies idees i conviccions". I aquest any en farà quaranta-un que ho puc fer des d'Unió. Això sí, ja avanço que, pel que jo sé, CONSTRUÏM no es quedarà com el lema d'unes jornades o una simple plataforma de debat. Les persones que en seran els portaveus ja explicaran, quan ho creguin oportú, quina fórmula organitzativa adopten i quins són els seus objectius. A mi no em correspon. Els que avui des de fora d'Unió configuren CONSTRUÏM són molt sensibles a la necessitat d'omplir buits ideològics amb aire renovador i estan disposats a contribuir-hi amb diagnosi i amb praxi.

I acabo. Moltes vegades he estat criticat fora d'Unió, i també dins en algunes ocasions, per carregar els neulers a ERC amb les meves opinions. Doncs, sembla que aquesta setmana ha servit perquè alguns obrin els ulls. Els humans tenim una facilitat extraordinària per perdre la memòria. Fa quatre dies, com qui diu, que dèiem pestes sense excepció sobre la serietat d'aquesta força política en els governs tripartits i sembla que no hem escarmentat. Com si només hagués estat el PSC el responsable del desgavell! I no faig referència a altres etapes de la nostra història moderna. I encara hi ha qui diu que qui no és fiable és Unió!

PS. Crec que a la primera part de la carta ja ha quedat clar que no he tingut activitat parlamentària al llarg d'aquesta setmana i que, per tant, no hi ha despesa pública extraordinària sobre la qual hagi de retre comptes. La setmana vinent sí: seré a les Filipines amb una delegació d'Exteriors i em reuniré amb empresaris espanyols instal·lats en aquestes illes, amb ONG, amb cinc ministres, amb el vicepresident de la República, amb el president del Senat i amb els meus homòlegs del Senat i del Congrés filipí. Tinc ganes de començar amb normalitat les sessions parlamentàries i tenir una certa regularitat i tranquil·litat a la feina.



Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.

EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH