Bono, el julivert de totes les salses

Manuel Fernando González

Caldria demanar-li a Karlos Arguiñano, gran introductor del julivert en la cuina que es prepara en televisió, que acompanyés l'emplatat final amb una foto de José Bono, qui, segons diu tothom, s'ha convertit, per iniciativa pròpia, en el julivert de totes les salses polítiques que s'elaboren a la capital de l'Estat i els seus limítrofs autonòmics.

Caldria demanar-li a Karlos Arguiñano, gran introductor del julivert en la cuina que es prepara en televisió que acompanyés l'emplatat final amb una foto de José Bono, qui, segons diu tothom, s'ha convertit, per iniciativa pròpia, en el julivert de totes les salses polítiques que s'elaboren a la capital de l'Estat i els seus limítrofs autonòmics. L'última, aquesta barreja agredolça entre Zapatero i Pablo Iglesias, elaborada amb meravella en les passades vacances nadalenques, en el pis que Don Pepe té a Madrid, a la qual va assistir el propi Bono i Iñigo Errejón com a digne acompanyant del capdavanter de Podem.

Què com es va forjar l'entrevista? Doncs, segons expliquen els politòlegs d'El País, sobre la base de que Bono va ser l'advocat defensor del pare de Pablo Iglesias, quan el progenitor d'aquest sofria la persecució i presó dels temps franquistes. Això uneix molt i marca als protagonistes per a tota la seva vida.

I de què van parlar? Doncs de literatura, de cinema, de política i sobretot, de no insultar-se tant en els mítings per deixar després de la batalla una zona neutral en la qual poder posar-se d'acord per desallotjar al PP del poder si aquest no troba forma de constituir una majoria suficient que els permeti governar.

Per què Zapatero no li va dir res "al seu cap" Pedro Sánchez que anava a celebrar aquesta trobada? Doncs, molt senzill, perquè, com Sánchez no fa cas als consells que li donen els pesos pesats del PSOE, va per lliure, i a més ha decidit carregar-se a Susana Díez, que li va recolzar fins a la sacietat perquè fos secretari general del PSOE, Zapatero, Bono, Carmen Chacón i fins a Felipe González veient que el socialisme ha entrat en una deriva i descontrol molt preocupant, han decidit tirar per la recta i descavalcar de la candidatura a la presidència del govern al secretari general en benefici de la Presidenta andalusa que pensen ells i solament ells, que aconseguirà molts més vots i sobretot, aguantar al partit en uns temps més que difícils, gairebé agònics.

O sigui, que ja tenim l'embolic muntat. Guirigall del que no semblen haver-se assabentat els dirigents del PSC català, que el cap de setmana passat li van muntar un míting a la carta en "el cubo" de Viladecans a Pedro Sánchez, amb fotos i telenotícies a gust del madrileny, mentre a Ferraz i en el Palau de Sant Telmo prenien bona nota de l'esdeveniment per esborrar de la llista a aquells que ara juguen públicament a la carta de qui, després de les eleccions municipals, i les andaluses del 23 de Març, se suposa pot posar fi a la seva carrera política. I es que en la nit socialista, els ganivets són encara més llargs.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH