Previsibles

Robert Pastor

Robert Pastor

Era absolutament previsible. Com d'altres, el copresident de Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, ja advertir que no compareixerà davant de la comissió del Parlament sobre corrupció en general, i el «cas Pujol» en particular, per la seva condició de ciutadà del principat pirinenc, i per tant alié a la competència del legislatiu que l'havia convocat.

Era absolutament previsible. Com d'altres, el copresident de Banca Privada d'Andorra, Higini Cierco, ja advertir que no compareixerà davant de la comissió del Parlament sobre corrupció en general, i el «cas Pujol» en particular, per la seva condició de ciutadà del principat pirinenc, i per tant alié a la competència del legislatiu que l'havia convocat.

Higini i el seu germà Ramon, aquest a la vegada directiu del Barça, figuren al directori del banc esmentat com a presidents conjunts del consell d'administració. El primer, però, apareix destacat en la fotografia de la pàgina corporativa i figura com a propietari, president o administrador en fins a una desena d'empreses inscrites al registre mercantil de Barcelona. I no és cap secret, perquè així consta en la web al seu nom on et porta el senyor google.

Un altre fet que es podia preveure, tot i que de caire ben diferent, és la lluita per adquirir les coleccions de les primeres monedes d'euro del govern d'Andorra, amb motius del país. Des que la Unió Europea i el Banc Central la van autoritzar, ja es preveia el gran interés que tindria per als numismàtics o per als inversors en general.

Han arribat coincidint amb el canvi d'any, amb un de retard sobre la data anunciada, i el nombre de monedes màxim autoritzat és petit, relativament. A més, una de les condicions per autoritzar-les va ser que «la majoria» havien de circular efectivament. Per garantir-ho, els bancs han vist prohibit separar aquestes peces per oferir-les als clients, i són obligats a barrejar-les amb la xavalla de la resta de païssos emissors (a la pràctica, les més abundants i freqüents són les d'Espanya, França, Portugal i, en proporció menor, d'Alemanya i Itàlia.

Tanmateix, el Govern andorrà va preveure l'interés que aixecarien aquestes peces i s'ha reservat dues partides de 70.000 col·leccions completes. Una, perquè tots els ciutadans amb residència legal al país puguin tenir i guardar aquest record-tresor (només un per cap) al seu preu nominal, de 3,88 euros, demanant-lo directament.

Amb l'altra partida sí que busca fer un negoci (moderat). Amb el pretext d'oferir-la en un estoig especial, l'ha posada a disposició dels comerços de filatèlia i numismàtica del país, a un preu especial de majorista (que no s'ha fet públic), perquè els comerciants venguin les sèries a 24 euros. Limitades a una en el cas de compradors estrangers, i sense límit en el cas de nacionals o residents.

Els comerciants del ram, i numismàtics d'arreu, no s'han estalviat crítiques per l'escasedat de l'oferta i, en el primer cas -tot i que no públicament- per la fixació del preu màxim. L'executiu té l'explicació justificada en la limitació del nombre obligat per la UE. Cal recordar que el «permís» només és aplicable a l'encunyació de les monedes, i no pas de bitllets de cap denominació.

Tot i que, oberta la porta, ja es preparen noves emissions. Una sèrie commemorativa amb exemplar únic de dos euros. I, per a l'any vinent, una nova emissió, se suposa que de volum igual a la d'enguany, encunyada a França. D'entrada s'havia previst que la meitat de les monedes ja circulants les fabricaria la casa de la moneda espanyola i l'altra meitat la institució homòlega francesa, per allò de l'equilibri que sempre mantenen les institucions locals amb els dos Estats veïns. Però finalment, van trobar més pràctic fer tota l'emissió, alternativament, a una banda i l'altra de la frontera, començant per l'espanyola.

El resultat de tot plegat és que tothom ens demana als ciutadans d'Andorra si podem aconseguir-los mostres d'aquesta raresa numismàtica. O intenten comprar-ne als qui hi poden accedir amb més facilitat, com en altres temps ens demanàvem, si haviem de «baixar», duralex, un transistor, formatge, o sucre, segons les èpoques.

El Diari d'Andorra explicava fa poc que un ciutadà alemany es va situar a un bar de la capital, oferint a tot el qui entrava 30 euros per comprar i lliurar-li una col·lecció de les «cares», de 24. I el mateix mitjà ha publicat que els lots ja s'estan subhastant a internet per una mitjana de 80 i, en algún cas, l'adjudicació ha arribat a 159. I el millor del cas és que aquest negoci és absolutament legal... tot i que massa limitat per treure de penes el dèficit dels comptes públics andorrans.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH