CRISI DE L'ESTAT DE BENESTAR II

Javier Barranco Saiz

Continuant amb la breu història de l'Estat del Benestar, ens trobem amb que la crisi econòmica implica una crisi institucional que, a més de decebre a la ciutadania, li fa veure una realitat inassumible fins llavors: que l'Estat deixa de ser el garant sol·lícit i gratuït de tots els serveis socials, fins al moment proporcionats per ell.

Continuant amb la breu història de l'Estat del Benestar, ens trobem amb que la crisi econòmica implica una crisi institucional que, a més de decebre a la ciutadania, li fa veure una realitat inassumible fins llavors: que l'Estat deixa de ser el garant sol·lícit i gratuït de tots els serveis socials, fins al moment proporcionats per ell.

En aquesta nova concepció, l'Estat ja no va a ser el proveïdor únic de recursos per a finalitats socials, sinó que les empreses hauran d'aportar fons per a aquesta fi, sent una sèrie d'organitzacions privades, lucratives o no, les que s'ocupin d'administrar-los.

A aquesta limitació pressupostària dels Estats ha d'afegir-se la pèrdua de la seva capacitat d'actuació territorial com a conseqüència d'una sèrie de factors supranacionals originats per la globalització de l'Economia.

D'altra banda, es produeix un increment en el grau de sensibilitat dels ciutadans cap als temes relacionats amb la solidaritat cap als més desfavorits, per la qual cosa augmenten en nombre i influencia les Entitats no Lucratives privades que ocupen, amb gran eficàcia, els espais que els Estats abandonen.

Aquestes entitats necessiten recursos per desenvolupar la seva activitat; recursos que van a provenir dels seus propis associats i simpatitzants, de les Administracions Públiques que, en ocasions, els remuneren per gestionar els serveis socials i de les empreses.

Aquestes últimes detecten un nou àmbit que pot beneficiar molt positivament a la seva imatge pública, a la seva reputació, davant un mercat i uns inversors que han canviat els seus valors com a conseqüència de les recents crisis i escàndols econòmics, i es pugen al tren de la solidaritat.

Comencen a considerar, com un component important de la seva estratègia empresarial, tot el relacionat amb el desenvolupament de la Societat, el patrocini d'actes culturals i esportius, el suport a les persones discapacitades o desfavorides per altres causes i tot allò que els permeti presentar-se davant la seva comunitat com un "ciutadà corporatiu".

Neix així el Màrqueting Social Corporatiu, l'Acció Social Empresarial, els Mecenatges i Patrocinis, o la denominada, com a exponent màxim i recopilador de l'Ètica Empresarial, Responsabilitat Social Corporativa a la qual, últimament i de forma una miqueta significativa, se li està eliminant el cognom de Social per deixar-la simplement com a Responsabilitat Empresarial.

Es pot resumir, per finalitzar, que l'actual panorama del Mercat Social està constituït pels següents components:
- Les Administracions Públiques que redueixen al mínim les seves prestacions socials, preferint "subcontractar" amb institucions privades, que són especialistes a treballar amb determinats col·lectius, la gestió dels serveis.


- Uns ciutadans desencantats amb les Institucions Públiques, que són cada vegada més solidaris i que s'integren i recolzen amb els seus diners o el seu temps disponible a les ONGs.

- Un Tercer Sector constituït per aquestes Entitats No Lucratives, més prestigiat i potent que en el passat, i que es converteix en el protagonista de la gestió social.


- Unes empreses que, pressionades pels seus clients i inversors, desitgen associar la seva imatge corporativa a activitats o a entitats solidàries aportant recursos i experiència en la gestió.


En aquest nou panorama té especial significat l'expressat, en el seu moment, pel professor Peixos Barba en "Humanisme i Solidaritat Social": "La caritat produïa beneficència i la solidaritat produeix serveis socials".

No obstant això, cal ser realistes i arribar a la conclusió que, igual que està succeint amb la major part dels paradigmes socials i econòmics la transformació dels quals, després de la crisi que esdevé, serà significativa, el concepte d'Estat de Benestar que hem conegut passarà, per a desgràcia, principalment, dels col·lectius més desfavorits, a ser un record que, amb el pas del temps, les noves generacions qualificaran d'utòpica il·lusió.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH