Guatemala: Una presó verda amb aroma a melassa de canya

Ollantay Itzamná
Advocat, periodista

José, amb 18 anys d'edat acabats de fer, totes les matinades, a les 3:00 am., el bus groc ve pitant per ell per portar-l'ho a la safra. Ell viu, amb els seus pares i 6 germans, en el catón Cancín, Municipi de Santo Domingo, Departament de Suchitepéquez, a 165 km al sud oest de la ciutat de Guatemala.

José, amb 18 anys d'edat acabats de fer, totes les matinades, a les 3:00 am., el bus groc ve pitant per ell per portar-l'ho a la safra. Ell viu, amb els seus pares i 6 germans, en el catón Cancín, Municipi de Santo Domingo, Departament de Suchitepéquez, a 165 km al sud oest de la ciutat de Guatemala.

La seva mare, qui amb prou feines es va ficar al llit fa 4 hores, ha d'aixecar-se a les 2:00 am per preparar-li el cafè, el desdejuni i l'esmorzar. Ella, ja no tornarà al llit. Ha d'aprofitar la poca aigua racionada que cau només al matí per rentar novament la roba que el dia anterior va embrutar el sutge que en aquests temps de safra plou del cel. Després, ha d'escombrar les cendres del pati que sempre es deperta com si cada nit els dimonis fessin festa.

José, al costat de les seves desenes de companys jornalers escanyolits, comença a blandir el matxet en el canyar a les 5:00 am. Comença la jornada amb el seu color natural, daurat. Però, per les 11:00 am., quan semblés que en aquella atmosfera amb olor a melassa penetrant s'hagués deslligat la calor de l'infern, el sutge de la safra el transforma en un negre rendit amb faccions maies i mirada trista.

A això del mig dia, a la gatzoneta, sota el sol abrasador, vigilat pel caporal, mossega presurós les truites teses, el seu esmorzar. Si la seva energia i el matxet ho acompanyen, amb bona sort, a les 17:00 pm. acabarà la tasca arbitrària que el caporal li va assignar. I a les 8:00 o 9:00 de la nit arribarà a la seva casa. Allí, només la seva mare l'espera. Els altres familiars, ja dormen.

Així transcorre la quinzena en la safra a canvi de 900 Q. ($120.00). Diners que amb prou feines ajusta per comprar els frijoles i el blat de moro, perquè, ara, el seu pare ja no troba terra per llogar i fer millpa. Tot ha estat acaparat pels monocultius. Això sí. Tots els diumenges la família no falta a l'Església on el pastor els parla sobre la mansuetut, la humilitat i la pobresa com una benedicció divina per guanyar el Regne de Déu.

Al pati de la casa de José, encara queden esquelètics arbres fruiters semi secs que es resisteixen a morir. Arbres que abans de la maledicció del monocultiu de la canya donaven abundant fruit. Les fumigacions aèries de les canyeres van exterminar els cítrics.

A les nits, en èpoques de la safra, és gairebé impossible dormir al barri de José. Tractors i camions gegants neguitejen frenètics recollint els foscos solcs de canya tallada i acumulada.

En aquesta presó verda, totes les matinades clareja calenta i "amb boirina", i el sol es resisteix a somriure per l'excessiu fum fixat per les canyeres en l'atmosfera. Els rius es troben contaminats i desviats de les seves lleres naturals per regar els deserts verds, sense que existeixi Llei que els reguli. Les terres de cultiu per al menjar, pràcticament són inexistents. Les zones urbanes estan envoltades, pels quatre costats, pels monocultius. Una veritable presó verda.

Inés, germana menor de José, d'amb prou feines 8 anys, juga amb la seva nina de drap al pati. Té el cabell jaspiat de color cafè. Diuen que és signe de les conseqüències del DDT que les cotoneres, en uns altres temps, van fixar en els sòls d'aquesta zona, i que fins i tot anys després continua manifestant-se en la salut humana.

Ella beu contaminada, respira l'aire gris amb olor a melassa fermentada. Veu passar el dia sota la pluja del sutge que ve del cel, i el ronc estrident d'immensos camions gàbies. Ella no menjarà els fruits del pati, com sí ho van fer els seus pares. Ella mai més veurà o escoltarà dir de les terres de la costa sud com "el paradís terrenal que va atreure a maies i estranys". En aquesta presó verda la trama de la vida està trencada, i les esperances dels seus "reclusos" són verds com els monocultius.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH