L'articulista i la pressa

Joan Ferran

Permeteu-me un punt d'ironia iconoclasta. Portem tant de temps donant-li voltes al monotema que no seria d'estranyar que, dins de quatre dies, l'expressió 'discussions catalanes' competeixi amb la ja clàssica 'discussions bizantines'. M'explicaré.

Permeteu-me un punt d'ironia iconoclasta. Portem tant de temps donant-li voltes al monotema que no seria d'estranyar que, dins de quatre dies, l'expressió 'discussions catalanes' competeixi amb la ja clàssica 'discussions bizantines'. M'explicaré. El periòdic La Vanguardia ha publicat un extens article de Francesc Marc Álvaro dedicat a comentar, no ja la temperatura patriòtica dels catalans i el seu nivell d'identificació amb el país, sinó a elucubrar sobre les presses dels anomenats 'unionistes' per enterrar el minvant suflé sobiranista. L'escrit en qüestió porta per títol: Les presses dels enterradors.

No aconsegueixo ocultar la meva perplexitat davant la capacitat d'auto auscultació que gasten alguns dels nostres conciutadans amb columna reservada en la premsa diària. Veuran, per a ells, el significatiu no és ja la volumetria del famós suflé, si puja o baixa, sinó si fulanito o menganito -pèrfids unionistes- anhelen que el pastís del 'procés' caduqui. Kafkià i bizantí el tema. La pressa que Marc Álvaro atribueix als enterradors-sepulturers em sembla tan intranscendent com inofensiva i legítima. Res a veure amb aquella diligència revolucionària que gastaven els federalistes intransigents en temps de la Primera República espanyola i que, críticament, va descriure Engels en la seva obra 'Els bakuninistes en acció'. Pressa també la d'alguns sectors del moviment obrer català i espanyol desitjosos en els anys trenta de fer la revolució abans que apuntalar la legalitat republicana; o aquella altra que a l'octubre del 36 va proclamar l'Estat catalallà...allò sí que eren presses a destemps.

A dia d'avui els malalts de pressa tenen nom, cognoms i sigles. Habiten entre nosaltres i porten temps donant-nos la tabarra. Els hi ha gradualistes, els hi ha inmediatistes. Això sí, ambdues tendències estan preparades per alimentar la flama i el suflé sigui per via institucional, o movimental, durant els mesos que resten fins a arribar a la traca de l'Once de Setembre.

Un servidor no entén de capritxosos enterradors i sepulturers. Observa, això sí, que alguns representants del monotema comencen a perdre la paciència, a buscar tres peus al felí de torn... Doncs bé, per apaivagar als inquiets res millor que la música o la poesia. Deia León Felipe:

"Vaig amb les regnes tenses i refrenat el vol, perquè no és el que importa arribar sol i aviat, sinó arribar amb tots i a temps".

No em malinterpretin. Cadascú, com és obvi, té el seu particular punt d'arribada...però sense presses ni cementiris.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH