El de Jordi Pujol i Soley no té nom

Manuel Fernando González

Encara que al patriarca del clan li sembli una nimietat, la seva declaració del dimarts davant la Jutge Beatriz Balgafón, acompanyat del silenci culpable de la seva esposa, han deslligat un murmuri de desaprovació que tira per terra l'escassa credibilitat política que li quedava.

Encara que al patriarca del clan li sembli una nimietat, la seva declaració del dimarts davant la Jutge Beatriz Balgafón, acompanyat del silenci culpable de la seva esposa, han deslligat un murmuri de desaprovació que tira per terra l'escassa credibilitat política que li quedava. És clar i està escrit, que un acusat per salvar-se d'una condemna, té el dret de mentir a favor seu, però el del fundador de Convergència queda molt matisat pel que la seva figura representa o ha representat per a milers de catalans, que no haguessin de veure's ara ridiculitzats per unes afirmacions que han provocat la hilaritat dels mitjans de comunicació de Madrid.

La perplexitat reflectida en el rostre de la Magistrada quan Jordi Pujol i Soley li deia que el seu desinterès per l'herència familiar tenia la seva raó de ser en l'origen il·lícit de la mateixa, que és com dir, que el seu pare Florenci Pujol era un delinqüent, tenia tots els aspectes de justificar-se endossant-li a un mort, el seu propi progenitor, la causa de l'embolat judicial en el que es troba. Però, afegir a aquesta trista afirmació, que altres dues persones també mortes, Joaquim Pujol i Delfi Mateu van ser els veritables gestors de la multiplicació dels diners evadits a Hisenda i traslladat clandestinament a Andorra després de passar per la Suïssa dels rics és ja de pàgina de necrològica de La Vanguardia i sobretot de desvergonya total.

No sé com acabarà aquesta trista història que ha iniciat la seva marxa a la Ciutat de la Justícia, però a aquest periodista la figura de l'ex Molt Honorable li produeix en aquests moments un fort rebuig i una, també, molt humana indignació. Catalunya no es mereix aquest espectacle vergonyós i quan abans acabi, millor. Ja hem vist prou i sobretot, ja hem escoltat en un sol dia totes les estupideses que se li poden permetre a un personatge públic. Que se'l jutgi, sentenciï i que desaparegui de la nostra vida per sempre perquè el d'aquest dimarts de Gener supera tot el que les persones decents poden tolerar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH